|
6 de desembre, dia de la Constitució
Estimats senyors de la farsa, de la falsedat, especulació i destrucció, els fets són els fets i no les grans comèdies. Ni diumenge passat era el dia de la Constitució, ni cap dels de la comèdia (tampoc era 20 de novembre) la vos estimau gens ni mica a aquesta Constitució. A les proves me remet: Quants de vosaltres, allà on teniu qualque tipus i grau de poder de l’Administració corresponent, respectau algun d’aquests punts de la Constitució?:
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el pobre espanyol, del qual emanen els poders de I’Estat.
3. La forma política de I’Estat espanyol es la Monarquia parlamentària.
Article 2.
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de I’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Article 10.
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres son fonament de I’ordre polític i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconegui s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
Article 14.
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 15.
Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.
Article 16.
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions.
Article 17.
1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seva llibertat, sinó amb l’observància del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevista en la llei.
Article 18.
1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2. El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.
4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.
Article 19
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residència i a circular pel territori nacional. Tenen també dret a entrar i sortir d’Espanya en la forma que la llei estableixi. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideológics.
Article 20
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A a llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació vera&ccedi; per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.
2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
3. La llei reguarà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.
4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupen i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.
5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.
Article 21
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l’exercici d’aquest dret no caldrà autorització prèvia.
2. En es casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament a l’autoritat, la qual només podrà prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns.
Article 22
1. Es reconeix el dret d’associació.
2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte són il.legals.
3. Les associacions emparades per aquest article hauran d’inscriure’s en un registre únicament a efectes de publicitat.
4. Les activitats de les associacions només podran ser disoltes o suspeses en virtut d’una resolució judicial motivada.
5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.
Article 23.
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
2. Tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin.
Article 24.
1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.
2. Tothom té dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les qaranties, a utilitzar els mitjans provatoris pertinents per la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència.
La llei regularà els casos en els quals, per raó de parentiu o de secret professional, no s’estarà obligat a declarar respecte de fets presumptament delictius.
Article 25.
1. Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment.
2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat que estigués complint pena de presó gaudirà del drets fonamentals d’aquest Capítol, llevat d’aquells que es trobin limitats expressament pel contingut del veredicte condemnatori, pel sentit de la pena o per la llei penitenciària. En qualsevol cas, tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a l’accés a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat.
3. L’Administració civil no podrà imposar sancions que directament o subsidiàriament impliquin privació de llllibertat.
Article 26.
Es prohibeixen es Tribunals d’Honor en l’àmbit de l’Administració Civil i de les organitzacions professionals.
Article 27.
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions.4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.5. Els poders púbics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjan&ccedig;ant una programació general de l’ensenyament, amb la participació col.lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix l’autonomia de les universitats, en la forma que la llei estableixi.
Article 35.
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.
2. La llei regularà un estatut dels treballadors.
Article 45.
1. Tothom té dret a disposar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo.
2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col. lectiva.
3. La llei fixarà sancions penals o, en el seu cas, administratives per als, qui vioIin el que es disposa en l’apartat anterior i establirà I’obligació d’aquests de reparar el dany causat.
Article 46.
Els poders públics garantiran la conservació i promouran I’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que I’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.
Article 47.
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir I’especulació.
La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística de les entitats públiques.
|
