Civilizacions i identitats

UNA TEORIA PERILLOSA

La negació del multiculturalisme porta al xoc de civilitzacions i a una espiral de violència

MANUEL Castells

Catedràtic emèrit de Sociologia de Berkeley i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

Les idees poden ser més destructives que no pas les armes. Perquè són justament les idees les que condueixen a la violència. I en el context actual d’un món sacsejat pel terrorisme i la militarització geopolítica, s’ha popularitzat una teoria particularment perjudicial: la del xoc de civilitzacions. Una teoria que aquests dies han criticat amb raó tant José Luis Rodríguez Zapatero com Tony Blair.

L’autor n’és Samuel Huntington, cineasta polític de Harvard i un dels més pertinaços ideòlegs de la dreta nord-americana. Huntington té un llarg historial. Durant els anys 70, entre classe i classe, es va dedicar a assessorar el Pentàgon sobre el desplegament estratègic al Vietnam. Recentment, Huntington s’ha destacat per un article, després convertit en llibre, en què denuncia l’ocupació dels Estats Units per part dels hispans. Així s’ha convertit en el líder intel·lectual dels que clamen per la superioritat d’una cultura anglosaxona avui dia a la defensiva en el multiculturalisme del seu propi país.

Però la seva fama s’ha construït al voltant d’una teoria segons la qual el món està dividit en vuit civilitzacions que s’enfronten per imposar els seus valors. I segons el seu argument, la civilització judeocristiana, que és la nostra, està amenaçada per altres civilitzacions intransigents i, en particular, per la civilització musulmana, amb la qual ja hi ha una llarga història de croades i contracroades. Aquesta teoria es relaciona amb les idees del filòsof Leo Strauss, que va establir càtedra a la Universitat de Chicago i de la font del qual van beure intel·lectuals neoconservadors com Richard Perle i Paul Wolfowitz, els inspiradors fonamentals de la guerra de l’Iraq i els que van aprofitar la conjuntura de l’11-S per impulsar Bush a posar ordre al món en defensa de la civilització (cosa que Blair, més intel.ligent, no comparteix, tot i que a la practica s’alineï amb el militarisme de Bush i Rumsfeld).

I és que la teoria del xoc de civilitzacions és ben simple i eficaç: som d’una manera i ells en són d’una altra, i ens enfrontem per defensar la nostra identitat amenaçada pels altres. De fet, és exactament el mateix que diu Bin Laden i que posa en pràctica Al-Qaida: són els musulmans, tots, contra els croats. I els croats són els cristians que donen suport als seus governs i, per tant, són igualment responsables dels patiments dels musulmans sota dominació cristiana.

És una teoria que funciona a la pràctica perquè molta gent ho viu així, rebutja els musulmans o els jueus o els cristians en conjunt, amb característiques d’espècie diferents de la seva pròpia. És una teoria que articula el racisme i la xenofòbia i li atorga arguments de racionalitat. Per això no importa que científics socials de tot el món hàgim refutat amb dades i anàlisis històriques les gratuïtes asseveracions fetes per Huntington i els seus cercles.

LA TEORIA ES difon perquè funciona a la pràctica, organitza les ments de gent que ja en creu els fonaments i justifica la política d’enfrontament fins a la imposició dels nostres valors i interessos. Perquè una vegada s’accepta la diferència substancial de formes culturals-religioses i el seu caràcter contradictori (xoc és la paraula clau), només hi ha dues solucions per evitar que es produeixi la violència: la primera, la dominació; la segona, la coexistència a distància, el fet de no barrejar-se, mentre es comercia i es valora l’altre com a exotisme.

Però dues circumstàncies fan impossible aquest distanciament. D’una banda, el centre del món musulmà és al mateix temps la font principal de petroli que constitueix la base energètica de la nostra economia, cosa que impedeix que els deixem tranquils. D’una altra banda, la globalització, i la immigració que comporta, impliquen la convivència quotidiana entre les dues cultures en espais i societats compartides. I aquí és on comencen els problemes.

Perquè s’accepta la presència al món i a les nostres societats de musulmans, és clar, però amb la idea que s’haurien de "civilitzar", és a dir, s’haurien d’assemblar més a nosaltres. Quan són a les nostres societats, es tradueix en l’exigència de la integració als nostres costums, a través de l’escola, la vestimenta, la laïcitat i molts factors més que són a la base de conflictes quotidians. Quan són a les seves societats, també s’espera que evolucionin: que practiquin la nostra forma de govern democràtic, que les seves dones tinguin el comportament de les nostres sense traves i que desapareguin tota una sèrie d’hàbits considerats atàvics (des de la prohibició de l’alcohol fins als càstigs corporals).

RESUMINT, musulmans sí, però occidentalitzats. Qui hagi llegit textos dels fonamentalistes islàmics sap prou bé que aquestes mil humiliacions que comporta el rebuig a la seva cultura pròpia és a la base de la seva revolta. L’origen del fonamentalisme no és ni econòmic ni tan sols religiós, sinó la indignació contra la negació de la seva identitat, una identitat que es legitima com a submissió a Déu (això vol dir islam en àrab). De manera que la no-acceptació del multiculturalisme, en un món multicultural dins i fora de les nostres societats, comporta l’adhesió intel·lectual a la teoria del xoc de civilitzacions, a partir de la qual entrem a l’espiral de la violència. Per això l’afirmació britànica del seu model d’integració en el respecte multicultural i el projecte de Zapatero i Kofi Annan de construir una aliança de civilitzacions són les úniques vies de sortida per a un conflicte que, si no s’hi posa remei, enverinarà les nostres vides durant un llarg període.

Aquest article va sortir al Periódico de Catalunya. Manuel Castells és un prestigiós socióleg, autor de la interessant trilogía de La Era de la Información. En ella ja adelantava al any 1997 els problemes de exacerbació de les diferents identitats que podia sorgir en les nostres actuals societats multiculturals globalitzades.