Evidentment que ho va fer

Rajoy exigeix a Zapatero que desautoritzi a Moratinos per haver afirmat que el govern d’Aznar va donar suport als colpistes de 2002 de Veneçuela.

Desconec si, prèviament, econòmicament o per procediments mediàtics, diplomàtics o polítics, ho havia fet; però en el moment del segrest de Chávez, evidentment, que sí ho va fer: Jo vaig ser testimoni directe i immediat de tot el que va ocórrer en aquells dos dies i dues nits sense dormir, les nits enganxat a l’ordinador, rebent, amb por en origen i en destinació, correus electrònics, ni més ni menys que d’una religiosa del Sagrat Cor. Els mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió) ens informaven que Hugo Chávez, “en un gest humanitari, per a evitar vessament de sang” havia dimitit del seu càrrec de President electe i havia lliurat el poder a una junta civil (empresarial i sindical) encapçalada per Carmona (podeu acudir a les hemeroteques dels mitjans espanyols). Mentre aquells missatges deien: “No és cert el que diu la premsa occidental (que donava la informació oficial dels colpistes i dels governs que donaven suport el cop), Chávez no ha dimitit voluntàriament, Chávez està segrestat (crec recordar que en una illa propera veneçolana), digueu-lo, per favor, a tot el món i ajudeu a restablir la legalitat constitucional (bolivariana), aquí, el poble (nosaltres/as mateixos/as), tenim molta por,…” Em sentia com l’únic espanyol (pel seu Govern Estatal, avergonyit de ser-lo) que creia aquests missatges i no les notícies dels mitjans de comunicació (fins i tot gent molt propera, familiar, em deia: “deixa-ho ja, no veus que Hugo Chávez és un dictador demagògic populista? La postura oficial del Govern espanyol i de EUA i la informació dels mitjans de comunicació deu ser la correcta). Vaig manar centenars de missatges a tots els meus contactes, creo que no vaig rebre ni una sola resposta de suport (a part de les que rebia “top secret” de la religiosa de Veneçuela, que sí donava les gràcies per les hores de nit sense dormir), i si una d’un familiar meu, casat amb una veneçolana, que viu en EUA, retraient-me la visió i l’acció totalment oposada a la seva.

Però el que sí està claríssim és el que diu el ministre Moratinos, el suport clar i decidit d’Aznar, i no a títol personal, sinó com president del Govern, als colpistes, immediatament després de consumat el cop: No havien passat més que unes hores del cop quan vam escoltar la notícia que Espanya i EUA reconeixien i felicitaven al nou Govern, presidit per Carmona, a qui li oferien col·laboració en la tasca de “reconciliació social” (igualment qualsevol persona que vulgui pot acudir a les hemeroteques).

Conseqüentment queda molt ridícul l’histriònic i desmemoriat (solament tenen memòria del que volen recordar) Rajoy, vestint les seves millors gal·les (com l’emperador que “no duia camisa”) i amb la seva posi solemne, desmentint la veritat (una vegada més) i exigint el sacrifici d’Estat del ministre Moratinos per “mentir” contra l’honra del seu amo (les honres llaurades sobre falsedats no són honres sinó deshonres, i jo ja no recordo l’última veritat que hagi dit alguna veu oficial del vostre partit -a part de les de Soler, Pimentel i Gallardón-).

Si realment el vostre partit té algun sentit i responsabilitat d’Estat el que heu de fer és canviar radicalment la vostra política d’enganyar “al poble mentint en benefici partidista, i d’acusar de mentiders a qui diuen la veritat (objectiva, dels fets)”.