|
El debat d’acceptació de l’Estatut de Catalunya
Estimats amics/gues: Acaba d’acabar el debat sobre l’acceptació a tràmit de l’Estatut de Catalunya. Acabo de veure el debat sobre l’acceptació a tràmit de l’Estatut de Catalunya.
Conclusions:
1 La majoria d’Espanya i espanyols estima a Catalunya i als catalans. 2 En l’hemicicle he vist dues espècies humanes (encara que una no ho sembla humana), amb molt poca diferència d’individus en cadascuna, a favor de la racional i educada. 3 L’altra, més aviat antropomòrfica, excessiva en nombre tenint en compte del seu retard evolutiu racional. Encara que aquesta supera amb escreix a l’altra en egoisme agressiu irracional i violent: no li importa el bé comú, només interessada en el seu bé particular, pel qual, no hi ha dubte, serien capaços de sacrificar la democràcia en la qual no creuen i fins a la vida aliena si calgués. Menteix compulsivament a gratcient (atribueix tots els mals propis, com la ruptura del pacte antiterrorista, al President del Govern, a qui, com a la resta d’espanyols, manca al respecte grollerament) i quan s’enfronta a la totalitat dels altres, fins i tot majoritaris, ella va bé i tots els altres estan equivocats. Em pregunto: És possible que existeixi algun membre d’aquesta espècie que no estigui mort de vergonya? És possible que existeixi algun creient de bona fe que els pugui votar? És possible que existeixi una sola persona de dretes honesta i digna que pugui votar-la? 4 L’espectacle, estil galliner que ha donat aquesta altra espècie, en els seus escons, ha estat vergonyós. El perill social que suposa és molt greu. Curiosament, presenten un comportament animal de Parc Juràssic i es presenten a si mateixos com una espècie superior els vots individuals de la qual valdrien com deu dels vots individuals de la resta dels mortals. I mentre no provoquin un nou enfrontament incivil…
Antoni Ramis CaldenteyPsicòleg socialIlles Balears, 3 de novembre de 2005
|
