Tot en el Foro és interessant. Massa debats a la vegada, hom vol assistir a tots i és impossible. La tarda de divendres va ser memorable. Discutir sobre l´educació a Africa, mateixos problemes que arreu però multiplicats.
Solucions? necessitat de que plegats uneixin esforços, poble i governants única possibilitat de bastir un món més just, ja que els nens d´avui son els homes que demà, els que hauran de regir els destins de la humanitat, allà nomenada Àfrica.
Encontre amb Joan Saura a la paradeta de Catalunya. Hi vam arribar al divisar la senyera. Molt be.
El vespre,commemoració de dos anys de vida d´un diari,- Brasil de fato, una comunicació popular- a l´abast de tothom amb la intervenció de grans personatges, conscients de que els mitjans de comunicació tenen paper notable a exercir, teòlegs, polítics, literats, periodistes. Saben que només dient la veritat, així ho fan, han aconseguit ser escoltats. Va ser un encontre memorable, música inclosa, quatre hores de duració. Com soportar-ho si el contingut no hagués estat important?
Dissabte, magistral sessió amb Saramago, Iganacio Agustí, Federico Mayor Zaragoza, Eduardo Galeano, Luis Dulce, secretari Genaral de la Presidència de la República, entre altres. Tema, Utopia amb el títol Quixote hoy, utopia política. La discusió estava servida. Mentre que Saramago decidia que calia treure la paraula dels diccionaris, la resta van acordar que és necessária, que malgrat que no veiem els rius que passen sota terra sabem que hi són, que cal que sigui agosarada, que no es pot deslligar del treball ben fet en cada moment. Que cal ser realista sense oblidar que en el ventre d´aquest mon que vivim n´hi ha altre de possible.
Ramonet va fer una sintesi del què cal per a modificar aquest nostre mon per altre que sí és possible amb cinc punts radicals: acabar amb la fam, redistribució de l´aigua, condonació de la deuta externa, acabar amb els paraisos fiscals i aplicació d´impostos sobre les grans fortunes.
Galeano, que va impregnar de poesia les seves intervencions, va recomanar als assistents: no feu mai res que no us faci somriure. Que equival a dir que fer de Quixot, sovint és gratificant. Pau i Be per a tots.
Montserrat Ponsa des de Porto Alegre, 38 graus.
29-01-2005
[@more@]
Gràcies, Montse, per la informació que ens fas arribar des de Porto Alegre estant. Malgrat la més que discutible ‘espanyolització’ del FSM, m’encanta que ens diguis que el Ramonet no afluixa gens ni mica, i que continua insistint en les cinc exigències de sempre, si es vol de bon de veres que es produeixi una vertadera transformació d’aquest món nostre: fam que mata, aigua que falta, deute extern, paradisos fiscals i imposts a grans fortunes! Si se li fés una mica més de cas!!!!