Massa taurons a la piscina de Calvià

Massa taurons en la piscina de Calvià

Matas no controla a Delgado

MATÍAS VALLÉS

Diario de Mallorca, 3 de setembre de 2005

Traduit del castellà per Internostrum

Començant pels materials i mètodes utilitzats en la confecció d’aquesta anàlisi, vaig seguir íntegra i atentament en primera fila el ple de Calvià sobre la recepció d’una urbanització de Nigorra, contra la voluntat de Pedro Serra canalitzada a través dels seus socis de Va unir Mallorquina (tres hores). Un mes després, em vaig tancar amb Joan Thomàs, el bullidor baliga-balaga –enredador– que ha recorregut el PP per a satisfer els desitjos d’un latifundista del municipi (dues hores).

Després d’escoltar entre badalls els especiosos arguments a favor i en contra de la recepció, s’arriba a tres conclusions. Primer, l’assumpte de la urbanització en si és baladí, i l’inflamat PSOE de Calvià ha aprovat sense pestanyejar maniobres més vergonyoses. Segundo, la negativa a la Nova Santa Ponça dels Nigorra era la revenja a la negativa de Son Massot, tal com va estar a punt de preguntar-li el fiscal Ladislao Roig a Joan Thomás, encara que finalment no va formular la qüestió. Tercer, el poder que Pedro Serra mai va tenir -encara que li va ser brindat i blindat pel col·lectiu dels polítics més mediocres d’Europa, encapçalats per Mates i Antich-, damunt s’ha esquerdat i s’ha difuminat espectacularment, la qual cosa comporta sens dubte un alleugeriment per a la societat mallorquina.

La resituación d’éssers còmics en el plànol humorístic que mai van deure abandonar posseeix una rellevància sociològica, i s’ha assolit sense participació de l’esquerra, que penarà aquesta deshonra. Carlos Delgado passarà a la història com el primer polític que va cridar que el reyezuelo està nu. Aquesta valentia -per molt que costi atribuir-li aquesta virtut a l’alcalde de Calvià- es transmet als actuals apures de Mates, perquè el seu subaltern escapci al correos però incòmode Thomàs. Ens trobem davant un chisgarabís esmunyedís disposat a esprémer els seus quinze minuts de glòria, però convé recordar que, la seva distància intel·lectual amb el president de la comunitat, equival a la qual existeix entre el lateral dret i el lateral esquerre d’un equip de futbol.

En la crònica sobre el ple de Calvià, no em vaig atrevir a consignar un quart factor nascut de l’observació, perquè sempre ens vam resistir que la realitat derroti als nostres prejudicis. Delgado va oferir en la sessió una inusitada imatge de solidesa, que ha confirmat en declaracions posteriors. Li va fer el treball brut als Nigorra -aliant-se amb un regidor que va estar a punt de derrocar-lo en una moció de censura-, però de cop i volta ha adquirit una mica semblat a una personalitat. A més, una porció significativa del PP no és tan generosa o pusil·lànime com Mates, i no oblida l’entusiasta alineament de Serra amb el Pacte de Progrés, que damunt l’hi va creure.

La història ens alerta sobre la sobtada erupció dels personatges menors, com aquest jo Claudio tartamudejant que, des de Calvià, li ha plantat un órdago a la cúpula del seu partit. Mates, que sempre troba embarassoses les situacions en les quals no ha de mentir, va aprofitar ahir trigui per a no dir la veritat sobre l’absència de l’alcalde en el comitè executiu. Si li obliga a destituir a Thomás, que segueix sent ho més probable, el president es col·loca a les ordres, no només econòmiques, de Pedro Serra, i desdenya les instruccions de Pedro J.

Hi ha massa taurons en la piscina de Calvià. El PP comprova que les querelles intestines són més cruentes que les batalles amb una oposició exangüe. Per a compensar l’execució del regidor, Mates haurà de tornar a rebre a Pedro J. en el Consolat, i demanar-li més disculpes. Quant a Balears, deurà plantejar-se si pot pagar tantes factures.

Je Je Je

.