Foto d’arxiu: Familia d’Oriol Muntanya i Tuset
i Montserrat Ponsa. Novembre de 1976.
Títol: Homenatge a Oriol Muntanya i Tuset
Autor: Meritxell Arcos Foix
L’ONG Odontologia Solidària ha estat l’impulsora d’aquest acte, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers.
Aquest dimecres, dia 9 de juny, a les 20 h i a la Sala Tarafa (c. de Corró, 47), tindrà lloc l’homentage a Oriol Muntanya i Tuset, que va ser membre de l’ONG Odontologia Solidària i director de la clínica odontològica de 4t món impulsada per aquesta entitat, i també fou exregidor pel grup municipal de CiU al consistori granollerí.
La presentació de l’acte anirà a càrrec del president d’Odontologia Solidària, José Manuel Díaz López-Dóriga. A continuació, intervindran tres persones amb qui Muntanya va mantenir estreta relació al llarg de la seva vida, Pere Canal, Rafel Ballús i el doctor Josep Laporte. Clourà l’acte l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral.
Tot seguit, es farà efectiu el canvi de nom de la clínica odontològica que dóna serveis buco-dental als col·lectius més desfavorits de tot Catalunya i que està ubicada a la nostra ciutat, a l’edifici de l’avinguda del Parc, 9, 1a planta. A partir d’aquest moment, es dirà Odontologia Solidària – Clínica Dr. Oriol Muntanya, i s’entregarà una placa simbòlica a la vídua de Muntanya, la periodista Montserrat Ponsa.
Nota biogràfica
Oriol Muntanya i Tuset va néixer l’any 1927 a Molins de Rei. Fill de mestres, es va educar a l’escola pública, de forma liberal, i a l’Institut d’Ensenyança Mitja de Granollers, en moments difícils de postguerra. Tot i que la seva passió era la Filosofia, l’any 1950 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia (igual que l’avi patern, metge d’una àmplia zona rural a Organyà) a la Universitat de Barcelona. També es va llicenciar en Magisteri tot just acabat el batxillerat. Va optar per l’especialitat d’Estomatologia, que en aquell temps únicament es podia cursar a Madrid.
L’any 1952, va obrir la seva consulta a Granollers alhora que col·laborava de manera continuada al servei d’Odontologia de l’Hospital Clínic, un dels pocs serveis gratuïts a la ciutat de Barcelona.
Preocupat per la situació del país, en especial per Catalunya, va ser cofundador, amb una colla d’amics, de l’Associació Cultural que aplegava diverses activitats per donar resposta a les seves inquietuds de tipus social, polític i cultural. L’any 1956 es va casar amb la periodista
Montserrat Ponsa i Tarrés, amb qui van tenir 9 fills i 15 néts. Va practicar el bàsquet fins passats els 30 anys.
També va ser fundador, a la comarca vallesana, de Convergència Democràtica de Catalunya, a instàncies de Jordi Pujol. Com a cap de llista d’aquesta formació a les primeres eleccions democràtiques municipals, va participar en el primer govern democràtic de Granollers en el qual es va responsabilitzar d’Ensenyament. Va ser regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament entre 1979 i 1983.
Sempre es va preocupar per la justícia social, l’ensenyament públic, el diàleg, la llengua i cultura catalanes. Era un home senzill que estimava les coses petites, les persones. Exercia la crítica de forma constructiva, crítica que començava amb sí mateix i amb els seus. Des de la seva fundació, va col·laborar amb la Clínica Odontologia Solidària, de la qual va ser nomenat director.
Va morir de forma sobtada a casa seva, a l’Ametlla, el 9 de juliol de 2003.
[@more@]
