Per què no escric

Associació Humanista de Comunicació

Arc46 ..Diari de l’Arc46 ..

Escrits i comentaris: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Per què no escric?

Per què no escric?

En els mesos de juliol i agost vaig tancar el quiosquet dels webs. Al setembre vaig escriure bastant. A l’octubre gairebé no escric en els webs i diaris i, fins i tot, tinc multitud de correus d’amics/gues pendents de resposta. Però resulta que, a més d’escriure lentament i amb dificultat, la preparació de tres assignatures, per a mi, bastant complexes: Llengua castellana a un nivell de 1r i 2n de batxillerat, Economia i organització d’empreses a un nivell de 2n de batxillerat i la Transició a la vida adulta i activa a un nivell de 4t d’ESO/ESPA i, molt especialment “l’assignatura” més complexa i difícil quan l’Administració és el PP o els professors “afectats” són semblants al PP, l’organització de l’orientació educativa social, acadèmic professional, tolerància, respecte, convivència i integració de la diferència, ocupen tot el temps que pogués utilitzar-se per a escriure.

I això que hi ha molt a dir:

Democràcia rebaixada:

Fa molt temps, el meu sogre, sempre rebaixava el vi que bevia en els menjars amb aigua, mig tassó de vi, mig d’aigua; fa també bastant temps ja no ho rebaixa, simplement beu aigua.
La nostra fràgil (perquè tots els autoritaris de tots els signes s’han agrupat en un únic mateix partit) democràcia està rebaixada: Quan ocorre alguna cosa no coincident totalment, en el 100%, amb alguna creença o algun interès amb el partit dels de la santa desvergonya, santa imposició i santa negació, encara que aquesta alguna cosa vengui avalada per una majoria de voluntats sumades (realitat de la democràcia) surten els Tyrannosaurus Rex Zaplana, Acebes, Rajoy,.. i amenacen, afuen, denuncien al Tribunal Constitucional, organitzen un acte terrorífic que se’ls va de les mans, sol·liciten eleccions anticipades,… rebaixen la democràcia amb mig tassó de la seva dictadura. Aviat recordarem els 70 anys en que gent molt semblant a aquesta va decidir, per interessos partidistes sectaris, deixar de prendre la democràcia rebaixada amb dictadura i prendre (i fer-nos prendre per força, com oli de ricins) dictadura exclusivament, encara que la seva santa imposició suposés més de mig milió de morts, una enorme “Vall de dolor i injustícia” permanent i partir la seva “Espanya, una!” en una “Espanya, dues” enfrontades i ressentides en les quals una gran majoria no tenien vela en el enterrament, encara que fos el seu propi. Per la seva santa negació ens neguen la democràcia; per la seva santa imposició ens imposen les seves creences i sistemes; i encara tenen la santa desvergonya de dir-se demòcrates.

Després d’aquestes rebaixades línies retorn al meu treball.

.