A Ca Nostra tenim la bona i sana costum de celebrar Tots Sants i el Dia dels Difunts conjuntament, imagin que per que dia 2 de novembre, habitualment, no és festa i aprofitam la festa del dia 1 per anar al cementiri i du unes flors i unes oracions a les persones estimades, que varen viure un cert temps amb nosaltres, però que ja han deixat aquesta vida a aquest món que, pels fets i contrafets que vivim, sembla haver tornat boig.
Tanmateix les dues festes estan íntimament lligades. Quan érem petits, a l’escola i a l’església, ens deien que la comuna unió dels sants era la comuna unió de les tres esglésies: la militant (que érem nosaltres), la triomfant (que eren els que ja havien mort) i la purgant (que eren els que havien mort, però que encara havien de purgar alguna falteta o pecat que havien comesos abans de morir).
Resulta molt coherent lligar tots els sants del santuari amb tots aquells que estimam que ja ens han deixat. Ja diuen: "Si vols ser bo (sant) per als altres mori’t". No cap cap dubte que els nostres morts estimats ens inspiren més estimació i devoció que tots els sants del santoral.
Per altra banda, pens que les tres comunitats, militant, triomfant i purgant som nosaltres mateixos: som militants per que feim feina, feim fills i feim camí, som triomfants per que tot això ho feim bé i ho feim amb una funció ambiental i social i som purgants pel dolor que sentim per la mort dels nostres estimats, siguin a ca nostra, a Manhattan, a Afganistan, Iraq, Israel o Palestina. Mentre que, per altra banda, els morts són vius en nosaltres mateixos i continuaran vius mentre quedi un gen descendent o mentre quedi una persona que els recordi (així, pel segon motiu, el Bonjesus, el rei en Jaume, Joana d’Arc, Mm. Curie i Carles Marx, entre d’altres, ja han assolit la immortalitat individual, i els morts de qualsevol guerra, bombardeig o desastre famós ja han assolit la immortalitat grupal).
És molt important estimar i recordar als nostres estimats que ens han precedit en el fet inevitable de la mort ja que, tanmateix, nosaltres existim i sentim per que ells varen existir i sentir i per que la realitat del present és gràcies a ells que han feta la història precedent encadenada amb aquest present i, fins i tot, en són meritoris i culpables, en part, del com és. Per a tots ells, una flor i un record ple de sentiments d’afecte.
Obsequi de Maria Benejam, Catlunya Nort
