He llegit els comentaris que algú ha fet al meu article. Lamento el seu llenguatge. Hi ha una cosa, per a molts oblidada, que es diu educació. Hi ha moltes maneres de mostrar disconformitat amb un article, amb una persona, amb un fet. No vull que ningú reverencii el meu pensament. Jo admeto i escolto el dels altres tot i, sovint, no estar-hi d’acord. M’agradaria saber com desenvolupa la seva tasca, en la vida, la persona que em jutja, com conviu sense problemes a ca seva i amb els altres. Res més. Gràcies però per llegir-me. Jo sempre he estat la mateixa i seguirè igual. Crec que ser conseqüent és bo en tots els camps.
Cordialment, Montserrat Ponsa
[@more@]
Estimada Montse,
Lament molt la mala educació del comentarista a qui aludeixes. Aquest és un problema de la comunicació pública i oberta. Podriem escriure textos en els que els lectors no puguessin afegir cap comentari. Preferim la llibertat d’expressió, tot i que qui no sap reconeixer aquesta llibertat mitjançant la seva responsabilitat i respecte no és mereixedor de cap consideració. El grosser és el que fa la grosseria, no la persona a qui va dirigida. L’indigne és el que fa la indignidad no la persona a qui la vol dirigir.
Moltes gràcies per la teva col·laboració amb la intenció de millorar el nostre món, amb la intenció de millorar en la nostra educació.
Antoni Ramis Caldentey
Coordinador de l’Arc de comunicació