Separatisme ? Qui l’impulsa?
.
Mai, des del govern central, han volgut entendre Catalunya, no els agradem, jo diria que els fem por. Només quan ens necessiten fan veure que combreguen amb la nostra manera de ser, de treballar, d’actuar. Acabo de sentir a Ruiz Gallardon que deia, a la ràdio, que cara la consecució dels Jocs Olímpics de l’any 2012 per Madrid espera el suport de tots els espanyols, de tots els madrilenys i de tots els catalans. Em demano, en quina casella ens té qualificats per a fer aquestes distincions?
Si un pecat tenim els catalans és de no ser prou severs, d’ajudar amb desmesura a aquells que no parlen el nostre idioma, bescanviant la nostra llengua per la seva. Davant de la nostra entrega no s’immuten i segueixen fent l’orni, deixant que els expliquem tot allò que no entenen.
Per què no decidim d’una vegada acabar amb tanta generositat i fem el possible per ajudar els nou vinguts –no així als que ja fa anys es mouen per ca nostra- parlant-los poc a poc, sense renegar de la nostra llengua mare?
Tenint clar com tenim de que som una Nació – disposem de cultura pròpia, llengua, tradicions i una llarga història per a demostrar-ho-, per què no exigir que els nostres esportistes puguin defensar aquest nostre país Catalunya, suara tan menystingut, ara emergent, d’aquí la preocupació de molts?
Sense claudicar com hem fet sempre davant els manaires de Madrid -siguin del color que siguin-, d’escoltar cap cot per no ofendre (????), hem de saber explicar que ens hem fet grans, que hem passat la pubertat perillosa, que no volem enrenous, que únicament exigim el què és un nostre dret fonamental: manifestar-nos al nostre albur com a catalans preparats, amb uns esportistes que son l’enveja de moltes federacions.
El President de la Generalitat Pasqual Maragall sembla que ho té clar i espero, igual que molts catalans-es, que defensarà amb les dents si s’escau, davant els seus companys de la capital d’Espanya, que els catalans som persones lliures i, com a tal, volem se’ns reconegui el dret a participar en encontres esportius amb els nostres colors, la nostra senyera, el nostre himne. Per què fan tanta por les Seleccions catalanes?
Els polítics, que tant defensen que no s’ha de barrejar l’esport amb la política, han fet un trist paper: no han estat capaços de donar exemple. No crec que amb el Recurs que s’ha tornat a presentar, tinguin novament la gosadia de denegar, una vegada més, aquesta lícita aspiració de Catalunya.
Quan anys enrera jo militava en un partit polític, recordo hi havia una retronxa –“estribillo”- que repetien en tot moment sobre la necessitat de no barrejar la política i l’esport. Llavors estaven en joc les primeres eleccions democràtiques a Can Barça -en les quals vaig prendre part -, i alguns dirigents no cessaven d’omplir-nos les orelles sobre la incongruència d’aquesta mescolança ,quan demanaves recolzament als que estaven prop teu. Quan van decidir donar suport al seu candidat ja va ser massa tard.
Què ha passat a Fresno? Podrien les delegacions allà representades explicar a la llum pública els requeriments que han patit abans d’abandonar llurs països ? També ens agradaria saber, què hi han guanyat ells, o quines represàlies haurien sofert cas d’equivocar-se a l’hora de votar.
Consti que soc optimista cara el futur. Catalunya tindrà seleccions i no únicament de patinatge. Facin un recompte dels esportistes que té el nostre país i si tots decideixen optar per Catalunya caldrà tenir-los en compte.
Sé dels cops de peu i enuigs de molts catalans-es, de les bestieses que tots diem respecte els que ens governen més enllà de l’Ebre davant aquesta decisió tan poc afortunada. No oblidem que esportivament, no és fàcil conquerir tot en una primera mànega. Sovint cal perdre alguns jocs fins arribar a la victòria. Estic segura de que, la batalla final serà per a nosaltres. Seleccions catalanes SI.
He començat amb el títol Separatisme. Us heu demanat mai qui l’impulsa? Hi ha molta gent que mai se l’havia plantejat. Determinats comportaments aboquen però a unes opcions per a molts impensables. Si no rectifiquen des de Madrid, i com més s’entossudeixin en les seves tesis, l’altre equip serà cada cop més gran i esdevindrà guanyador. No en tinc cap dubte.
Montserrat Ponsa i Tarrés
2671omt@comb.es
[@more@]
