DAN OLWEUS “Pare del terme bullying» (assetjament escolar)

DAN OLWEUS “Pare del terme bullying" (assetjament escolar)

“El acosador té l’ego molt inflat, es creu el rei”

RAFAEL J. ALVAREZ i RAQUEL GRAS. VALÈNCIA.

El Mundo de Baleares 09-10-2005

Traduit del castellà per Internostrum

Si la prauleta de marres té pare, deu ser ell. Flac, llargarut i amablement despistat, Dan Olweus apareix darrera de les seves ulleres de conquilla amatent a esbudellar els misteris del bullying. Ha fet un buit en el Congrés “Violència i Escola” i amb la seva pinta de mestre sense esbarjo, aquest professor de Psicologia del Centre d’Investigació per a la Millora de la Salut de la Universitat de Bergen (Noruega) pinta el mapa social de l’assetjament escolar, tan semblat a tot arreu. Diversos països duen 20 anys aplicant el Programa Olweus per a la Prevenció del Bullying, que no és un miracle, però ajuda.

Pregunta.- Què és exactament el bullying?

Resposta.- AL principi, ens basem en el que la etología va dir mobbing quan va descobrir que un grup d’ocells atacava a un individu d’altra espècie. En els anys 70 comencem a encunyar altre terme, bullying, per a determinar tota conducta agressiva, negativa, repetitiva, realitzada per un individu o un grup contra altre individu que té dificultats per a defensar-se a si mateix. El que es produeix és un desequilibri de poder.

P .- Des de quan existeix?

R.- Des de sempre. Quan en els 70 comencem a investigar ens deien que la violència era una mica natural, que forma part de l’educació, que cal viure amb ella com una manera d’adaptar-se a la vida posterior a l’escola. Però, afortunadament, va passar de ser una mica natural a ser un problema social.

P .- Quina és la radiografia del bullying?

R.- Bueno, sabem que els nois són més acosadors que les noies. I que acorralen tant a nois com a noies. Les dones que acorralen ho fan de forma més subtil i indirecta: difonen remors, provoquen aïllament social en la víctima… Miri, entre les noies víctimes, el 25% diu que els seus acosadors són també noies: I entre les dones acosadores, les víctimes són preferentment dones.
P .-De què és símptoma aquest assetjament entre iguals?

R.- Hi ha factors familiars contradictoris. O sigui, o una educació molt severa, o sense límits, Els divorcis, el conflicte en la parella, el mal ambient personal també influeix, Però l’últim que hem descobert va a causar molta polèmica. La participació en esports agressius com la boxa, el kick boxing o el full contact causa un increment en l’agressivitat dels joves, és un risc per al bullying. No és una conseqüència, sinó una causa.

P .- Està dient que fer boxa li fa a un més agressiu?

R .- Per descomptat, i judo, karate o taekwondo si es combinen amb els tres esports que li he citat abans. iAh!, també ho hem amidat amb les peses. Vam fer un seguiment de 500 joves durant dos anys. Alguns van practicar aquestes activitats durant tot el temps, uns altres només una temporada i uns altres mai. El resultat va anar que qui es van dedicar a això durant els dos anys van presentar conductes molt més agressives.

P.- El bullying és el preàmbul de la violència juvenil i de la de gènere, com s’ha dit és- tos dies?

R.- Probablement. L’acosador està implicat en un cercle de violència que pot degenerar en vandalisme, alcohol, delicte… Vam fer un seguiment entre 900 individus des de nens fins als 24 anys. ALS 24 anys, el 60% dels quals havien estat acosadores escolars tenien almenys una condemna judicial. A la mateixa edat, els quals no havien estat acosadores que tenien una condemna judicial eren el 20%. És a dir, hi ha de tres a quatre vegades més possibilitats de tenir una condemna d’adult si s’ha estat acosador de nen.

P .-Hi ha o no perfil del acosador?

R.- Sí, si. Encara que no duu una vida precisament saludable, no té problemes d’autoestima, com s’ha dit per aquí. Més aviat, el contrari. El acosador té l’ego molt inflat, es creu el rei. Crea problemes a la societat per la seva conducta antisocial i tendeix a transmetre el bullying a les següents generacions.

P.- Quin cas li ha impressionat més?

R.- Prefereixo parlar del positiu, però record a tres nois que es van suïcidar en Noruega en 1983. Tenien entre 10 i 14 anys. Paradoxalment, això va servir perquè les autoritats reaccionessin.

P .-Hi ha bullying a l’espanyola?

R.- En això, Espanya és similar a Noruega. El seu país està en la mitjana europea, entre el 15% i el 20% de casos. La solució és conscienciar i obligar a les escoles a reaccionar.

P .- A reaccionar, com?

R.- En Suècia i a Noruega la llei fa a les escoles responsables de contrarestar el bullying. Empeny als professors a informar al director del col·legi i obliga al centre educatiu a investigar qualsevol denúncia o sospita. En molts països, pares de víctimes van al col·legi i es topen amb una resposta del tipus: «No passa res, són coses de nens, el noi ha de valer-se per si mateix…». Això és tremend. La llei deu obligar a l’escola a obrir una investigació davant una denúncia així. I això a Espanya no existeix.