Margalida Rosselló Pons

La Diputada ecologista de les Illes Balears

Arc46, grup humanista de comunicació inaugura el nou curs polític 2005-06 amb una conversa, a cor obert, amb la disputada diputada ecologista de les Illes Balears, Margalida Rosselló Pons. Aquí publicam la primera part de la conversa.

Arc46

– Ha acabat l’estiu…

– Sí

– … un estiu bastant mogut, políticament parlant…

– Sí

– … i un poquet vergonyós…

– No. Ha estat molt vergonyós.

– I té solució això, o ens quedam amb la vergonya i s’ha acabat?

MRP

– Jo crec que la solució seria que aquestes pràctiques… Anem a veure, hi ha un pacte antitransfugisme, un pacte que hem signat tots els Partits. Els Partits vàrem acordar que no es podia donar cobertura al transfuguisme i, sobretot aquest transfuguisme com el del Sr. Thomàs, que provoca que es voti una cosa que no estava acordada en un pacte (necessari en un Govern sense majoria absoluta com és el cas de Calvià) i, sobretot, per que, com sempre en aquesta Illa nostra, hi ha interessos econòmics…

– Molt grossos…

-… i hi ha molts de doblers pel mig… Per tant, des d’aquest punt de vista ja és vergonyós tot. I el més vergonyós que està passant és que a Mallorca, en el segle XXI, encara perviu, i una part important de la població, inclús, creu que és el que toca que passi, que quan una persona està en política prima la mala utilització del seu càrrec pel seu benefici personal o per beneficiar-se econòmicament. Això és tristíssim que passi a l’hora d’ara quan, precisament, si ostentes un càrrec polític, tant si governes com si no, has de ser ciutadà molt escrupulós en aquestes coses, no? Per una banda, a Ses Salines, un Sr. que es batlle i que no només se n’en aprofita de ser-lo sinó que demana a 11 batlles més que li donin suport, per a benefici seu personal, signant informes que no són certs: que afirmen falsedats per a que es pugui legalitzar el seu ranxo particular en situació il·legalitzable. És una utilització fraudulenta vergonyosa del seu càrrec, així com una complicitat, igualment fraudulenta i vergonyosa, per signar falsedats, dels 11 altres batlles que li signen aquests informes falsos, així com el Consell Insular i tot aquell que ha participat en aquesta corrupció fraudulenta en favor particular del company de Partit, per que mira, si això no s’hagués sabut, mira, aquí no hagués passat res i l’abusador hagués vist legalitzat el seu ranxo il·legalitzable, concretament l’ampliació il·legal.

– Clar.

– I per tant, jo crec que això són pràctiques no només vergonyoses, sinó que això són practiques que un polític ja ni s’hauria de plantejar poder-les fer.

– El nostre web, de l’Associació Humanista de Comunicació (AHC), demana des de fa anys la regeneració ètica de la política i dels polítics i això sembla que, en lloc d’anar a millor, va de cada vegada més, a pitjor…

– Bé, aquí m’agradaria dir una cosa que l’he dita en moltes ocasions: No tots els polítics són iguals. Jo crec que hi ha uns determinats grups o Partits polítics, que a més, tampoc no tots els seus membres són iguals, que són els que més practiquen aquestes coses i volen fer creure a la ciutadania que “tots els partits polítics, respecte a aquestes pràctiques corruptes, són iguals”, creant així un poc la imatge pública de que tots els polítics són corruptes, que tots s’aprofiten dels seus càrrecs, tant si estan a un poder com a una oposició, quan, en realitat això no és cert. Aquí el que hi ha són unes pràctiques clares, concretes, amb noms i llinatges molt concrets…

– I Partits concrets que destaquen per generalitzar aquestes pràctiques…

– I Partits concrets que no només les estan duent a terme, sinó que les estan reforçant i intenten justificar, normalitzar i legalitzar, dins les seves pròpies files polítiques i dins la societat. Això no és d’ara, però vull recordar que sobretot el PP, i en menor mesura, de vegades, UM, ha fet del poder una patent que li permet fer el que vulgui: “Atès que jo tenc el poder, jo puc fer el que vulgui, tant si el que faig és honest com si no ho és. Això és una manera partidista i immoral d’entendre la democràcia, que es permet a si mateix, i als amics, tot, en perjudici de la resta de polítics i de la política. Conseqüentment, no podem generalitzar aquesta corrupció a tots els polítics i a tota la política, sinó que hem de posar noms i fets concrets. Vull recordar, només un cas, el que ara és Conseller de Medi Ambient, el Sr. Font del PP, ja va ser, en el seu moment, jutjat, per que havia fet la pràctica política pitjor, que és haver fet votar a persones mortes. Desgraciadament, per això va ser premiat pel seu Partit i, el que és més trist, en les següents eleccions polítiques va ser encara més votat que abans. Això jo crec que és una imatge molt desgraciada del que és la política del PP i d’un sector important de la població a aquestes Illes: Hi ha noms i fets concrets ètica i políticament “deleznables” i encara són reforçats per Partits i persones concretes. Això és el que crec que hauríem d’aturar, sinó que inclús eradicar de les pràctiques polítiques.

– Sí. Jo, Margalida, quan parlava de la regeneració ètica dels polítics i de la política no volia generalitzar més que fins als Partits que a un lloc o d’altre, tenen el poder per a poder fer aquestes pràctiques i que les fan realment, i això, en la pràctica, es refereix amb massa freqüència al PP. Quan un Partit, ideologia o polític de les meves simpaties realitza una pràctica d’aquestes (o qualsevol pràctica impròpia dels valors humanistes) deixa de ser-me simpàtic i deixa de ser referent ideològic o polític meu.

– Jo te deia això, per que, en aquest moment històric en que ens trobam la política, la classe política, està molt separada del ciutadà, i jo crec que moltes vegades els que fan aquestes pràctiques polítiques “deleznables” voldrien ficar a tots els altes al mateix sac i és molt important que la ciutadania aprengui a discernir les diferències fonamentals per a poder assolir aquesta regeneració ètica de la política. Igualment, per altra banda, estic convençuda de que la política i la societat no estarien tan separades si s’aplicàs la realitat democràtica, la democràcia no és una votació cada quatre anys i mentre, “si tu me vares donar el vot no pots dir res fins que s’acompleixin aquests quatre anys i si ho dius, com ara és el cas de La Real, jo te menyspreo, no te faig cas, per que ara no és el teu temps, ara és el meu, i tu no pots dir res”. Si s’entengués la democràcia com el que és, escoltar i procurar la participació ciutadana, els polítics i els ciutadans estarien més a prop. En definitiva, para aquesta regeneració de la política és necessari eradicar aquestes pràctiques i una democràcia més real, en que el ciutadà participi més i el poder de les Administracions l’escolti més.

– I cara a aquest curs que començam, com a diputada, quin projecte polític per al curs tens? (desprès ja veurem si el te deixen dur endavant o si te tiren sucre al carburador).

– Per una part vetllar de forma clara i directa les polítiques que està fent el PP al Govern i el PP-UM en el Govern del Consell, especialment pel que fa al respecte al Medi ambient i al creixement sostenible. No vull fer crítica per fer crítica, però si destapar totes les accions que puguin fer malbé el nostre Medi Ambient i sostenibilitat, així com també als nivells polític, econòmic i social. I, per una altra part, també vull fer propostes en positiu i intentar que els ciutadans tenguin “cauces” de comunicació més directa amb jo per a que pugui fer de portaveu seu en el Parlament, fent arribar així, als que governen, altres sensibilitats i altres propostes. En definitiva, fer propostes amb arguments, per que, a mi, el que me preocupa és el que fa el PP, ja ho va dir en Matas en el discurs d’investidura, una política basada en dos eixos, obres i, per tant acció, per pura acció, sense analitzar prèviament, l’interès social de les mateixes (sols per que les obres suposen doblers), donant una imatge de que es fa molt en bé de l’ocupació i del transport, quan en realitat s’està endeutant molt a la Comunitat i es provoca un creixement insostenible, un consum excessiu de terra i bens naturals, i l’altra, el control dels mitjans de comunicació, especialment en la creació d’una televisió al servei del Partit i del President que doni una imatge positiva tant d’ells mateixos com de les seves accions, posar una sèrie d’Urdacis que els hi facin propaganda, per a ells, des de una televisió pública, que hauria de ser de tots, que pagam entre tots. A mi m’interessa posar en entredit aquestes dues potes de l’estratègia del Govern (per a poder tornar a guanyar les eleccions en el 2007) i demanar que les realitzacions s’argumentin (en funció de l’interès social i ecològic). I, a partir d’aquí, generar el debat que pertoca a nivell Comunitari. Aquesta és la política que m’agradaria i pens fer.

"Això és una manera partidista i immoral d’entendre la democràcia, que es permet a si mateix… no escoltar ni als mateixos que t’han votat"