IU = España Cañí
.
Llorenç Buades
.
El vot d’Izquierda Unida al Congrés Espanyol en relació al debat de la proposta d’estatut del govern Ibarretxe coincideix amb el de la dreta més reaccionària, però aquest no és un fet nou, perquè una part important dels militants d’Izquierda Unida i especialment del PCE no s’han format culturalment en la comprensió de la necessitat de l’alliberament nacional com a factor d’emancipació social.
Des del carrillisme es va inculcar als militants un gran sentit d’Estat, i no precisament d’un estat plural . Des del carrillisme es van tancar files amb polítiques de pacte autonòmic per les vies estretes de la Constitució que van ajudar a posar en marxa, encara que signifiqués tot un cúmul de limitacions per al lliure exercici de l’autodeterminació dels pobles.
Aquest vell sentit d’Estat de Carrillo és ben víu encara en la majoria de la militància d’Izquierda Unida. Només els sectors que provenen de l’esquerra alternativa dins Esquerra Unida, educats dins tradicions marxistes que reconeixien les aportacions de Nin i Maurin i altres esquerres de caràcter minoritari tenen una visió diferent de l’Estat.
Per regla general els militants d’Izquierda Unida només són anticolonialistes o adversaris dels imperis quan el tema colonial es resolt o quan és un fet que es produeix al pati del costat, en casa aliena.
Són anticolonials respecte al paper dels EUA a Amèrica Llatina però no ho són gaire respecte del paper que hi juguen les multinacionals espanyoles. Es tracta aleshores de deficiències bàsiques en la seva formació que no han sufert cap tipus de trencament.
Al llarg del temps s’ha vist com es situava Izquierda Unida tancant files amb el Pacte antiterrorista que ha servit bàsicament per a retallar les llibertats de les opcions polítiques que sense practicar cap tipus de terrorisme estaven en contra d’una Constitució que impossibilita les llibertats dels pobles. Aquella Constitució intocable per a Carrillo ahir i per Acebes avui és la mateixa, i bona part dels militants que tenen a CC.OO. i que celebren la diada de la Constitució amb el príncep Felip estan en aquesta línia d’unió sagrada amb la monarquia que el carrillisme sempre va impulsar.
Una bona part d’Izquierda Unida ha donat suport al jutge Garzón, a Ibarrola i altres personatges que han fet tot el possible i més per evitar les llibertats nacionals. Què es pot esperar d’ells ?.
Tancar files amb el PP-PSOE no és un fet nou. Tot allò que desestabilitza el sentit d’Estat és dolent per aquells que provenen de la tradició del PCE. Qui té memòria històrica ha de saber que el PCE ha jugat sempre a favor de l’estabilitat del sistema de dominació del capital i dins aquest sistema vol jugar el paper de l’esquerra, però d’una esquerra bàsicament monàrquica, unitària i amb sentit d’Estat Espanyol.. La seva aposta federalista no aporta cap contingut a la via autonòmica.
Amb el temps i per necessitats d’imatge van incloure el discurs de l’autodeterminació però bé, sempre els ha interessat més la lliure determinació del Sahara que la pròpia.
Ara, una vegada més ha demostrat que només es tractava d’una operació d’imatge, i això que el que es discuteix es tracta només d’un projecte d’estatut, i no d’un projecte separatista.
Ens podran dir que el projecte d’Ibarretxe és de dreta. I la realitat del PP i PSOE de què és ?. També ens diuen que no hi ha prou consens dins la societat basca envers el projecte Ibarretxe. I és cert però encara tenen menys consens les imposicions de la Constitució Espanyola (rebutjada en votació popular) o l’Otan, i d’aquestes imposicions contra la voluntat, mirau per on, l’hipocresia dels dirigents d’Izquierda Unida no en diu res.
Les posicions abstencionistes d’ICV o les favorables de la Izquierda Unida-Ezker Batua, només es poden valorar des del punt de vista de la necessitat d’aferrar-se a les seves posicions de govern amb els seus socis nacionalistes, però allò que demostren és només un sentit d’oportunisme, i tot plegat una manca de coherència total.
Pel que fa a les Illes Balears aquesta votació no contribueix a millorar la possibilitat de repetició de l’opció dels Progressistes.
Ara cal preguntar-se, què ha guanyat Izquierda Unida amb el vot a favor del PP-PSOE ?
[@more@]
