Margalida Rosselló: una valenta dona
Miquel López Crespí
El temps es va acabant per a la diputada verda Margalida Rosselló. Què farà ara que ja li han robat el partit els partidaris d’Izquierda Unida? A poc a poc, el pla de les restes del carrillisme illenc (PCE) es van acomplint de forma implacable. L’espectacle de fagocitació del projecte verd que encapçalaven Rafel Miquel, Joan Buades, Jordi López i Margalida Rosselló ha demostrat novament a tothom fins a quin grau d’extrema podridura i manca d’ètica es pot arribar per tal de fer malbé determinats projectes polítics. Com s’ha pogut arribar a aquesta situació tan penosa? Esquerra Unida, sempre ferida de mort per la manera burocràtica d’entendre la política, feia temps que anava rere els vots ecologistes. Vuit o nou mil vots que significaven la consolidació de la cadireta i el sou per a determinats professionals del romanço. La direcció illenca del PCE, aquells que havien fet malbé les idees de república, autodeterminació, socialisme, unitat sindical, consellisme i democracia directa, els signants de tants pactes contra els interessos dels treballadors i treballadores, per a mantenir-se en la poltrona no trobaven altra forma que provar de xuclar l’espai ecologista.
Com han demostrat els fets, els Verds s’erraren a les totes quan acceptaren l’abraçada dels hereus de Santiago Carrillo i del proestalinsita Ignacio Gallego. Haurien d’haver valorat els desavantatges que significava unir-se a uns especialistes de la manipulació i de la demonització de la dissidència. Margalida Rosselló, Joan Buades, Jordi López i tots els altres ecologistes partidaris d’un projecte verd independent del PCE-PSUC… no sabien res de la recent història del moviment obrer i popular de l’estat i de les Illes? O no havien vist com, en temps de la restauració monàrquica, els Pep Vílchez i CIA abandonaven tota idea d’autèntic canvi per tal d’asseure’s a la poltrona?
Analitzant els fets amb perspectiva històrica podem arribar a la conclusió que hi hagué greus errors de càlcul en les posicions de Jordi López, Margalida Rosselló i Joan Buades. Comprovat el grau de destrucció del projecte verd independent que ha significat l’aliança amb EU, sembla que els que tenien raó fa uns anys eren Àngels Fermoselle i l’escriptor Miquel Àngel Lladó. Aquests dos darrers marxaren dels Verds ja fa una bona pila d’anys en preveure el que s’esdevendria si es queia en mans d’una burocràcia tant experimentada en la manipulació.
Margalida Rosselló, Joan Buades, Jordi López i molts verds pareixia que desconeixen la tèrbola història dels dirigents del PCE. Haurien d’haver sabut com aquesta gent, tot fent el joc a la dreta, desertitzà els sindicats en demonitzar qualsevol tendència anarquista, trotsquista, maoista, cristianoprogressista o simplement independent. Durant un quart de segle han estat expulsats homes i dones del sindicat controlat pels hereus de Carrillo només pel simple fet de no ser de la colla dels manipuladors. Una vergonya prou coneguda que ha dut a un desencís creixent entre amplis sectors d’afiliats al moviment sindical. Sortosament, organitzacions sindicals alternatives com, per exemple, la CGT, han anat recollint aquests sectors demonitzats per molts dels actuals membres de la direcció d’EU. La CGT ha provat de recuperar el tarannà combatiu del poble, capolat per aquests especialistes de la supervivència política.
Potser Margalida Rosselló i Jordi López tengueren massa presa per entrar a les institucions. Per a ser útil a la societat, per impulsar projectes favorables a la preservació del nostre territori i minvats recursos naturals, no cal asseure’s a cap cadira institucional. Quan s’ha consolidat l’organització, quan s’ha fet partit, quan diversos sectors socials confien en aquell projecte, aleshores pot ser el moment de pensar en la participació en la cursa electoral institucional. Per què els Verds, que coneixien la seva debilitat orgànica, que no contaven amb la infraestructura de suport que tenia EU, caigueren en mans dels excarrillistes com uns sants innocents?
Ara, passats els anys, quan el projecte verd independent del PCE-PSUC és en perill de mort, quan tots els fundadors del partit i la majoria de militants ja són fora de la trampa parada pels exacarrillistes, Margalida Rosselló es troba davant el dilema de decidir el que ha de fer.
Digui el que digui Llauger o Esquerra Unida, que és el mateix, pensam que Margalida Rosselló es deu als electors i no als desitjos dels buròcrates que pugnen per fer malbé un projecte verd independent. Margalida Rosselló va ser elegida pels ciutadans i ciutadanes per a portar endavant el programa amb el qual es va presentar a les eleccions, i el seu deure principal és no decebre aquests ciutadans i ciutadanes. Esperem que al Parlament es mantengui ferma en defensa de les idees de defensa i preservació de la nostra terra i no caigui novament en les trampes que li paren contínuament els manipuladors de la política.
[@more@]
