Plataforma per a l’Educació Pública. Illes Balears

PLATAFORMA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA

La Federació de pares i mares d’alumnes de Mallorca (FAPA-MALLORCA), el Sindicat de treballadores i treballadors de l’ensenyament – intersindical de les Illes Balears (STEI-i), la Federació de l’Ensenyament de la Unió General de Treballadors de Balears (FETE-UGT), la Federació de l’Ensenyament de Comissions Obreres a Balears (F E CC OO), el Sindicat d’Estudiants de les Illes Balears, la CEPC (Coordinadora d’estudiants dels Països Catalans) i l’Escola d’Estiu de Mallorca (MRP), consideren necessari i oportú, reactivar la Plataforma per l’Educació Pública a Mallorca, per aconseguir:

Sensibilitzar el conjunt de l’opinió pública, per tal de situar l’educació com a la primera prioritat de les polítiques de les nostres administracions públiques. L’educació és un dret, és un servei públic bàsic que contribueix a la formació integral de la persona, a la configuració d’un nou model de desenvolupament sostenible i a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de la nostra comunitat.

Les Administracions Públiques han d’invertir en Educació, al manco, el 6% del Producte Interior Brut de les Illes Balears (PIB). En aquests moments, les Administracions només inverteixen al voltant del 3’5% del PIB.

Per a nosaltres les diferents administracions haurien de garantir:

L’Administració central hauria de dotar adequadament les transferències que es feren l’any 1998. Al seu moment es negociaren malament i hipotequen seriosament la nostra política educativa.

L’Administració Autonòmica haurien de fer l’esforç inversor en manteniment i construcció de nous centres, en formació del professorat, en l’augment de plantilles actuals per aconseguir una disminució de les ràtios i l’adequada atenció a la diversitat. L’educació hauria de ser la primera prioritat en les polítiques d’inversions de la Comunitat, i, si cal, en les previsions d’endeutament.

El Consell Insular de Mallorca no pot reduir la seva aportació a l’esport escolar o fer-ho de forma parcial. El Consell ha de jugar un paper més actiu en el suport de polítiques de serveis educatius i de renovació pedagògica, amb el corresponent esforç pressupostari.

Els Ajuntaments a part de millorar els serveis de manteniment dels centres educatius que li pertoquen, haurien de destinar recursos a contractar i formar personal i serveis especialitzats en treballs educatius, per tal d’afavorir la imbricació de les escoles en l’activitat quotidiana dels municipis.

Aquest esforç econòmic s’ha de programar amb la participació activa de la comunitat educativa; respectant sempre les competències i els informes dels corresponents consells escolars.

L’educació pública és la que està en millors condicions per garantir una societat més democràtica, justa i participativa. Un ensenyament públic de qualitat dóna més opció per construir vertaderes comunitats educatives que treballin pels mateixos objectius.

La millora qualitativa del conjunt de l’educació vindrà tan sols si l’escola pública juga un paper capdavanter en la mateixa.

L’ensenyament Públic ha de fomentar la participació democràtica i l’autogestió de cada centre educatiu.

Apostem per una Llei d’Educació que no miri en recel aquesta participació, sinó que l’animi, l’estimuli i la faci possible. Una Llei, per si mateixa, no garanteix l’èxit d’una política educativa, cal, per tant, una llei de finançament que garanteixi una educació pública de qualitat.

L’Administració educativa ha de garantir, en les inversions i en la planificació, l’equitat del conjunt dels sistema i no supeditar-se exclusivament a pautes de demanda.

Rebutgem les mesures lingüístiques de l’actual govern i reafirmem la necessitat de consolidar vertaderes polítiques de normalització lingüística, sense introduir falsos debats en la societat i la comunitat educativa.

Rebutgem les reformes educatives que tendeixen a la privatització i a la degradació intencionada del sistema educatiu públic, des de l’educació infantil fins a la universitat.

Per últim, reafirmem el nostre compromís per mobilitzar els col·lectius que representem, per tal d’afrontar els nous reptes que té el mon educatiu. Volem mancomunar esforços amb tots els punts de coincidència expressats anteriorment. Estem oberts a la col·laboració amb totes les entitats que coincideixin en totes o en algunes de les nostres propostes. També evidentment, estam oberts al diàleg i a la proposta constructiva amb el conjunt de les Administracions públiques. Les nostres Illes tenen molts de reptes per encarar el seu futur. Un bon sistema educatiu ens permetrà estar en millors condicions per afrontar-los.

A Palma de Mallorca, 21 de juny de 2005.

Rebut de l’STEI.

Al darrer Claustre i Assemblea del curs 2004-05, respectivament, del CEPA Son Canals i de l’Associació Humanista de Comunicació (AHC), ambdues organitzacions varen decidir adherir-se a aquest manifest de la Plataforma per a l’Educació Pública.

Salvem la