|
Pregaria al correu de Piris
Rebut, per correu electrònic, de l’STEI
— Original Message —–
From: "Piris"
(Miquel Piris Obrador)
Sent: Friday, October 28, 2005 8:05 AM
Subject: RV: Preguem
ORACIÓ A LA MARE DE DÉU DE L’EMPENTA
Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.
I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.
A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.
A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.
Sobre Piqué i Maragall
hi ha l’Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.
Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.
Mig milió de signatures
reclamàven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!
Aquí estem cosits a impostos
i allà ténen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens exprémen fins al fons.
I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s’ho munten
no hi tindrem mai res a fer.
I a l’Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.
L’any 2005 en fa trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l’Empenta,
empenyeu els catalans!
Aquesta oració ha de donar 7 voltes al món.
Fes-ne 7 còpies i envia-les per correu convencional o electrònic abans de 7 dies.
No enviïs diners. Ja n’envies prou a Madrid amb l’IRPF, l’IVA, l’IBI, l’impost de societats i els impostos especials. Pensa un desig i, si no fas el préssec, la mare de Déu de l’empenta t’el concedirà un dia o altre.
Exemples de desitjos per als desorientats:
Un aeroport com déu mana; autovies/autopistes finançades pel mateix estat que financem nosaltres; seleccions nacionals catalanes; TGV connectat amb Europa; el retorn dels documents robats a Catalunya i ara emmagatzemats a Salamanca; el reconeixement del nostre dret a l’autodeterminació; un "polvo" interessant (i per què no?), etc., etc.
X. Blancafort, veterinari, no va fer cas de la cadena, i se li va aparèixer l’Aznar cantant el "Cara al sol".
P. Villanueva, agent d’assegurances, va trencar la cadena, i va haver de veure la sèrie completa de "cine de barrio" amb la Carmen Sevilla al costat.
N. Pons, actriu, ho va deixar a mitges, i se li va atravessar una escudella dubtosa. Penedida, va completar la cadena i de seguida va trobar un marit ex-conseller d’obres púbiques.
E. Ametlla, economista, va llençar l’e-mail a la paperera. Des de llavors, cada nit somia que el Rodríguez Ibarra és nomenat president de la Generalitat, i que el Gaspart continua sent president del Barça. Està desesperat.
J. Rodergas, feminista, no va fer-ne 7 còpies, sinó 25. La mare de Déu de l’empenta premiarà la seva devoció amb la conselleria de sanitat del proper Govern, on podrà impulsar la nova direcció general de castracions.
P. Manzanares, monja clarissa, no creu en aquestes històries, perquè és agnòstica. Però alguna cosa deu haver fet, perquè se la veu molt contenta, darrerament.
|
