Altra santa, sentència, desvergonya

(Les tres Santes:

http://bloc.balearweb.net/post/23/5870 )

Fa uns dies no podia sortir de la meva sorpresa al poder contemplar un més dels fets quotidians del “món al revés”: Dos nois amb pintes salvatges van abordar a una noia amb pinta indefensa i van començar a forçar-la agressivament fins a gairebé violar-la. La gent que estava en el carrer prop d’on ocorria això, que era molta, en lloc d’acudir en defensa de la noia es van posar a corejar i a animar als dos nois. La sort, especialment per a la noia, va voler que passassin per allí uns policies que van acudir ràpidament a impedir la violació i a protegir a la noia. En aquest moment el públic va dedicar als policies una sonora pitada, que es va acréixer quan els policies van detenir i van dur a comissaria als nois. Però el que em va deixar més estupefacte va ser que els nois, després de contestar unes preguntes en comissaria, més aviat despotricar, contra la noia i els policies que els havien arrestat, van ser alliberats sense càrrecs, mentre que els mateixos nois i alguns espectadors van denunciar als policies per “detenció il·legal i lesiva” als dos nois. Un temps després seguia la meva estupefacció quan un jutge va sentenciar i va castigar als policies per “detenció il·legal”.

Canviant els personatges i l’escenari això és exactament el que va ocórrer amb un ministre del Govern legítim d’Espanya, Bono, qui en una manifestació antiterrorista (teòricament antiviolència) va estar a punt de ser agredit per dos exaltats membres (amb càrrecs polítics) del Partit Popular. Els exaltats agressius “van ser detinguts il·legalment pels policies, a qui se sanciona” segons sentència d’un jutge. Ni Liliput ni el País d’Alícia han aconseguit meravellar-me, sorprendre’m, tant.

I no obstant això aquesta sentència o surrealista o sursectaria ha motivat als Perritos Pilots, pirorrevoltosos, a muntar una més de les seves escenificacions perilloses amb sobreactuación habitual (Pallassos Perillosos). La sentència els ha donat peu, ja que no tenen o no usen cap racional, per a emprendre-la a potades amb tot l’institucional: han demanat a plena veu, cada dia, des del dia de la sentència, la dimissió del Ministre de l’Interior i avui han escenificat una falta de consideració i respecte a les institucions Govern i Parlament, amb insults, crits i escenificació d’estar “emmanillats” (ha estat la primera vegada que s’ha pogut veure, almenys imaginativament, a veritables delinqüents emmanillats). Tant que el President del Congrés, després d’advertir tres vegades s’ha vist obligat a expulsar al més exaltat i irrespectuós d’ells. Després que es negàs ostensiblement i indisciplinadament a complir l’ordre del President. Al ser acompanyat per l’ordenança, ha estat fortament aplaudit per tots els membres del seu grup, amb el que han demostrat el que ja es sap que el PP aplaudeix la indisciplina, la grolleria, l’insult i la falta de respecte a les institucions i a tots els espanyols que aquestes representen. Immediatament el nauseabund Zaplana ha advertit que el seu grup presentaria una reprovació. Contra el mal educat i disruptiu irrespectuós? No, contra el President per haver-lo reprès, amb la qual cosa l’exemple per a totes les escoles d’Espanya ja està servit: Si el professor renya, reprèn o castiga les conductes agressives, irrespectuoses i antisocials d’un alumne és el professor qui ha de ser reprovat i no l’alumne.

I no obstant això tot això, la dreta sociològica espanyola és incapaç de votar alternatives més humanes i “accepta” aquestes supervergonyes dels seus, encara que això suposi la destrucció total de Marbella, Mallorca i Eivissa, de l’humanisme, de l’ecologisme i els seus valors. Síndrome d’Estocolm? No, “partidisme sectari” en uns casos i oligofrènia o psicopatia política en els altres.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg Social

Associació Humanista de Comunicació

Illes Balears, 11 de maig de 2006