Jo, soci del GOB, dic sí a avançar en la construcció de la Unió, i dir sí a aquest Tractat suposa avançar en aquesta construcció.
Per que tot i que, personalment, preferiria un text millor, vull una Europa forta i cohesionada, una Europa integrada i integradora que ha dit sí als acords de Kioto (front uns EEUU que ha dit no a qualsevol forma de protecció mediambiental), una Europa que, tot i ser molt conservadora, defensa uns valors humanistes (una Europa que, majoritàriament, va dir no a la guerra d’Iraq), una Europa que té un patrimoni cultural mil·lenari i un respecte per la vida (aquest Tractat reconeix aquests valors i prohibeix la pena de mort; EEUU, apart de tenir Estats que accepten la pena de mort, és responsable de més de 100.000 morts innocents aquests dos darrers anys, molts més que ETA), les persones i el medi ambient.
Una Europa forta cohesionada i unida en els valors solidaris, ecològics i humanistes és l’únic contrapès occidental (amb acords amb Iberoamèrica i les altres civilitzacions) possible a la barbàrie de la globalització imperialista violenta del capitalisme neofeixista.
A més, els Verds europeus, que són la meva guia ecològica de supervivència, diuen un sí, crític, però, sí a avançar en la construcció europea. Sols els nous verds-vermells d’aquí ,que amb empentes i males maneres han demostrat ser uns submarins d’EU, i que, amb aquestes maneres, no me poden donar cap lliçó ni de moral ni d’ecologisme, són els únics, que, vestits de verd, diuen no al Tractat. Amb la qual cosa coincidiran, a més de amb els meus amics d’ERC i amb els del PSM i EU, amb els més reaccionaris dels votants del PP (que diuen que votaran sí i realment votaran no). O sigui que el feixista Carlos de Meer, cas de que visqui, té moltes possibilitats de tornarà a dir. "¿Europa? ¡qué se la metan donde les quepa!".
Opinió: Aquest Tractat o Constitució Europea té moltes coses mediambientals i humanistes molt bones. És millorable. Però dir "No" a Europa seria ajornar el seu creixement i consolidació com a Unió sine diae, i donar molta avantatja al vertader enemic d’Europa. Per a ser "Sí" necessita ser refrendada per 25 Estats, inclòs el Regne Unit, la qual cosa el fa gaire bé impossible.
Conseqüentment, jo votaré sí i m’agradaria que tots els ecologistes i humanistes indecisos trobassin d’aquí al 20 de febrer arguments suficients que els convencessin per a també votar sí a la Unió.
Aprenguem a unir, a fer concessions, a sumar voluntats, a multiplicar esforços; que a dividir i restar ja hem demostrat que en sabem (especialment alguns determinats, d’un estil constant).
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
Coordinador de l’Associació Humanista de Comunicació
26 de gener de 2005, any de l’educació
[@more@]
