Una altra Europa millor, és possible?
Amb una altra Constitució millor, SÍ!
Amb aquesta mala Constitució, NO!
(II)
En endinsar-se dins la Part I del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, qualsevol membre mínimament actiu a l’interior de qualsevol organització, entitat o moviment social de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses o el conjunt dels Països Catalans, pot veure clarament que comença amb un preàmbul, aparentment encisador, constituït per una mitja dotzena de paràgrafs, molt bells, sobre el continent europeu.
Se’l descriu com a portador dels valors d’una civilització sustentada damunt la igualtat, la llibertat i el respecte a la raó. Se’l presenta com una Europa inspirada en herències culturals, religioses i humanistes que se centren en la persona i els seus drets inviolables.
Una Europa convençuda del bé que s’ha de procurar a la ciutadania, sobretot a la més feble i desafavorida.
Una Europa desitjosa de superar divisions entre els diversos pobles que la conformen i de forjar un destí comú, “unida en la diversitat”.
Una Europa que valora la civilització, l’humanisme, la igualtat, la llibertat, el respecte a la raó, les herències culturals, religioses i humanistes, el lloc primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, el progrés, la prosperitat, la cultura, el saber, la pau, la justícia, la solidaritat, l’orgull de la identitat i de la història nacional de cada poble, el respecte als drets de tots, la responsabilitat envers les generacions futures i la Terra, l’esperança humana…
A primer cop d’ull, una Europa com aquesta,
qui no la vol o la rebutja?
qui pot no voler-la?
qui pot rebutjar-la?
Ningú que tengui dos dits de seny dins la mollera…
És el que sembla, al primer cop d’ull que hom pega damunt del text d’aquest Tractat. El fet és, emperò, que, també des de bon principi, ja s’hi percep la necessitat de reclamar-hi no pocs aclariments previs:
Aquesta Europa que es descriu així al preàmbul ¿és l’Europa real, la que afecta la majoria de ciutadanes i ciutadans, o és l’Europa fictícia que pretenen mostrar alguns estaments privilegiats?
Quan se cita que “La nostra Constitució… s’anomena democràcia perquè el poder no rau en mans d’uns pocs sinó de la majoria” (Tucídides II, 37), ¿en mans de quina majoria de ciutadanes i ciutadanes ha romàs l’elaboració i redacció d’aquesta Constitució? ¿L’ha feta una majoria ciutadana o una minoria tècnica i elitista?
Quan s’elabora en un llenguatge molt tècnic i jurídic, pentura amb connotacions massa críptiques ¿per quins motius resulta difícilment intel•ligible i comprensible per a molta de la gent que li ha de donar suport? ¿no serà que s’hi pretén amagar i disfressar greus i grans mancances de caràcter democràtic?
Quan es reconeix – com s’hi afirma – que els membres de la Convenció Europea han elaborat aquesta Constitució “en nom dels ciutadans i dels Estats d’Europa” ¿quins són aquests ciutadans tan afortunats – de quins estats europeus – que n’han estat consultats, fins al punt d’haver-hi manifestat allò que en pensen? ¿En són la majoria, o només una petita minoria selecta?
Quan es constata que, només a una mesada de la celebració del referèndum, encara no se n’ha donat cap casta d’explicació pública, ni del seu contengut, ni dels avantatges i inconvenients, ni dels efectes i conseqüències que es deriven del funcionament institucional posterior de la Unió ¿a què venen tantes presses, de part dels governants de l’estat espanyol, per celebrar, fort i no et moguis, un referèndum que ha de marcar tant el futur d’Europa i dels Països Catalans?
La pregunta clau que planteja aleshores aquest preàmbul és:
¿com pot ser considerada democràtica una constitució europea que, de bon principi i al moment del seu mateix naixement,
– ja prescindeix d’una efectiva participació ciutadana, a l’hora de ser redactada,
– no compta amb un mínim de divulgació entre la ciutadania, a l’hora de ser coneguda,
– passa per alt la realitat nacional i cultural dels Països Catalans, a l’hora de ser concebuda,
– i col•loca en un segon terme els més valuosos avanços socials que s’hi han aconseguit fins ara?
(CONTINUARÀ)
[@more@]
