Antoni, t’enviaré una nota cada dia. Vet aquí la primera. Una abracada,
Montserrat
____________________
Porto Alegre, la ciutat del món.
Després de l’ensurt de perdre la connexió Sao Paulo-Porto Alegre i tenir de dormir en aquesta ciutat a carrec de la TAP, vam arribar a Porto Alegre un dia després del previst.
Amb un cel fosc d’entrada, que poc a poc es va anar aclarint, aquesta ciutat d’un milió d’habitants ens ha semblat europea, neta, bastida d’una vegetació arbral molt important.
Unes llargues cues de ciutadans de totes les edats i étnies, esperàvem ens arribés el torn per acreditar-nos per a poder participar en els múltiples debats que aqui es produiran dirigits per experts en cada tema.
El cost, trenta "reales", bossa i programa inclós. La ciutat bull en colors i perfums, els que li son propis i els que prodiguen els nou arribats.
Les TV d’arreu, entrevisten a la gent que s’hi mou. Avui, a la del carrer, properament, a les personalitats que marcaran, potser, el futur que tots desitgem.
M’ha agradat un titular de la premsa d’avui, "¿podem conquerir un nou món sense formar part dels governs?" Serà interessant sentir què dirà Lula i també Hugo Chávez em les seves intervencions.
Avui dimecres a la tarda hi haurà l’acte d’obertura amb una passejada comuna pel recinte del Foro.
L’encontre amb els amics, l’abraçada amb tots aquells amb els quals ens uneix um mateix afany, um mon més just, um mon sense fam, sense guerres, de tu a tu, el mon de les persones, dels sers humans.
Montserrat Ponsa i Tarrés, periodista
Porto Alegre 26 de gener de 2005
[@more@]
