¿Immortals? Jeroni Salom

Arc46, grup humanista de comunicació

Arc46 ..Diari de l’Arc46 ..

Escrits i comentaris: arc46nou(a)mallorcaweb.net

¿Immortals?

SET DE SIETE

¿Immortals?

JERONI SALOM

Diario de Mallorca, 12-10-2005

Un dels vells somnis de la humanitat és el de ser immortals. No és una calaverada de cap ment tocada per la follia ni cap argument més o menys inversemblant de ciència-ficció; forma part de la retòrica ideològica de més d’una religió (la budista o la catòlica, cadascuna a la seva manera) i del cos teòric de filòsofs d’anomenada; és el cas de Plató, sobretot en el diàleg Fedó en què hi exposa els famosos quatre arguments a favor de la immortalitat, que encara ara deuen tenir entretenguts els, comptats, estudiants de filosofia; Kant mateix adduïa que, si bé no hi ha arguments sòlids per demostrar-la, sí que, tenim, en canvi, la certesa moral que en som, d’immortals.

No sé si haurem de fer cas, altre cop, al gran Borges quan deia que la metafísica és una part més de la literatura fantàstica. Poc que m’atreviria, a rebatre l’argumentari d’intel·ligències privilegiades com Plató o Kant, però, la veritat, no he entès mai el desig de voler sobreviure in aeternum, la gosadia de voler posar-se a l’altura dels déus (i consti que, cap, de déu, no em fa gaire gràcia; me’n fan, si de cas, quan agafen mides humanes i són capaços d’experimentar qualssevol de les ridiculeses i insignificances de qualsevol fill de veí). Per ventura sí que hi ha humans que es mereixerien una longevitat afegida, en la mesura que, treballen pel benestar o la salut del proïsme, però la resta, vaja, no aconseguesc escatir els mèrits que puguem adduir; sempre m’ha parescut un exercici de petulància, per exemple, llegir o escoltar que hi ha artistes, que escriuen, o pinten, o fan música, pensant en l’eternitat. Qui va establir que estàvem de pas, crec que va encertar-la.
Tanmateix el corc de la vella idea mai no s’acaba de cicatritzar. Torna i retorna; ara es presenta amb el nom de transhumanisme; i, en un pla molt més bèstia i desafiant, que totes les teories precedents. L’objectiu és clar i català: alliberar l’espècie humana de les seves limitacions biològiques, viure vides més llargues i amb més salut, confiant de manera cega en el desenvolupament exponencial de la tecnologia. Un dels gurus de l’invent, el físic Giulio Prisco, assegura que podrem allargar la nostra vida, en cent i en mil d’anys, si s’escau. I un altre, Ray Kurzwell dóna per fet que, en menys de cinc dècades, podrem viure eternament.

Esperem que la naturalesa, tan sàvia, no permetrà el desafiament. Vista, a més, la cosa des de Mallorca, escarrufa pensar que gent de l’estil d’un Matas o d’una Cabrer puguin assolir el do de la immortalitat; és inimaginable pensar la destrossa que podrien arribar a perpetrar, atès el currículum impecable amb què es presentaran davant la divinitat. El Dante, no hi ha dubte, els hauria condemnat a l’infern. Segurament, a mi també.
Això de la idea de progrés, d’un progrés gairebé il·limitat, un progrés que ens trauria totes les castanyes del foc, és una de les tantes enganyifes amb què se’ns ha pres el pèl a la bona gent. Amb el perill de ser agafat per un carrossa, tanmateix poc importen les desqualificacions a una certa edat, el que un voldria és veure una mica de progrés en afers molt més elementals com la tolerància, el respecte a d’altri o la solidaritat amb els dèbils i oprimits, que, qui sap, faria que s’hi repensassin d’allò més abans de decidir de filferrar quilòmetres de frontera per impedir el pas als desesperats de la terra. ¿Immortals? Que els déus -com va escriure més o menys algú, poeta- facin decentment la seva tasca i recuperin allò que els pertany.