El rejoveniment de l’àguila. Leonardo Boff

Més que fer un balanç de 2004 és important mirar cap a dintre de nosaltres mateixos i identificar les energies que necessitem per a enfrontar els desafiaments de 2005. Pensant en això, em vaig acordar d’un mite de l’antiga cultura mediterrània sobre el rejoveniment de les àguiles. De temps en temps, resa el mite, l’àguila, com la fènix egípcia, es renova totalment. Vola cada vegada més alt fins a arribar prop del sol. Llavors les plomes s’incendien i tota ella comença a cremar. Quan arriba a aquest punt, es precipita des del cel i es llança com fletxa en les aigües fredes del llac. A través d’aquesta experiència de foc i aigua, la vella àguila rejoveneix totalment. Torna a tenir plomes noves, arpes afilades, ulls penetrants i el vigor de la joventut. Segurament aquest mite constitueix el substrat del salm 103 quan diu: «El Senyor em rejoveneix com un àguila».

Foc i aigua són oposats, però quan s’uneixen es converteixen en poderosos símbols de transformació. El foc simbolitza el cel, la consciència i les dimensions masculines en l’home i en la dona. L’aigua, per contra, la terra, l’inconscient i les dimensions femenines en l’home i en la dona. Passar pel foc i per l’aigua significa per tant integrar en si els oposats i créixer en identitat personal. Ningú que passa pel foc o per l’aigua roman intacta. O sucumbeix o es transfigura, perquè l’aigua, renta i el foc, purifica.  

L’aigua també ens fa pensar en les grans crescudes que amb la seva força es duen tot, especialment el que no té consistència i solidesa. Són els infortunis de la vida. I el foc ens fa imaginar els forns que cremen i purifiquen tot el que no és essencial. Són les conegudes crisis existencials. Quan fem aquesta travessia per la «nit fosca i temible», com diuen els mestres espirituals, vam deixar aflorar el nostre jo profund. Llavors madurem per al que és autènticament humà. Qui rep el baptisme de foc i aigua rejoveneix com l’àguila del mite antic.

Però, deixant a part les metàfores, què significa concretament rejovenir com àguila? Significa fer morir tot el vell que hi ha en nosaltres perquè el nou pugui irrompre i ser integrat. El vell en nosaltres són els hàbits i les actituds que no ens engrandeixen, com la falta de solidaritat amb els pobres, el desinterès pel bé comú, el desig de tenir raó i avantatge en tot, la negligència de les escombraries, el desaprofitament de l’aigua i la falta de respecte cap a la naturalesa. Tot això deu morir perquè puguem inaugurar una forma sostenible de convivència entre els éssers humans i amb tots els altres éssers de la creació. En una paraula, significa morir i ressuscitar.

Rejovenir com àguila significa també desprendre’s de coses que en el seu moment van ser bones i d’idees que van ser lluminoses però que lentament van ser quedant superades i incapaces d’inspirar el camí de la vida.

Rejovenir com àguila significa tenir coratge per a tornar a començar i estar sempre obert a escoltar, a aprendre i a revisar. No és això el que ens proposem cada nou any? Que l’any que acabem d’inaugurar sigui l’oportunitat de preguntar-nos quant de gallina -que no vol altra cosa que furgar la terra- existeix en nosaltres, i quant d’àguila tenim encara, disposada a rejovenir i a enfrontar-se valentament a les ensopegades i a les crisis de la vida.

Que el Spiritus Creator mai ens falti!