Estatut, tots hi guanyem.

Avui votam, o no, si volem aquest Estatut o no. Però fins i tot abans d’obrir-se els col·legis votants ja hem guanyat tots. Efectivament, encara que aquest Estatut no és el que volíem i proposàvem el passat setembre, és un Estatut, el resultat del qual en el seu referèndum és perfectament assumible per tots. El PP diu “No”, però ho diu amb la boca petita, ja que el Estatut està moltíssim més descafeïnat del que ho estava quan ho proposava el Parlament Català. I pensar que llavors el PP era l’únic que s’oposava. Atès que somiar no costa gens pot pensar que ell, menys del 10%, ha estat l’únic que ha aconseguit un canvi, cap a menys, de res menys que el 80%. ERC també diu que “No”, precisament per l’excessivament descafeïnat que ha quedat, no obstant això sap que ell és el pare de la gairebé totalitat del 20% que no ha rebaixat el Parlament espanyol. PSC i CIU, estratègicament, diuen “Sí”, encara que el “No” tampoc els disgusta ja que, d’una banda, no se’ls podria atribuir a ells i, per l’altra, tampoc estan contents amb l’excés de poda soferta en el Centre. Fa uns dies la nostra amiga Montserrat Ponsa ens ho explicava en primera persona: “El cap em diu una cosa, el cor altra. Aquesta vegada em deixaré guiar pel cor”. Què passarà si surt l’opció contrària a la seva votació? Que el seu cap s’alegrarà i el seu cor estarà embullat en altres menesters amatoris.
Si surt, en el referèndum, el que Vè. hagi votat s’alegrarà, però si surt el contrari tindrà també motius per a alegrar-se. Això ve propiciat pel fet que una dreta propicia el si i una altra el no, una esquerra o dues el si i una altra el no, un partit centralista el si i altre centralista el no, un partit nacionalista el si i altre partit nacionalista el no, sigui Vè. de dretes o d’esquerres, centralista o nacionalista sempre haurà un partit afí que hagi proposat el mateix que vè. hagi votat i un altre també afí que haurà proposat el contrari i vè. podrà alegrar-se perquè haurà sortit la proposta d’un partit afí i simpàtic, encara que sigui el contrari de la seva votació. Una dreta, PP, dóna suport el No, altra dreta, CIU, dóna suport el si. Una esquerra, ERC, dóna suport el no, altres esquerres, PSC i IU, donen suport el si. Un partit centralista, PP, dóna suport el no, altres partits centralistes, PSC i IU, donen suport el si. Un partit nacionalista, ERC, dóna suport el no i altre partit nacionalista, CIU, dóna suport el si. El que s’ha dit, surti el que surti en el referèndum, independentment del que cadascun hagi votat, ja hem guanyat tots.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
Associació Humanista de Comunicació
Illes Balears, 17 de juny de 2006

.

.

Altres escrits recents a "l’Arc46, grup":

.

.