La balearització
“Barrabàs, Barrabàs; volem a Barrabàs” deia, quasi bramava, el poble, quan Pilat va establir les primeres eleccions polítiques de la història de la humanitat, i va presentar els dos candidats d’aquella elecció: Jesús i Barrabàs. Quan ens expliquen el que havia fet un i altre no puc entendre la decisió d’aquell poble.
El mateix me passa quan veig la decisió del poble de les Illes Balears a les darreres eleccions autonòmiques. Imagin que el nostre poble devia tenir les mateixes raons que el poble d’Israel de fa 2000 anys. Com és possible votar l’opció de l’amic d’aquells que cometen tantes indignitats a Iraq i Palestina? Com és possible votar a la màquina política de destrucció del paisatge, la cultura i la justícia distributiva; i fagocitària econòmica? Com és possible votar la indignitat humana i social?
Però els designis del Deu Poble són inescrutables. Ell sabrà, o no sabrà (molts han votat enganyats per la publicitat falsa) per què ho ha fet. Però el fet és que ja duim un any d’aquest malson terrible. I la realitat és que és difícil poder preveure si les Illes (especialment Mallorca i les Pitiüses) podran aguantar i sobreviure tres anys més de govern de despropòsits per incompetència i avarícia:
L’única virtut de govern del PP era la de l’èxit econòmic, ja que les polítiques socials, solidàries, educatives, culturals, ambientals, d’Interior i internacionals han estat catastròfiques, un estrepitós fracàs i fiasco.
Idò bé, el govern de Matas ja ni l’èxit econòmic pot presentar en el seu haver: El turisme de maig 03 a maig 04 ha estat molt menys, d’inferior qualitat i, per suposat, ha deixat molts menys beneficis que a qualsevol període idèntic del Pacte de Progrés. Conseqüentment el Govern sospitós s’ha bolcat en l’altra font important d’ingressos: la construcció, on el grup Feroç és tan sospitós com el propi PP-UM, que entre tots, apart de fer unes construccions ferotges, horroroses, que avergonyen les pròpies Illes, es mengen tot el sòl de les Illes i destrueixen tot el seu paisatge, vertader capital propi, apart d’encarir l’habitatge (ja tenim el trist honor de tenir els habitatges més cars d’Espanya. Els habitatges haurien de costar un dècima part del que ens demanan actualment) i deixar en precarietat a la totalitat dels ciutadans: Els ciutadans, per a poder tenir el pis i aparentar un nivell de vida suficient, estam hipotecats en el 90% del nostre patrimoni i sou. Si caigués, Deu no ho vulgui, la primera peça de dominó, o la primera carta, això seria un desastre de dimensions imprevisibles i dantesques. I si no passa no és gràcies a la política del nostre Govern, sinó a pesar d’ella.
Si hi hagués consciència i vergonya suficients els Governs de les Illes, Mallorca i Pitiüses haurien de dimitir i formar-se nous governs de salvació nacional amb la participació de tots els Partits (PP inclòs) i sense cap dels polítics ja significats per la trampa, falsedat, mala fe o avarícia. I això, ja, abans que sigui massa tard, abans que sigui irrecuperable.
[@more@]
