No és fàcil enviar correus.
Fa tres vegades que ho intento sense reeixir.
El Foro clama pels Pobles Originaris com aquí nomenen els indígenes. He conviscut, en una cooperativa d´habitatge, amb el cacique "lider" d’un grup d’aldees, responsable de la vida de tres mil persones. He participat en la seva marxa de més de dues hores que, al crit de los indios unidos jamás seran vencidos, va aplegar una gran munió de caminaires que, durant dues hores, vam marxar plegats sota un sol de justícia de 40 graus. Què demanen? Doncs una Pàtria, una terra que els aculli i els permeti viure i morir amb les seves famílies, que les seves tradicions i costums siguin respectats. No sembla pas massa però els que tenen la responsabilitat dels pobles no ho tenen clar.
A la tarda, uns tallers dirigits per Danielle Mitterrand van aprofondir en aquest tema, pobles indígenes, Naturalesa, Aigua. Com preservar la natura, com aprendre a escoltar el vent, el mar, l´ambient. Van proposar de portar a Europa a alguns d´aquests homes savis, que escolten i coneixen els signes de
la terra, del futur. Van explicar que, quan el Sunami, cap indígena va perdre la vida. Van sentir quelcom que anunciava mals auguris, van veure els ocells, van sentir el vent. Hem d’aprendre molt d’aquests homes dones que sense tanta ciència com la que estem acostumats, la saviesa popular els porta a descobrir coses que, ni els científics poden esbrinar.
Després, Chávez en olor de multituds. Va ser impossible d´entrar a l´Estadi però vam seguir per càmeres de TV tot el seu discurs. Ara és l´esperança dels pobles oprimits.
Fins aviat,
Montserrat Ponsa i Tarrés
Porto Alegre, 31-01-2005
[@more@]
Ja se sap que tot això del correu electrònic, quan va bé, és una vertadera delícia. Però que, si no funciona, també serveix per agafar-ne qualcuna d’aquelles que no tenen nom! Sortosament, hem pogut informar-nos de tot quant ens has anat dient des d’aquest altre indret tan enriquidor, com és ara el Diari interactiu de l’Arc-46. Ben agraïda a les teves informacions, fetes des de Brasil, Montse. Sobretot les que fan referència als pobles indígenes i les seves enriquidores visions i aportacions.