Margalida Rosselló, l’honestedat a la política

Margalida Rosselló Pons, l’honestedat a la política

(Primera part)

Margalida Rosselló, llicenciada en educació (això tan necessari i que manca tant en tants de polítics, i d’altres dedicacions socials), ha treballat a l’antic INSERSO, ha estat pedagoga en els Equips Psicopedagògics (quan els Equips Psicopedagògics eren Equips Psicopedagògics) del MEC i orientadora a l’IES Miquel Porcel de Son Cladera (Palma). Ideològicament i política ha estat membre cofundadora dels Verds, dels que també n’ha estat la Coordinadora, ha estat Consellera de Medi Ambient a l’únic Govern de Pacte de Consens i Progressista que ha existit a les Illes Balears des de la darrera gerra (in)civil. Actualment és diputada del Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears. A principis del darrer mes d’octubre, un Congrés extraordinari propiciat per un grup dels Verds, no absent de les formes que nosaltres sempre criticam (les mostrin els del PP o de qualsevol grup polític, social, o qualsevol persona individualment), l’ha desbancada de la Coordinació dels Verds i del seu (compartit amb els membres cofundadors, amb molts de Verds i amb molts de ciutadans i ciutadanes) “Projecte Verd Global” independent d’altres forces polítiques.

ARC: Margalida, com anam? (hauria d’haver demanat: “Com va tot?”, però l’amistat i la vena psicològica ha canviat la pregunta)

MRP: A mitges. No va gaire bé.

ARC: Per què?

MRP: Per que jo crec que ara s’obri una nova etapa, en el cas concret dels Verds, que és evident que no és una etapa en la qual jo mi senti no només còmoda, sinó que jo m’hi senti representada pel projecte, en el qual, jo hi he treballat des de la fundació dels Verds, que vàrem fer l’any 91 (ARC: fa 13 anys, numero que aquest pic, si s’ha mostrat fatídic) a Mallorca. Per tant, jo crec que aquest projecte inicial ha perdut el marc referencial, (no?). S’ha perdut, s’ha optat per un model distint i, per tant, en aquest moment jo me sent apartada d’aquest projecte pel qual jo he treballat durant tants d’anys, (no?). I, per altra banda, per que ja no només el projecte polític en si, sinó també els procediments i les formes que jo crec que és un element importantíssim, per jo, en sa vida, en tot, i, per tant, també en sa Política, consider que també s’han perdut es principis un poc més bàsics de respecte, d’acord i tal. Tot això me preocupa per que tot i que ho centri en sos Verds crec que això té una extrapolació a nivell del que pot ser es futur d’aquesta Esquerra a Mallorca o del que pugui ser un Projecte que vulgui ser, d’alguna manera, una alternativa al bipartidisme del PSOE-PP.

ARC: Dius que vàreu fundar els Verds l’any 91…

MRP: Sí, noltros vàrem començar amb so Projecte, diríem, ja en el 89, per que de fet, nosaltres érem un grup de gent, gent que provenia, sobretot, del GOB o d’organitzacions socials… En aquells moments hi havia hagut es tema de la OTAN, havia estat tot un poc conseqüència d’aquell referèndum (de la OTAN), per tant, tots uns moviments socials que no trobaven els seus espais, d’alguna manera i noltros, una sèrie de gent, vàrem formar el que es deia “Assemblea per a la Pau i es Desarmament”, que era una assemblea pacifista, tenia un element mol marcadament de treball per la Pau i pel desarmament. Dins aquesta Assemblea, vàrem, a més, encetar una campanya que va tenir molt de ressò i va ser molt interessant en aquells moments, que era la “Campanya per sa desnuclearització de sa badia de Palma”, en aquells moments venien vaixells militars de propulsió nuclear, conseqüència d’haver entrat a la OTAN, i vàrem encetar aquesta denuncia per que això ens preocupava moltíssim i, un poc, el que preteníem era anar en la línia del que s’havia fet a Austràlia i d’altres bandes, on els ciutadans s’havien organitzat per a evitar l’entrada de vaixells nuclears en els ports (no?). D’aqui va neixer, un poquet, tot això, i quan ens acostavem al 89 hi va haver unes eleccions, i a aquest moment vàrem tenir una conversa, concretament, amb en Xavier Pastor, persona que va estar lligada al GOB i, desprès, a Green Peace, el qual plantejava la possibilitat de poder encetar algun tipus de Projecte Verd i parlava amb noltros per que érem sa gent que teniem s’iniciativa més enllà de temes purament ambientals, sinó també un poquet de temes més socials, més pacifistes, i tal. Llavors, nosaltres, en aquells moments… Jo, per exemple, molt d’interès pels Verds alemanys, havia fet molta lectura del que eren els Verds Alemanys, en Joan Buades també, apart de parlar alemany, coneixia tot el que eren els moviments dels Verds alemanys, i bé, ens varem engrescar amb aquesta història, vàrem començar aquest Projecte, i el 91 va ser quan vàrem fer es primer congrés: “Congrés fundacional des Verds de Mallorca”.

ARC: Pau, desarmament, desnuclearització, Projecte Verd,… “Es Verds” és qualque cosa més que un Partit?

MRP: Bé, jo diria que sí, amb es concepte clàssic d’un Partit

ARC: Partit significa “part” i això sembla que pot interessar a “tot” s’arc ideològic i ciutadà.

MRP: Efectivament, els Verds és lo que han pretès, o, al manco, als inicis. És que. Anem a veure: Sa política s’ha fet o s’ha entès, tradicionalment, on hi ha els ciutadans i hi ha els polítics; hi ha sa gent del carrer i hi ha ses Institucions. Bé, una dicotomia entre el que és una cosa i lo que és s’altra. Sa vida cotidiana és una cosa i ses decisions polítiques són una altra. El que pretenien els Verds és, precisament, acostar sa vida quotidiana a sa política i a ses Institucions, ja que a ses Institucions se decideixen coses importants per a sa vida normal nostra de cada dia i, en aquest sentit, noltros (sa gent com jo) hem cregut sempre que estar en organitzacions socials està molt bé per que tens una influència, però també has d’influenciar dins sa política, per que si no es produeix aquella dicotomia que te deia entre la política professional a nivell institucional i el que és, pròpiament, els problemes de sa gent (no?). I els Verds el que preteniem des des principi, inclús els Verds alemanys, era que, des de moviments socials, des de sa demanda d’un món millor, però des d’una feina més de sa xarxa social, idò també plantejar un ecologisme polític, un pacifisme polític. Noltros també volem estar dins sa política per que sa política “és tot”. També mos poden dir “És que tu fas política”, però es que “tots feim política”. (76) A sa vida quotidiana, a sa feina, a dins ca nostra, prenim decisios, i per tant estam configurant una manera de funcionar que això és un projecte polític. I per tant, Els Verds varen començar en aquesta línia. I rompre, d’aquesta menera, la pràctica del que era la política tradicional, això de que sempre els polítics que se professionalitzen, se fan polítics ja de per vida, que viuen de sa política (que, per tant, per a ells, sa política no és que sigui un element d’interès social, sinó que viuen de sa política), que ses Institucions o aquesta organització institucional, cada vegada s’allunya més per que les decisions ja són de molt alt nivell i, conseqüentment, més allunyades de sa gent. Precisament el que volíem era rompre aquest sistema i substituir-lo per un sistema molt més horitzontal, molt més novedòs, molt més canviant, molt més dinàmic, molt més democràtic, i, per tant, dins es projecte Verd un element fonamental és sa democràcia de base, el que és profundament democràtic com element importantissim de participació dels ciutadans.

ARC: Quan tu dius això de la dicotomia entre la Política i les Institucions per un vent i la gent i el carrer per un altre és una realitat pràctica ja que, en teoria, els polítics, siguin del color que siguin, al menys en democràcia, haurien de representar la gent i defensar els seus interessos, de tal manera que aquesta dicotomia no hauria d’existir…

MRP: Clar. Seria lo lògic. Però es que aqui hi ha distints problemes, primer, gent o Partit que, clarament volen ocupar el poder institucional, millor si és des del poder, però sinó, també des de l’oposició, el poder institucional, per controlar, per minvar la participació, per, per tant, poder fer les seves polítiques…

ARC: D’interessos…

MRP: … d’interessos polítics i d’interessos de col·lectius, sobretot per a fer pactes econòmics importants, i d’aquí que ja s’instal·len en això (no?). Aquí hi podríem ficar molts de partits. Noltros vivim dins un món que es diu democràtic, però que la democràcia consisteix en anar a votar un pic cada quatre anys, la única possibilitat que té un ciutadà, tu mateix, és anar a votar cada quatre anys. Però desprès, suposadament has donat un xec en blanc, per exemple, moltes vegades la gent no sap el programa electoral, per que te fan una propoaganda, per que avui, en dia, guanya sa propaganda. Sa veritat, tu votes una gent determinada, algo que tu vols, però te dones compta que no és exactament el que tu volies. Dones un xec en blanc per a que durant aquests quatre anys, qui hagi guanyat, pugui fer el que vulgui. El ciutadà o els ciutadans organitzats no tenen possibilitats de participació. El mateix cas de les Illes, surten 50.000 persones al carrer a demanar un munt de coses, però com tu has votat, aleshores te fots, no serveix per a res. Per tant sa concepció de sa democràcia d’una gran majoria des Partits, els matisos no podem dir que tots siguin iguals, és “anem a copar es poder, anem a tenir aquest vot (deixat, robat, el que li vulguin dir) i noltros fer durant tot aquest temps tot el que noltros volguem” i sa democràcia entesa com una participació constant, això, queda en un segon plan. Els que deiem que això precisament no pot ser així som els Verds. Els que voldriem que sa pràctica de la democràcia fos veritat i fos real som els Verds. De qualque manera, sempre he plantejat que sa democràcia participativa és fonamental. Això es necessari que es visualitzi en molts d’aspectes i molt de temps, escoltar les organitzacions socials i cíviques, més possibilitats de que canviïn les persones, de que hi hagi rotacions,… I ara passam a un altre tema que també és important que és el desprestigi de la política: Els Partits que, realment, tenen interès en copar sa política també tenen interès en desprestigiar sa política: Volen poder dir que tots els polítics són iguals, lo únic que volen és es poder i que, per tant, com tots són iguals guanyarà el que sigui més atractiu però el panorama és similar. Això és terrible per que fa que el ciutadà, cada vegada, cregui menys en la política, que cada vegada hi hagi menys cultura política, i que cada vegada se pensi més que sa Política, els polítics i ses Institucions són llocs aliens a ells. Per tant “passen” (d’aquí la quantitat d’abstencionisme que hi pugui haver). A mi me preocupa molt per que sa gent pensa que qui més qui manco funcionarà igual. I per tant ens trobam en una situació que s’ha de rompre i els Verds pretenim rompre tot això, no és vera que tots els Partits siguem iguals (en aquest comportament). Sa Política també se fa per creença, per voluntat (també hi ha gent que vol canviar ses coses i vol acostar ses Institucions a sa vida quotidiana i a la gent del carrer).

ARC: Efectivament, aquesta és una visió interessada de sa política que, com dius tu, a més la desprestigia. Sa visió etimològica de sa “democràcia” seria sa visió dels Verds que ens has explicat; la democràcia no és un xec en blanc per a utilitzar com es vulgui durant quatre anys, sinó que significa “el poder del poble a través dels seus representants” i aquests, sigui el temps que sigui que hagi passat dins la legislatura haurien d’actuar d’acord amb la voluntat dels seus representats. Ja vàrem veure, per exemple, en la qüestió del recolzament a l’invasió d’Iraq que Aznar i els Parlamentaris del PP no varen aplicar aquest criteri i sí el del xec en blanc. Si te pareix, ateses les teves obligacions polítiques immediates, podríem continuar un altre dia…

MRP: Molt bé, d’acord.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
Octubre de 2004

[@more@]

Quant a arc46

L'Arc Mediterrani, arc46 (http://mallorcaweb.net/arc46) neix l'any 1997, inicialment sense nom, com un grup d'intercomunicació per correu electrònic d'un conjunt d'orientadors i orientadores del domini català, la majoria de les Illes Balears. A partir de l'any 1998 es converteix en un web que vol ser un conjunt de recursos professionals i personals humanistes.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Margalida Rosselló, l’honestedat a la política

  1. tagomago diu:

    Bona entrevista.

  2. tagomago diu:

    Normalment seguesc els vostres articles i comunicats. Estic content que el meu material thagi agradat.

  3. “La contradicció”
    “La diputada verda medita si es passarà o no al grup Mixt del Parlament ja que el seu Partit no compta amb la seva opinió. Però perquè continua de diputada si va perdre l’assamblea (extraordinària i plena de mals modos) del seu Partit. Per què no deixa pas franc als que guanyaren?”
    Diari Balears. Opinió 27. Dijous 13 de gener de 2005.
    Sense firma.

  4. Qui ha escrit aquest escrit anònim al Diari Balears, de Don Pere Serra? El seu fill i Director del Diari, Don Miquel Serra o l’ambiciós “mals modos” Miquel Angel Llauger que va guanyar, per un vot de diferència, a empentes i poc esportivament (amb fitxages extrangers de darrer moment) l’Assamblea extraordinària dels Verds i que és “un periodista” habitual d’aquest diari?
    No ho sé, poc importa, en tot cas tots els escrits no firmats són com si els hagués escrit el Director (“Este hombre quiso hacer daño a mi papá”) i bé està que el Director d’un diari d’un senyor conegut per la proximitat a la corrupció política (entre d’altres, el Baluard de Don Pere, abans de Sant Pere) matista confongui el cul amb les témpores. Però el que és inadmissible és que intoxiqui l’opinió pública:

  5. Efectivament, què vol suposar amb la pregunta de per què no se’n va i deixa el camp lliure als que guanyaren? Que guanyaren què? Una Coordinació interna en una votació interna d’un Partit (amb una quarentena de vots en joc), però no una acta de diputat/da en unes votacions autonòmiques, amb uns quants centenars de mils de vots en joc, de tots els habitants de les Illes Balears, cosa que sí va guanyar Margalida Rosselló. Margalida Rosselló no els discuteix la Coordinació interna tot i haver-la guanyat com Esperanza Aguirre les seves eleccions; però el que no pot fer Margalida Rosselló, per respecte i lleieltat democràtica, és lliurar la seva acta de Diputada, atorgada per voluntat popular de tots els balears, a uns senyors gens representatius democràtics d’unes eleccions autonòmiques, que, efectivament varen guanyar una Coordinació interna d’un Partit, Coordinació i majoria internes que gaudeixen totalment.

  6. La resta, el que fa el Diari Balears amb el seu anònim, és confondre el cul amb les témpores, intoxicar l’opinió pública i tenir un concepte i un respecte de/per la democràcia molt erroni, partidista i molt poc democràtic. Margalida, per respecte i lleieltat democràtica als teus electors i a les Institucions (aquesta lleieltat que no han tingut els qui te mendiguen la teva acta de diputada), no te queda més remei que aguantar (fins i tot les punyalades de Bruto) i si, efectivament, el teu ja inexistent grup Verd (ara ja està, com varem pronosticar, lliurat al grup vermell, fent un “compongo” molt negre) no compta amb la teva opinió, passa a defensar els teus votants i, sobretot l’ecologia balear, al Grup Mixt.
    Antoni Ramis Caldentey
    Coordinador de l’AHC
    Illes Balears, gener de 2005 (any de l’educació)

  7. CIL diu:

    Alegra ben molt veure i comprovar que encara hi ha gent que es dedica a la política “per vocació”, “per mística”, “per la voluntat de canviar coses i millorar-les”.
    M’agrada ben molt el contengut d’aquesta entrevista que refresca una mica la memòria i ens fa presents, avui, situacions i lluites cíviques que, des de fa unes dècades, ens empenyien – i pel que puc veure, ens continuen empenyent – a aixecar un país més net, més lliure i més sobirà.
    Coratge i endavant, Margalida. Encara ens queda moltíssim a fer! I aquest país nostre ens necessita, a totes i a tots. Salut.

Els comentaris estan tancats.