Palma, 1 de setembre de 2004.
Estimats amics (i amigues) del Diari:
Després dels dos mesos reglamentaris de vacances, necessàries per a posar les bateries a recarregar, és temps de "tornar a començar".
Em sembla que ja ho vaig dir en altra ocasió i en altre fòrum, però donat l’escàs èxit obtingut en aquella, us ho repeteixo a veure si hi ha més quantitat o qualitat de respostes:
"El predicat és subjecte i, en aquest cas, el subjecte és predicat del predicat"
A pesar de la qual cosa em segueix escandalitzant la impassibilitat, quan no connivència o suport, d’alguns compatriotes, davant la barbàrie, disbarat i fins i tot crim de la màfia política blanca organitzada. Heu vist Farenheit 9/11? Per què segueixen intactes les possibilitats de poder de Bush (i dels seus homònims espanyols)? Segueix sent un animal "racional" l’espècie humana o ha perdut la raó per la síndrome d’Estocolm?
És per això que acudeixo als “professionals" i a "els amants" de l’educació perquè "m’orientin":
1 Què és, avui, "educació"?
2 Quines característiques i valors deu procurar l’educació?
3 Quin és el model humà de "persona" que pretén o deu pretendre l’educació?
4 Quin és el model social que pretén o deu pretendre l’educació?
5 Serveix per a qualque cosa l’educació?
6 El comportament, humanament vergonyós, de Bush, Rizzi, Rumsfeld, Powell, soldats americans a la presó Abu Ghraib, Aznar, Palacio, Acebes, Trillo, Zaplana, Matas, Rajoy,… és conseqüència de l’educació, per ells, rebuda o ho és a pesar de la seva educació?
Llegia aquest estiu a Juan Velarde Fuentes "El capitalisme és el menys dolent dels sistemes": Efectivament, pel viscut i el que estem vivint, aquests últims anys, és el menys dolent dels sistemes… econòmics, però és el pitjor i més sanguinari dels sistemes socials.
I "la democràcia", presumpte patrimoni exclusiu del capitalisme, no és el que es va aplicar i va resultar en les eleccions autonòmiques de Madrid o de les Illes Balears o el que es pretenia en les eleccions generals (o el que es procurava "a posteriori" després d’haver perdut Catalunya). No és admissible que se’ns confongui dient (fent) que la demagògia és sinònim de la democràcia.
L’educació deu pretendre i procurar la llibertat humana i el bé social i no l’engany, i conseqüent aborregament, de les masses per a utilitzar-les en profit propi del domador.
I l’ímpetu inicial del nou govern en matèria educativa s’ha anat desinflant com globus punxat (com si preferís un pacte polític amb el rival polític per a "viure bé", i sense excessius sobresalts, ambdós rivals). Veurem. En 1931 el Govern de la República en només uns mesos (precisament els mesos de l’estiu) va idear i va implantar el que ha estat millor Pla Professional per als professionals de l’educació (Pla només inhabilitat mitjançant una guerra civil: Després el fet de ser religiosa o sergent de l’exèrcit vencedor era formació suficient per a poder ser professional de l’educació). No sembla aquest el cas actual.
Salutacions cordials i molta sort en la “rentrée” escolar
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social
[@more@]
