Comunitat de San Elias, a Curitiba. Montserrat Ponsa

Publicat el 4 febrer 2005 per arc46

Comunitat de San Elias, a Curitiba.

Un exemple a seguir. Un ex carmelita,
home d´uns cinquanta anys, que ha treballat sempre pels meninos da rua, va
organitzar, fa onze anys, aquesta comunitat que avui acull vuitanta meninos,
entre 6 i 20 anys. Dividits en dues cases apartades un Km. entre elles, els
nens son acollits, educats, formats més tard, per tal que tinguin un lloc a
la societat. La majoria d´educadors son homes-dones que ja van ser acollits
abans, a Abai l´altra Comunitat de la qual ja he parlat, i ara volen,
mitjançant el seu treball, ajudar als altres, per tal que algun dia aquest
Brasil, la seva terra, no tingui de patir que cada dia, nens i nenes morin
de fam, tinguin de menjar de les escombraries, siguin assassinats i
prostituits per a guanyar-se un mos de pa. Fa esgarrifar trobar-se en aquest
espai on els nens t´abracen, et petonegen, et demanen… La majoria no tenen
ningú a la vida ni pares, ni germans, ni parents. Trobar-se en un lloc que
els estimen, que els donen educació, roba neta és per a ells un misteri tan
gloriós que nosaltres, membres d´una societat injusta, ens costa copsar. El
cor se´t trenca quan et demanen per què vens, on és el teu país, què fan els
nens allà. Com dir-los que els nostres nens acostumen a tenir casa, pares,
escola, sanitat, joguines i extres que ells mai aconseguiran? Per qué els
uns hem nascut en paissos rics i altres en paissos que mai assoliran que la
fam sigui eradicada? Hi ha molt a discutir. Fraternalment,

Montserrat Ponsa

3 de febrer de 2005

[@more@]

Quant a arc46

L'Arc Mediterrani, arc46 (http://mallorcaweb.net/arc46) neix l'any 1997, inicialment sense nom, com un grup d'intercomunicació per correu electrònic d'un conjunt d'orientadors i orientadores del domini català, la majoria de les Illes Balears. A partir de l'any 1998 es converteix en un web que vol ser un conjunt de recursos professionals i personals humanistes.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Comunitat de San Elias, a Curitiba. Montserrat Ponsa

  1. evamarilen diu:
    5 febrer 2005 a les 0:02

    Quantes dones i quants d’homes d’Europa s’han acostat alguna vegada a aquests pobles d’Amèrica Llatina, i s’hi han jugat la pell!
    En deuen ser una munió!
    Quantes d’aquestes persones s’han deixat seduir per aquesta realitat tan colpidora! I hi han romàs subjectes per a sempre més!

  2. Montserrat Ponsa diu:
    11 febrer 2005 a les 8:10

    Certament hom arriba d’allà pensant que tot està canviant, que som molts els que volem igualtat per a tots, que volem compartir les nostres coses amb les seves però quan de nou tornes a casa la terra se’t tira al damunt i t’adones que tot segueix i seguirà igual malgrat molts homes-dones, arribats de qui sap on, seguiran lluitar per aquests ideals de justícia que -una bona majoria de gent ha perfut-. Val la pena el viatge. Montserrat

Els comentaris estan tancats.