Drets Humans en el Segle XXI
Fa pocs dies vaig anar a les Nacions Unides, a Ginebra, on es trobava reunida la Comissió pels Drets Humans. Juntament amb Oscar González i François Houtart grans lluitadors des de sempre -des de Méxic l’un, des de Bèlgica l’altre per aquest be preuat que són els drets de persones i pobles-, vam presentar un Document amb l’enunciat: Aturem una nova maniobra contra Cuba, signat per quatre mil intel.lectuals del món i sis Premis Nobel, demanant a l’Alta Comissionada, de revisar el dret de veto que s’exerceix sobre aquell país. Ara ja sabem que de nou se l’hi ha negat el dret de formar part d’aquella Comissió de Drets Humans, després que 21 de les Delegacions votés en contra, 17 ho fessin a favor i 15 s’abstinguessin.
Com be va dir González és un tractament manipulat i selectiu. Houtart va afirmar respecte a Cuba, la podem criticar però condemnar.
Penso que en el Segle XXI, el de les noves tecnologies, s’ha de revisar seriosament el tema D.H. Cal un nou enfocament, no oblidem que tothom sap al minut què passa en el nostre Planeta, qui menteix, qui diu la veritat. Fa falta que la mesura per a qualificar sigui la mateixa per a tots, sobre tot quan es parla de D.H.
No és correcte, que un país que s’auto proclama catòlic, decreti guerres preventives invocant el nom de Déu. Que desprès aquest mateix país vulneri la carta de D.H a les seves presons, no oblidem Guantànamo situada en aquell país al qual els EEUU té decretat embargament total.
Per què no fer una mateixa avaluació per a ells que per els seus veïns? Per què els països reunits a les Nacions Unides valoren millor les indicacions d’EU i a les seves votacions aïllen de nou Cuba abandonant-la a la seva sort, aïllant-la del món?
No és un dret alienable que cadascú emeti la seva opinió? Què temen, o, millor, a què aspiren els assistents a la Comissió que decreta qui pot formar-ne part qui no? Els amenacen amb prendre’ls-hi quotes de mercat, de ….? per què es reuneixen i fan veure que negocien quan saben de vell antuvi que, els que decidiran són els seus governs?
Nosaltres, els portadors del Document, en una roda de premsa, vam reafirmar-nos amb les paraules de Kofi Anann quan diu que cal que l’ONU recuperi la confiança de persones i pobles, que han de ser les Delegacions les que votin, segons valoració de tot el què passa mentre es troben reunits. NO han de ser els Estats els que dictin, des de la distància, allò que els convé, segons negociació entre els que governen, amos i senyors del món i de les vides dels que hi vivim.
Vam demanar, i la majoria hi estava d’acord, de presentar una Moció contra la vulneració dels D.H a Guantànamo i a l’Iraq. També ajudaria a restituir prestigi i credibilitat a les Nacions Unides que el tractament dels diferents temes fos equitatiu, no selectiu com fins ara. No pot ser sempre siguin intocables els poderosos, i que mai, en seixanta anys d’història de la Comissió, s’hagi castigat la vulneració de D.H per part d’un país ric.
Tinguem present que, en el segle XXI, Drets Humans tenen molta més amplitud –abans feien referència sobre tot, al tracte inhumà contra les persones -. Drets Humans són també: dret a la salut, a l’habitatge, a la cultura, a l’educació i, respecte aquests drets, Cuba n’és cap davantera, cosa que no es pot dir d’EEUU
Montserrat Ponsa i Tarrés
monpontar@hotmail.com
[@more@]
