—– Original Message —–
From: "GOB-Informacio" <info-gob@gobmallorca.com>
To: <distribucio@gobmallorca.com>
Sent: Tuesday, January 25, 2005 9:44 AM
Subject: [infoGOB] El GOB vos demana opinió sobre Constitució Europea
Bon dia a tothom
.
Com sabeu, el proper diumenge dia 20 de febrer tendrà lloc un referèndum sobre el Tractat de la Constitució Europea. Volem conèixer l’opinió dels nostres socis i simpatitzants en relació a la constitució i sobre el paper que pensau que el GOB ha de jugar durant la campanya del referèndum. Vos adjuntam un breu document, on d’una forma clara, se fa un resum de distints aspectes del tractat que serà objecte de consulta popular. En tot cas vos demanam que ens envieu les vostres opinions i propostes Gràcies
—–
REFERÈNDUM SOBRE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA 20 DE FEBRER
1. El context
La noció contemporània d’/Europa/, remet a drets humans, democràcia, pau, secularització, tolerància, inclusió social i cultural, i el dret internacional d’aspiració cosmopolita. Comparativament, cap regió al món ha assolit mai tal compromís amb aquests valors.
La d’/Unió Europea/ remet a acords comercials que es remunten al 1951 i al pes creixent d’Europa com a centre mundial de poder, impulsats el 1992 amb el Tractat de Maastricht. Com a unificació comercial i monetària aquesta Unió ha mancat sempre de legitimitat política, però només ha estat els darrers anys que ha estat acusada de ser purament una “Europa del capital”.
Fins fa poc era considerada més bé una institució relativament neutral en el procés de globalització neoliberal, o fins i tot susceptible de ser reconvertida en una “Europa social i política”.
La idea de /constitució/ sorgeix a finals del segles XVIII en referència a la instauració de bell nou d’estats de dret. Funda una comunitat política en oposició a un règim que es vol superar. Cap constitució digna de tal nom ha mancat mai d’un procés de creació d’algun tipus de solidaritat cívica, de debat i reconeixement mutu, de discussió i acord consensual i de concessions recíproques entre les principals posicions, ideologies i forces sòcio-econòmiques i polítiques. Aquest procés és el que dona legitimitat al document jurídic que es diu constitució.
A dia d’avui el procés de construcció de la Unió es desenvolupa probablement més que mai en mans de sectors socials, econòmics i polítics no europeistes. Si la constitució europea ha d’impulsar el projecte europeu més enllà de l’Europa del capital i l’ha d’atracar als valors específicament europeistes, aquest moment no és el millor. Encara que hi ha progressistes que creuen que d’això depèn qualsevol projecte europeu futur, l’/status quo/ està manifestant explícitament que li donarà estabilitat.
2. Tractat pel qual s’estableix una constitució per Europa (TCE)
El TCE consta de tres documents diferents que sumen quasi 900 pàgines i 448 articles (l’Espanyola en té 169). El principal d’ells, pròpiament el TCE que es votarà dia 20, a més de dues Addendes, que recullen tots els tractats previs i vigents. El TCE insisteix en què no implicarà convergència o armonització legal en contra dels tractats previs, és a dir, que simplement fusiona i fa coherents amb canvis menors els nombrosos marcs legals previs que han conduït a la present UE, als quals –incloses les constitucions nacionals dels Estats membres- se subordina. Això fa que qualsevol article té validesa si no xoca amb els drets previs, i que si ho fa, no és vàlid. Així, per exemple, la política exterior i de seguretat comú s’ha d’ajustar a les obligacions derivades dels compromisos que els Estats membres de l’OTAN hagin subscrit i als quals la política de la UE s’haurà d’ajustar (art.41).
El TCE consta de tres parts principals. S’obre, apart d’un preàmbul que comença recordant la herència cultural, religiosa i humanista d’Europa, amb un primera part centrada en definir l’estructura institucional de la Unió. Entre les novetats destaca la reordenació i clarificació dels nombrosos instruments jurídics, la possibilitat de les cooperacions reforçades –la porta a Europes més avançades que d’altres, en allò comercial però també en allò ambiental, per exemple- i la nova definició de la majoria qualificada i les minories de bloqueig al Consell de Ministres (que dificulta aliances paralitzadores com la que Aznar va aconseguir per Espanya a Niça). La part II recull literalment la Carta de Drets Humans -a les constitucions sempre és al principi- elaborada a Niça (2000). Ens alguns aspectes és molt innovadora però en d’altres és reaccionària, encara que el conjunt és prou avançat. No obstant això: 1) es subordina a altres convenis subscrits, 2) no obre la constitució, no és el seu pilar normatiu, 3) sembla feta de retalls inconsistents entre sí. La part III, consta de més de 300 articles (front els 60 i 44 de les altres dues), més de la meitat dels quals són purament econòmics.
3. El factor ambiental al TCE La qüestió ambiental és tractada de forma 1) dispersa, 2) poc detallada, i 3) confusa.
En general forma part d’objectius econòmics que són contradictoris amb la conservació ambiental (art. 3.3). El TCE no afegeix pràcticament res en relació als tractats europeus previs vigents:
1. La conservació de recursos biològics marins (dintre la política de pesca comuna) és competència exclusiva de la Unió; la resta de polítiques ambientals és compartida amb els Estats.
2. El dret a un medi ambient sa *no* consta entre les llibertats bàsiques, encara que consta entre els drets de solidaritat (II-97). És una passa enrera respecte al Conveni d’Aarhus.
3. S’inclou una referència a “las exigencias del bienestar de los animales como seres sensibles” (III-121), però també diu respectar "las tradiciones culturales y los patrimonios regionales". A Espanya això inclou diverses formes de “fiesta nacional”.
4. La protecció del medi ambient no consta entre els motius de restricció a les importacions (sí que hi són la salut, la moralitat o l’ordre públic).
5. Només hi ha dos articles purament ambientals (III-233 i 234), en un text de 448, de gran interès però de certa ambigüitat en alguns punts importants.
6. Finalment, la Unió es compromet a donar suport al desenvolupament sostenible dels països pobres en el marc de solucions internacionals multilaterals.
4.- Conclusions: El referèndum del 20/02/2005 El TCE no és una constitució perquè manca de procés constituent democràtic i no és una norma jurídica superior. L’aprovació del TCE podria 1) facilitar el funcionament administratiu-burocràtic de la Unió; 2) implicar canvis menors en la distribució de poder dintre de les institucions europees, 3) ratificar el procés actual de construcció europea i dificultar l’aprovació d’una futura constitució de veres. No hi ha cap motiu per pensar que pugui implicar cap canvi en quant a la tendència neoliberal actual de les polítiques europees, sinó tot el contrari. Això afecta a les polítiques ambientals. El rebuig de la TCE: 1) pot ser capitalitzat per l’euroescepticisme conservador i atlantista, i dificultar o deixar en via morta la construcció europea més enllà dels àmbits comercials i financers; 2) o bé subratllar la necessitat de desenvolupar la Unió en un altra línia més autònoma, democràtica, sociopolítica i ambientalment compromesa.
.
GOB
[@more@]
