Política educativa del govern Matas

Diari de Balears Lluís LORENZO. Palma, 4 de novembre de 2005
El conseller d’Educació, Francesc Fiol, anuncià ahir en la comissió de pressuposts del Parlament que el 2006 introduirà canvis normatius per impulsar l’ensenyament d’assignatures en anglès.

Tanmateix, Fiol no pogué garantir que l’increment d’hores lectives en llengües estrangeres no suposarà una modificació del decret de mínims. Aquesta norma obliga a fer almenys el 50 per cent de les hores lectives en català. En aquest sentit, el conseller assegurà que «no és la meva idea (que els canvis normatius afectin el decret de mínims) però tampoc no li puc contestar rotundament que no (l’afectaran)».

El fet és que la Conselleria «no ha aconseguit que els professors i els pares s’impliquin» de la manera desitjada en el programa Seccions Europees, que aposta per l’ensenyament d’assignatures en anglès, francès i alemany. De fet, tan sols hi ha 40 centres que s’hi han adherit. Clar que la introducció d’aquests idiomes es fa en detriment de les hores de classe en castellà o en català. Tanmateix, Fiol s’ha compromès a «cercar fórmules» perquè «els alumnes balears sàpiguen bé l’anglès».

D’altra banda, Rosa Alberdi i Andreu Bosch (PSIB), Eduard Riudavets (PSM-ENE) i Margalida Rosselló (EU-EV) retragueren al Govern que retalli les inversions en material a les escoletes, que el pressupost de Política Lingüística no arribi al del Pacte de Progrés i que es facin inversions en noves tecnologies o en autopistes quan, segons l’oposició, les necessitats bàsiques d’alguns centres no estan cobertes.

Fiol contestà que la retallada en material a les escoletes municipals es compensarà amb «un major pressupost per a projectes innovadors» destinats als infants menors de 3 anys. Pel que fa a la política lingüística, acusà el PSM-EN d’haver invertit des del Pacte de Progrés «molt en identitat i poc en realitat» i de tudar els doblers. A més, assegurà que «la situació de l’ús del català és bona». Quant a les necessitats dels centres, es comprometé que no faltin doblers per al manteniment.

____________________________

Comunicat de premsa de l’STEI:

L’STEI-i a favor de l’ensenyament en català, eina imprescindible de la cohesió social a la nostra Comunitat Autònoma.

Amb el restabliment de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears van establir un marc legal que iniciava un procés de recobrament i de promoció de la llengua pròpia de les Illes Balears per compensar-la dels atacs que havia sofert durant el franquisme.

L’article 3 de la Constitució (1978) diu que “la riquesa de les diferents llengües de l’estat és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’un respecte i protecció especials”. D’altra banda la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, de l’Estatut d’Autonomia per a les Illes Balears (1983), a l’article 10.21 atribueix a la Comunitat Autònoma la competència en matèria de foment de la cultura, de la investigació i de l’ensenyament de la llengua catalana i l’article 14 encomana als poders públics la normalització lingüística de la llengua catalana a les Illes.

Posteriorment, la Llei de normalització lingüística (1986) a l’exposició de motius diu que “amb aquest marc legal la Comunitat Autònoma té el dret i el deure d’acabar amb la situació d’anormalitat sociolingüística i es compromet a regular l’ús de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears. (…) La Comunitat Autònoma té, en suma, com a objectius dur a terme les accions pertinents d’ordre institucional per tal que el català, com a vehicle d’expressió, modern, plurifuncional, clar, flexible i autònom, i com a principal símbol de la nostra identitat com a poble, torni a ser l’element cohesionador del geni illenc i ocupi el lloc que li correspon en qualitat de llengua pròpia de les Illes Balears. Per això ha de ser present en els diversos àmbits d’ús oficial de l’administració, dels mitjans de comunicació de masses, de l’escola i de la vida social en general, amb el corresponent respecte a les modalitats lingüístiques pròpies de la tradició literària autòctona, però sense perjudici de la unitat de la llengua catalana”

L’aprenentatge de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, cohesiona la nostra societat perquè possibilita que totes les persones que no coneixen la llengua es puguin integrar dins la societat que les acull.

Cap reforma de la normativa vigent que no sigui consensuada amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa i que no suposin una millora per a la qualitat dels projectes educatius, pot funcionar dins els centres docents. La majoria de la societat civil sap que les llengües són una mostra de la diversitat cultural del món, considerades com un tresor, que cal cuidar i respectar. Exigim a la conselleria i al govern que treballin a favor d’aquestes idees.

L’STEI-i està a favor de l’ensenyament en català i en contra de qualsevol modificació de la normativa que rebaixi el 50% com a mínim de l’ensenyament en català. A l’actualitat no tots els centres docents compleixen el Decret 92/1997 que regula l’ensenyament de la llengua catalana en els centres docents no universitaris, el conegut” “decret de mínims”. Només l’ensenyament íntegrament en català garanteix que tot l’alumnat acabarà l’escolaritat obligatòria sabent les dues llengües tal com mana l’article 20 de la Llei de Normalització Lingüística. “El Govern ha d’adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria”.

No ens podem allunyar encara més de les recomanacions que la comissió d’experts del Consell d’Europa va fer al Govern de les Illes Balears. Aquests experts recomanaven la immersió en català als nostres centres com a mesura per normalitzar-lo. Aquest fet no perjudicaria gens l’ús del castellà i ajudaria a normalitzar el català

Per tant denunciam que el Govern autonòmic imcompleix l’obligació i la responsabilitat que té per llei de promoure la normalització lingüística en els seus tres pilars fonamentals que són l’àmbit de l’ensenyament, el dels mitjans de comunicació i la promoció de l’ús social. El govern actual no treballa a favor de la llengua pròpia de les Illes Balears.

L’STEI-i defensa el manteniment de la normativa vigent i demana un augment de l’ensenyament en català però no accepta una disminució de la presència del català a l’escola. Defensam l’ensenyament en català perquè també defensam el dret de totes les persones que viuen i treballen a les Illes Balears de conèixer la llengua pròpia d’aquest territori com a eina fonamental i imprescindible de la cohesió social a la nostra comunitat autònoma.