Llei de conservació d’espais naturals. GOB

*Finalitzat el “simulacre” de procés de participació ciutadana, el GOB
ha remès a la Conselleria de Medi Ambient els seus suggeriments a la
futura llei de conservació d’espais naturals*

*Una llei per satisfer els propietaris de finques, que aporta ben poc a
la conservació d’espais naturals*

La Conselleria de Medi Ambient ha elaborat un projecte de norma legal,
anomenada Llei per a la Conservació dels Espais de Rellevància
Ambiental, que tractarà sobre la protecció i conservació dels espais
naturals a les Illes Balears.

Aquestes darreres setmanes, responsables de la Conselleria han mantingut
reunions amb diversos col·lectius i organitzacions socials amb la
pretesa finalitat de recollir la seva opinió sobre aquesta iniciativa
legal. Aquesta tasca ha estat condicionada pel fet, inaudit, que
l’esborrany de la llei no ha estat facilitat fins ara.

Així i tot, el GOB no ha volgut renunciar a la possibilitat de
participació (greument limitada) que ens ha oferit la Conselleria, i per
això la setmana passada férem arribar al Conseller un plec de
suggeriments i opinions, fonamentats únicament en la informació que la
Conselleria ha tingut a bé difondre, públicament o a les reunions que
hem mantingut. A continuació vos resumim els punts fonamentals del
nostre escrit.

*Manca d’un vertader procediment de consulta pública*

Sense dubte el primer que volem fer és manifestar el nostre astorament i
perplexitat davant aquest pretès procés de participació ciutadana previ
a la discussió d’aquesta llei al Parlament. *No recordam cap altra
situació com aquesta en que se’ns hagi instat a opinar formalment sobre
un text legal al que ho hem pogut accedir*.

Tot i que donam per bona la informació que se’ns ha facilitat en les
reunions mantingudes, no podem evitar desconfiar davant una situació com
aquesta en que s’oculta un text legal que evidentment ha d’anar molt més
enllà del que se’ns ha explicat.

*Molt sobre profit econòmic i poc sobre conservació*

A la documentació que se’ns ha facilitat apareixen repetidament els
termes “promoció”, “desenvolupament sostenible”, “aprofitament
sostenible”, “promoció social, econòmica i cultural” i d’altres relatius
a la millora del profit en la relació home-natura. Així mateix es
dediquen dues planes del document a parlar d’obligacions i avantatges
que aquesta llei suposarà per als propietaris de finques. Tot això és
important, sense dubte, però no hem d’oblidar que l’objectiu fonamental
d’una llei d’espais naturals protegits ha d’esser la conservació del
patrimoni natural.

A la documentació lliurada no es dedica ni una sola plana a explicar
quins avanços aporta aquesta llei sobre el marc prèviament establert
(llei 4/1989) per a la conservació dels nostres espais naturals. Davant
això *ens sembla que la proposta demostra una excessiva preocupació pel
lucre dels propietaris de finques, i poca preocupació per la millora de
la protecció, gestió i conservació dels espais naturals.*

*Una llei de protecció que no protegeix urbanísticament*

Tal i com ha manifestat el Conseller, *aquesta llei no entrarà a limitar
l’aprofitament urbanístic dels espais naturals*.

La /Llei 4/1989, de conservació dels espais naturals i de la flora i
fauna silvestres/, estableix a l’article 5 (article bàsic) que les
disposicions dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals constituiran un
límit per altres instruments d’ordenació territorial, els quals no
podran modificar dites disposicions. *És lògic que la planificació per a
la conservació d’un indret natural reguli, entre d’altres aspectes, el
desenvolupament urbanístic ja que aquest és un dels usos que més
dràsticament pot afectar la conservació dels valors naturals d’un
espai*. Això és especialment important en el cas de les Illes Balears,
on l’ús urbanístic és un dels més importants als espais naturals i ha
estat, per desgràcia de tots, la causa de la pèrdua irreparable de
valors naturals a molts d’indrets.

A les Illes Balears, la protecció urbanística dels espais naturals és un
criteri acceptat per la majoria de la ciutadania. La implantació de la
/Llei 1/1991 d’espais naturals/, la seva posterior modificació (1999) i
darrerament la decisió presa per dos dels tres consells insulars posa de
manifest una clara tendència cap a impossibilitar els nous usos
residencials als espais naturals. I és evident que entre els espais
naturals, en els que es compta amb un règim de protecció especial (fins
ara sota la Llei 4/1989) aquesta limitació està encara més justificada.

Per tot això consideram que *aquesta llei, inexcusablement, ha
d’establir la prohibició de noves construccions per a usos residencials
o d’altres aliens a l’explotació tradicional dels espais naturals
protegits*. Hem de recordar que, tal i com s’estableix a l’article 2.3
de la Llei 4/1989, les administracions públiques, en l’àmbit de les
seves competències han de vetlar pel manteniment i conservació dels
recursos naturals. Deixant l’ordenació urbanística dels espais naturals
protegits en mans de consells insulars o ajuntaments, el Govern estaria
fent un greu abandonament de la seva competència i responsabilitat.

Recordem que el Pla Territorial d’Eivissa i Formentera permet edificar
xalets als espais naturals que són ANEI, alguns dels quals mereixen
esser parc natural.

*Altres consideracions*

Tot i que, com ja hem dit, la nostra capacitat per opinar està limitada
pel fet de no disposar del text legal, voldríem fer també algunes
consideracions complementàries a les ja exposades, fonamentant-nos
igualment en la documentació que ens han lliurat.

En primer lloc, consideram que l’afirmació que aquesta llei “/garanteix
un marc estable -sense lloc per a ensurts, incerteses o arbitrarietats
de l’administració-/” i que proporciona “/seguretat jurídica/” als
titulars de dret és del tot inconsistent. Ja existeix i *ja existia un
marc suficientment estable (Llei 4/1989) i això no va evitar que amb
total arbitrarietat (sense cap tipus de justificació ambiental, tècnica
o jurídica) fa pocs mesos el Govern aprovàs un greu retall (més del 90%)
de les superfícies dels parcs naturals de Llevant i Cala d’Hort*.

En segon lloc, és igualment cínic dir que la intenció de la llei és
“/tancar un debat que ha introduït elements de crispació dins la
societat illenca/”, quan *és per tots conegut que el Partit Popular va
instigar el moviment anti-parc, amb una finalitat clarament electoralista*.

A més a més, en línies generals, si la llei respon finalment al que s’ha
fet públic, hem de dir que el seu contingut bàsic no és especialment
innovador ni suposa cap daltabaix en la política de protecció d’espais
naturals. Així, la norma bàsica seguirà essent la tan criticada (per PP
i antiparcs) Llei 4/1989, amb la seva declaració d’utilitat pública i el
seu tempteig i retracte. És cert que aquest darrer es limita mitjançant
acords amb els propietaris; però això mateix, com s’ha reconegut des de
la pròpia Conselleria, ja ho proposava l’avortat (i igualment
satanitzat) projecte de llei de biodiversitat. *Ara resultarà que allò
que abans era gairebé infernal, s’ha transformat en una magnífica
solució*. El Partit Popular insulta sovint la intel·ligència dels
ciutadans illencs, però poques vegades de forma tan cega com aquesta.

Entenem que aquest tipus d’afirmacions poden tenir un lloc dins
l’estratègia de comunicació del Govern amb els propietaris i altres
sectors predisposats contra la protecció d’espais, però consideram molt
poc seriós que formin part de la poca informació que ens han facilitat a
la resta d’entitats i ciutadans per poder opinar sobre un text al que no
hem tingut accés.

*Haurem d’esperar a que la llei es faci visible*