|
|
Arc46, grup Humanista de Comunicació Arc46 ..Diari de l’Arc46 .. http://arc46.lamevaweb.info Escrits i comentaris: arc46nou(a)mallorcaweb.net |
|
|
Joana Gual, primera regidora de serveis socials de l’Ajuntament de Palma
EN CONTRA. JOANA GUAL, TREBALLADORA SOCIAL LA PRIMERA A L’ESQUERRA "He estat molt ingènua i massa confiada" Té 60 anys, i va passar vuit en el llegendari ajuntament d’Aguiló. Va abandonar la política, "o vaig ser abandonada per ella". Joana Gual és treballadora social, professora de la Universitat, noctàmbula confessa, utòpica irredenta i àvia de cinc néts. Ha començat a preparar la seva tesi doctoral. MATÍAS VALLÉS Diario de Mallorca. 03-12-05 Traduït del castellà per Internostrum – Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: "Si vas de front t’apunyalen per l’esquena?" – I si vas d’esquena, també t’apunyalen. Cal deixondir, i jo he badat. He estat molt ingènua i massa confiada. – Suposo que es refereix a la seva ruptura amb Ramon Aguiló. – Va ser un distanciament, i també jo vaig pecar d’insegura, em vaig sentir poc desitjada. Aguiló ha estat el millor alcalde que Palma ha tingut i tindrà. Com persona, l’aprecio, encara que ell no ho cregui. – No hauria de donar suport a Catalina Cirer per solidaritat femenina? – És el que més em dol. Vaig ser ambiciosa, fins que em vaig retirar o em van retirar, i la paritat és una ximpleria, però de Cirer esperava major sensibilitat social. No ha estat més del mateix, ho ha corregit i augmentat. – No vaig a negar-li que entrevistar-la produeix certa por. – Perquè sóc gran i parlo amb to enèrgic, però cada vegada em faig més assequible i menys dogmàtica. La coherència és molt exigent. – Amb el que a vostè li agrada manar!. – M’agradava, tenia una comandera tremenda i el meu pare em deia mestressa. He degenerat fins al punt que m’agrada rebre ordres. – Torna la caritat de rober? – Mai ha desaparegut, i és lamentablement necessària. La beneficència no pot confondre’s amb les obligacions dels serveis públics però, quan jo anava d’intervencionista al màxim, vaig anar d’Alicia en el País de les Meravelles, com tu em m’anomenares. – Quines indecències arriba a escriure un. – Jo sentia animadversió per Caritas, ja no en tinc cap. L’Església de compromís és imprescindible. – Ja vaig llegir el seu reconeixement a Teodor Ubeda, és hereditari? – Ho enyoro perquè, amb ell, Barceló ja hagués acabat la capella, i pel que va fer amb l’Escola de Treball Social. L’actual bisbe no sé de què va. – Donam barra lliure a la immigració? – Sí en principi, per respecte als drets fonamentals de la nostra Constitució i de la Unió Europea. Es necessiten mesures de control, però no repressives a l’estil de "aquí no entra ningú". – Acceptaria el càrrec de consellera d’Immigració? – No acceptaria res d’un Govern de dretes, i canta massa que s’ha muntat per a aconseguir vots. Presidir la Casa d’Extremadura no imprimeix caràcter. – Expliqui el fracàs del Pacte de Progrés. – Tant de bo pogués, perquè no em crec el tòpic d’una Mallorca de dretes. Quatre anys eren insuficients, mai vaig veure l’aliança amb UM, i les polítiques socials de Caro eren retallades pel propi Pacte. No obstant això, no me’ls vull carregar, estic compromesa que guanyin les pròximes eleccions. – Per què es resisteix a les fotografies? – Sembla que em menjo el món, però sóc tímida i molt insegura respecte de la meva imatge. Aquest va ser un de les meves pors a ser candidata. – Espero que tampoc hagués posat per a ´Vogue´. – Com vaig a posar jo? Mai hagués arribat a ministra, requisit indispensable. – Cort va retirar la seva guia sexual perquè utilitzava la paraula "penis"? – La gent no s’ha de familiaritzar amb aquests termes? És un error polític retirar-la, quan ja l’havien llançat. – Zapatero serà algun dia González? – No m’agradaria, però abusa de la bona lluna, que s’ho faci mirar perquè a la dreta no la commou. També en això he canviat, d’Aguiló m’agradaven la seva fermesa i la seva intransigència. No cal afluixar, encara que sofreixis impopularitat i desgast. Tornarem al kumbayá, al "per aquí no passaran". – Votaria vostè a la querellada Nájera? – Per descomptat, perquè me la crec. M’agradaria ser la seva biògrafa, “Les meves querelles i jo”. – Estan pitjor els serveis socials o la nit de Palma? – Vaig ser una noctàmbula i enyoro l’Indigo, perquè avui falten espais. A més, s’han anat els bons, Andrés Ferret, Xim Rada, Saoner, Miravet,… – En què estava equivocada fa vint anys? – Haviem d’haver estat més contundents amb els problemes reals i menys burocràtics, no oblidar que Palma equival a una barriada de Barcelona. El discurs teòric era estimulant, però ens llançarem sense paracaigudes. Cada vegada tinc més humilitat intel·lectual i prudència, no vaig de chula. – Ens queda temps perquè es compleixin els nostres somnis? – Sí perquè, si em mor avui, els meus somnis viatgen amb mi. Són quotidians.
.
 Foto Joan Lladó. Diario de Mallorca. 031205 |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
[@more@]
