Recuperarem l’Estatut del Parlament? Montserrat Ponsa

Recuperarem l’any 2006 l’Estatut aprovat pel Parlament?

No hi ha dubte de que, com deia Jonh Lennon “la vida és allò que et va succeint mentre tu t’entossudeixes a fer els teus plans”.

Ve a tomb amb el què passa amb l’Estatut, aquesta tan cobejada esperança amb la qual hem viscut anys i anys.

Drets? Els tenim, no oblidem que Catalunya va ser independent durant més de 500 anys (segles X-XVI).

Va perdre els drets per la força de les armes però mai ha renunciat, les reivindicacions s’han perl.longat al llarg de la nostra història. La única Mancomunitat provincial reconeguda a l’Estat espanyol ja l’any 1913 –durant el regnat d’Alfons XIII-, va ser la de Catalunya.

O que l’any 1932, al restablir-se la República, es va aprovar l’Estatut d’Autonomia abans de la guerra civil.

Que l’any 1977 quan s’establí la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas, s’el.laborà, amb el consens de tots els polítics, l’Estatut que s’aprovà l’any 1978, encara avui vigent. Arribava en moments difícils, quan tot penjava d’un fil. No contemplava tot allò que una gran majoria de ciutadans volíem veure estipulat. Van considerar, però, que serviria per començar a caminar i preveure una reforma a curt termini.

Han passat els anys –vint i vuit- sense massa expectatives fins que arriba a Catalunya un govern d’esquerres i s’imposa de treballar per a modificar la Constitució –ja que és aquesta la que regula l’Autonomia- i endegar un nou Estatut, el que convé al nostre país en el segle XXI, per tal que Catalunya pugui sobreviure i tirar endavant com a Nació catalana que és.

Rera grans discussions es porta a l’aprovació del Parlament que vota de forma majoritària –només el PP en queda fora -, s’ajusta al què exigeix la Constitució.

Es porta a les Corts a Madrid i vet aquí que comencen els estira i afluixa. Ni el President del Govern Rodríguez Zapatero -amb qui tenim posades grans esperances-, ni els que l’envolten, no accepten aquest consens sorgit del Parlament de Catalunya. Què hi pintem doncs? És pura comèdia? No oblidem que, durant la seva campanya electoral, va prometre (???) que respectaria la voluntat que sorgís del Parlament català. És que mai es va creure que s’arribaria a un consens de més del 90%?

Què faran els nostres polítics, acceptar les retallades i malviure de nou vint-i tants anys més o diran NO, retiraran el projecte i començaran un nou procés? Serà capaç el President Pasqual Maragall de defensar el què és de Catalunya davant dels seus companys de Madrid?

Seria bonic poder dir, que l’any 2006, quan governava un tripartit: PSC-ERC-ICV Catalunya va retrobar l’Estatut que li corresponia per poder afrontar el futur amb dignitat dels catalans, i per què no, d’Espanya.

No ens doldria fer-li un lleig a Lennon, perquè els catalans som diferents, i quan ens entossudim, aconseguim els nostres desigs. Tant de bo!

Montserrat Ponsa i Tarrés

monpontar@hotmail.com