Als meus amb raó i sense ella

“Als meus amb raó i sense ella” diuen els sectaris. “A mort amb els meus encara que no tinguin raó!”, segueixen dient i fent. Per defensar una idea, per abstracta o econòmica que sigui, alguns, fins i tot, són capaces de promoure un conflicte de grans dimensions. No importa si això comporta moltes morts. “Millor, així s’esponja el nostre món i a més mitjançant una selecció electiva”. (El món ha d’esponjar-se no per conflictes i guerres, sinó mitjançant: 1 La globalització social, 2 El pacte entre civilitzacions i 3 Una paternitat responsable pactada a nivell mundial: a partir d’ara que cada persona pugui tenir un màxim de dos fills i els administri amb la parella que vulgui fins a complir el contingent màxim: Així la població mundial es mantindria més aviat estable).
– “Als meus amb raó i sense ella” dic jo també.
– Ah, si? I qui són els teus?
– Són “tots” els que conec, a nivell individual o grupal, fins que perden la raó, pel que, al perdre-la ja no són “els meus” i puc seguir aplicant, a la resta que es manté amb raó, la “als meus amb raó i sense ella”.
– I què és, per a tu la raó necessària per a poder ser dels teus o tu dels seus?
– Molt fàcil, per a mi tot és raó excepte totes i qualsevol agressió, fins i tot en grau d’incitació, i totes les falsedats (copio la mateixa raó de qui afirmava “Jo sóc la veritat i la vida” i en el nom de qui es menteix tant i es mata tant). Com diu Robert Jastrow, en la senzillesa està la virtut.
– Però no és tan fàcil destriar la veritat i el bé per a la vida.
– Aquest és l’argument que més utilitzen els qui instrumentalitzen la falsedat i l’agressió demagògicament (dialèctiques d’agressions, punys i pistoles per fal·làcies, sofismes, o idees la realitat de les quals és indemostrable). Exemples actuals hi ha tants, milers, que no vaig a posar-ne cap.
És cert que en el món de les creences sobrenaturals o infranaturals és difícil destriar les veritats: “Crist és Déu”, “La Verge va concebre i va parir sent verge”, “El cos de la Verge va ser pujat, mort i incorrupte, al Cel, on la hi va ressuscitar”, “En Califòrnia van aterrar uns ovnis amb éssers vivents de l’univers extraterrestre”, són afirmacions possiblement certes o possiblement incertes, no obstant això en el món natural dels fets evidents no és difícil: “L’herba és verda”, “la terra, marró”, “la meva germana va parir un fill ahir”, “Zapatero diu que desitja pactar (tots sabem el que és pactar i amb qui s’ha i pot fer: Espanya i França no poden pactar, per exemple, que EEUU tanqui Guantánamo, abandoni la violència a L’Iraq i Afganistan i respecti els Drets Humans i les resolucions de l’ONU, sí podrien fer-lo Europa i EEUU, per exemple, igual que un pacte per a la fi d’ETA sense ETA, per exemple entre PP i PSOE, és impossible) amb ETA la fi del terrorisme d’ETA”, “El PP diu que prefereix acabar amb tota l’ETA (no sé com pensa fer-lo i per què no ho va fer en els vuit anys del seu govern) que pactar amb ella la fi del seu terrorisme i violència” són afirmacions el grau de les quals de debò és molt alt, tendent al 99,95%. I pel que es refereix a les agressions i morts també resulten evidents tant per a qui les infringeix com per a qui les sofreix.
Quan Déu em va dir que no era cert que donava suport a Franco en una croada contra el mal i quan el seu règim va decretar i va executar les seves últimes penes de mort, recordo la injustísima (totes les morts decretades o provocades voluntàriament pels homes són injustes, excepte l’eutanàsia terapèutica sol·licitada pel propi pacient) del Puig Antich, quan el sistema va perdre la raó de la veritat i de la vida, van deixar de ser els meus. Quan Aznar i el seu Parlament ens va dir que era precisa la invasió de L’Iraq per allò de les evidents “armes de destrucció massiva”, en contra de les inspeccions i determinacions de l’ONU o tot el que ens va dir entre el 11 i 14 M 2004, ja no eren “dels meus”, però si ho haguessin estat, per això, haurien deixat de ser-lo. Quan els nous Verds de Mallorca van entrar en la direcció del partit agredint a la direcció prèvia els Verds de Mallorca van deixar de ser “els meus”, que ho havien estat en els últims 15 anys. Si Zapatero i el govern de l’Estat, en acord amb tots els altres països d’Europa, pel seu complex “primo Zumosol”, afirma que no hi ha proves de l’aterratge secret (o discret) en aeroports espanyols dels avions de la CIA, que transportaven terroristes, a qui es torturava, s’havia torturat o s’anava a torturar, deixen de ser “els meus” (ni per por escènica, ni per conveniències diplomàtiques, es pot faltar a la veritat en cap cas i molt menys en els de violacions dels “Drets Humans”). Quin cas us ha fet, en contraprestació, el vostre primo Zumosol, quan li heu demanat amb una fermesa sorprenent per poc habitual que tanqui Guantánamo?
Estimats meus, salutacions afectuoses
Vostre
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
Associació Humanista de Comunicació
Illes Balears, 17 de juny de 2006

.

.

Altres escrits recents a "l’Arc46, grup":

.