Organitzat per la Plataforma Per l’Alliberament i la Sobirania de l’Iraq (PASI) i la Campaña contra la Ocupación y por la Soberanía de Irak (CEOSI) ,s’ha dut a terme, a Barcelona un Tribunal Internacional contra l’ocupació d’Iraq, que ha presidit el teòleg belga François Houtart. Després de sentir acusacions i escoltar els testimonis, arribats expressament d’aquell país en conflicte, el Tribunal ha condemnat el govern d’EEUU i ha declarat il.legal aquella guerra que ha deixat milers de morts, de ferits, d’invàlids, de desplaçats, així com la destrucció de centres hospitalaris, docents, privats, sembrant el terror entre els habitants d’aquells pobles. El motiu era de tots conegut una guerra preventiva per enderrocar el dictador i per a buscar armes de destrucció massiva, pel que sembla, inexistents. Ha quedat clar que el govern dEEUU i els seus al-liats han usurpat la sobirania d’aquell Estat ocupat, incluint-hi els seus recursos naturals. Han portat, a més, la confrontació entre religions a les que volen fer responsables dels mals emesos.
Els invasors s’havien compromès a la reconstrucció econòmica, social, política d’Iraq, i l’únic que han fet es mantenir les tropes, els tancs, els tocs de queda, la por. Han privatitzat la majoria d’activitats econòmiques a favor dels interessos americans, han destruït l’agricultura camperola, els serveis públics. Han acomodat Iraq al seu món globalitzat, a profit i lucre de la seva economia i la del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial.
Les conclusions han estat dràstiques: donat que les acusacions fetes a Barcelona els dies 20, 21 i 22 de maig de 2005 constitueixen crims de guerra i en contra de la Humanitat, responsabilitzen la potència ocupant i els individus que els cometen o els emparen. El Tribunal reclama i exigeix al govern d’EEUU: de retirar tots els contingents militars, de desmantellar les bases i el cessament de tota mena de repressió. Han d’establir una sèrie de garanties de respecte dels Drets Humans, i exigeixen responsabilitats per les accions comeses. Han de retornar a aquell poble, plena sobirania política, pas previ per a la seva recuperació econòmica. Només un poble lliure podrà adoptar mesures per a la normalització d’aquell país, ric, ara miserable en tots aspectes.
Vam sentir les acusacions de set persones arribades d’Iraq que van fer-nos esborronar amb la seva paraula, amb les seves veus trencades per l’emoció quan narraven aquell infern en el qual es troben immersos. “Ens acusen de terroristes quan només som ressistents”. Maten, violen, impedeixen sortir de casa per la força de les armes, dels tancs que es passegen pels nostres carrers i fan atacs indiscriminats. Als hospitals, la majoria en runes, no hi ha materials per a cures. “Les bombes de fragmentació amb les quals ens castiguen produeixen grans danys, igual que les armes químiques d’urani i de fòsfor blanc, municions que queden en el sol, i que produeixen danys similars als de les mines anti persona.” Darrerament s’han detectat moltes leucèmies i càncers, mal formacions en els nens que neixen, alguns, sense ulls. Els cadàvers, difícils de reconèixer, son llençats a unes fosses comunes. Els aliments estan contaminats, les plantes potabilitzadores d’aigua afectades pels talls de llum. Atur –ningú té possibilitat de moviment ni els nois per anar a escola o a la Universitat ni les persones per anar al treball-, EEUU impedeixen que el poble pugui instruir-se i treballar, han fet avinent tots els testimonis que han donat el seu testimoni: un metge, una farmacèutica, un sindicalista, una traductora, el director del Centre d’Estudis de Drets Humans de Faluja, un periodista, o el mateix Imam Jawad al-Jalisi, secretari general del Congrés Fundacional Nacional Iraquià. Els fustigaments segueixen, es violen tota mena de drets, les empreses que haurien de fer el control de salva guarda dels drets humans a les presons, estan formades per mercenaris, antics membres de la CIA, responsables així mateix de crear malalties letals amb les quals inocular els no addictes. Han posat gran èmfasi sobre la corrupció d’americans i britànics que impedeixen de moure’s, amb controls arreu amb l’objectiu de cobrar impostos de pas. Qualsevol gest pot ser motiu d’un tret. Ha augmentat la delinqüència, tothom corre el risc de ser degollat, un cop desposseït del què porta al damunt. Tots els iraquians condemnen el terrorisme i recolzen la resistència. No són les religions, com se’ns vol fer creure per part dels invasors, les responsables del què passa a Iraq a partir del març de 2003 amb la guerra del Golf primer, amb la d’Iraq més tard. Houtart i Jawad van dir que el missatge de la religió, de Déu –que només és un, no importa el nom que li vulguem donar-, és de Pau, d’ajut recíproc, de combatre les injustícies, de lluitar per la igualtat. “No és possible que els opressors utilitzin la religió, i si ho fan, és per enfrontar la gent, per desintegrar aquest país ric format per persones de diferents confessions que sempre hem intentat viure amb pau, que treballem per un Iraq cohesionat . Que tant el cristianisme com l’Islam son portadors de valors; que religió és cultura i, com a tal, pont de diàleg.
Van demanar ajut a Europa per a recuperar la seva sobirania dient que Iraq és la primera queixalada, que si té èxit, EEUU seguirà mossegant per apoderar-se del món, en aquest seu projecte salvatge. Que en un moment de crisi com l’actual, cal treure la careta i acabar amb el discurs messiànic de Bush per a no seguir legitimant la guerra contra el terrorisme que amaga, únicament, una acció polític econòmica genocida de l’Imperi. La finalitat, el control de recursos d’aquest enorme i ric país, Iraq.
Montserrat Ponsa
[@more@]
