Aigües Tortes-Sant Maurici
Pirineu Català
Foto Arc-46. Any 2000
L’humanisme al segle XXI
Jordi Miralles biòleg, president de la Fundació Terra, a una entrevista que li feien a la revista “Fundació Ferrer Guardia”, resumia les característiques del seu humanisme, que coincideix bàsicament amb el nostre, en tres línies: “Tres ratlles poden expressar un paisatge, la terra, l’horitzó i el cel. La terra de la racionalitat, l’horitzó de l’esperit de llibertat i el cel per a mirar sempre cap al progrés”.
Al segle XXI l’humanisme implica un respecte total (global, per a estar a la moda) per a la humanitat en el seu conjunt i a la persona humana, totes les persones, en la seva individualitat, tot i que integrada dins el seu entorn ecològic, des del seu més immediat, fins al, novament, global. Així, doncs, avui no podem separar l’humanisme i l’ecologisme. El conjunt ecologisme-humanisme és una actitud personal, compartida solidàriament, en defensa de la vida i del benestar personal i social.
Front a la cultura (i valors) sectària, de segregació, d’exclusió social, de crispació, de confrontació i, fins i tot, del dolor (i mort), que justifica les invasions, espoliació, bombardeigs, destrucció i mort; es fa necessari aixecar la cultura (i valors) humanista global (no de partit, sector o classe) de la comunicació solidària, amb la finalitat d’integració, diàleg, consens, cooperació i benestar individual i general. Front a la cultura de mort (Thanatos), la cultura de vida (Eros) de qualitat i de benestar per a tothom.
I per això és necessari una actitud de respecte i amor a les persones, i al seu entorn (medi ambient), a la seva vida, benestar, cultures, llengües,… Es a dir, l’humanisme integrat dins un ecologisme global (tampoc ens interessa, com hem tingut l’ocasió d’experimentar molt recentment, un suposat ecologisme desproveït d’humanisme). Seguint, novament, amb Jordi Miralles “Avui, per a mi ser ecologista és apuntar-se d’alumne per aprendre a rehabilitar la terra, un sistema moral per resituar el paper de la humanitat en el planeta. Avui, ser ecologista seria el mateix que ser copernicà o galileià en l’època del Renaixement. La revolució ecològica ens ha resituat en la dimensió planetària. L’estudi de la biosfera ens demostra que en l’evolució de l’essència de la vida hi ha la cooperació i la simbiosi com a millor estratègia per avançar”.
L’any 1950 el món estava poblat per a poc més de 2 mil milions de persones; cinquanta anys desprès, any 2000, tot i les moltes morts a les distintes guerres, de les que EUA és responsable de la immensa majoria, hi estava per 6 mil milions (a les Illes Balears des del 1998 al 2004, en sis anys, hem passat de 800.000 habitants a 1 milió). En 50 anys hem multiplicat per tres la població de la Terra. I en aquests mateixos 50 anys hem multiplicat per varis centenars la destrucció de la Terra. Si aquesta progressió continuàs i la humanitat no fes una “adaptació” a la destrucció i a la nova mort ambiental, a l’estil dels bacteris sapròfits, la humanitat quedaria extingida en unes poques generacions.
Front a l’estratègia evolutiva egoista (“atès que els bens són escassos he de competir per aquests bens contra els altres i, a nivell grupal, a favor dels meus grups contra els altres grups i, en aquesta actitud, ‘el fi justifica els medis i tot s’hi val’”) proposam l’estratègia evolutiva solidària (“atès que l’altre estratègia suposa la lluita de la persona contra la persona i l’autodestrucció de l’entorn i de l’espècie humana, proposam una estratègia solidària, des d’un creixement racional i sostenible: ‘jo vull viure i vull viure bé, i vull viure bé en companyia, i això sols és possible si els altres també viuen i viuen bé, en un entorn proper i mundial solidari, sa i agradable’”).
Aquests dies llegim que un 20% de funcionaris de l’Administració, a España, sofreix mobbing, que a les Illes Balears, actualment, hi ha unes 60.000 persones que sofreixen mobbing, que un 6% d’alumnes d’educació bàsica (quina ironia, “educació”) sofreix acossament, al menys dos pics per setmana, dels seus companys de classe o Centre. El 21 de setembre es va suïcidar, incapaç de poder seguir suportant l’acossament i burles dels seus companys, Jokin C.L, un jove basc (i aquest és un dels pocs casos que es publiquen dels molts que es produeixen). Cada dia llegim als diaris o veim a la TV algun cas de violència domèstica greu. Aquests dies la majoria dels votants dels EUA han optat per a l’opció més agressiva (es igual si suposa més de 100.000 morts innocents en un any) de les proposades i molts espanyols del PP se n’han alegrat (d’això que és una “vertadera apologia del terrorisme”). La Conferència Episcopal Espanyola demana bel·ligerància als pares dels alumnes i als fidels contra les reformes socials solidàries (no partidistes sectàries) del Govern Espanyol. El President d’aquest mateix Govern ofereix diàleg i consens a tots els Partits, grups i individus espanyols, i el cap de l’oposició (Partit que gaudeix de privilegis en aquesta oferta, com és en el cas del “Pacte Antiterrorista”), que resulta tan violent, agressiu i perillós com el seu predecessor respon cercant-li enemics, que no ho són, al Govern i incitant a la confrontació. Evidentment, tot això, no pot seguir així, tot això ha de canviar. Pus cultura de segregació sectària, confrontació, agressió i mort. Sí al canvi cap a la cultura solidària ecologista-humanista.
Aquest canvi positiu humanista ja està en marxa, a través de les estructures oficials en les Comunitats-governs d’Espanya, País Basc, Catalunya, Andalusia, Extremadura, Aragó, Astúries, Illes Canàries, Castella-La Manxa, Navarra,…, però a Illes Balears, Madrid, Castella-Lleó, Múrcia, València, Galicia,… les estructures oficials estan al servei de l’opció antiga i es precís difondre la cultura (valors) ecològica-humanista a través de mitjans no oficials de les pròpies administracions (o al servei de les mateixes).
I l’Església Catòlica, i en general totes les cristianes, per comandament diví, té l’obligació de condemnar l’opció de la confrontació i la mort, i apuntar-se a l’opció ecològica-humanista (“estima’m a Jo, que soc la Veritat i la Vida, sobre totes les coses, i estima al proïsme com a tu mateix”. “No mataràs, no mentiràs, no cobdiciaràs els bens dels altres,…”,i, en general, tot el que fan i defensen, quasi bé sempre, els ultres).
L’Associació Humanista de Comunicació, com a humanista, és conscient d’aquesta necessitat de canvi, tot i que també és conscient de que aquest canvi necessari no es pot produir mentre no en siguin conscients una immensa majoria, i que, conscients i coherents, el vulguin i el facin. És per això que neix per a “practicar” aquest canvi a través “del Club” de benestar social i solidari, d’amistat ampla i oberta, al temps que “practica també” la comunicació d’aquestes informacions, orientacions i formacions per a poder divulgar, compartir i realitzar, entre tothom, aquest canvi ecològic-humanista necessari.
L’Associació Humanista de Comunicació assumeix i defensa:
La declaració Universal dels Drets Humans
http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm
La carta de Principis del Fòrum Social Mundial
http://mallorcaweb.net/arc46/societat/forumsocial/FSMa-CAT2CartadePrincipisFSM.pdf
“La finalitat de l’Associació Humanista de Comunicació és la intercomunicació d’informacions, orientacions, formació i valors humanistes, socials, ecològics i culturals”.
L’Associació Humanista de Comunicació s’organitza mitjançant dues estructures, o sistemes de relacions internes i externes:
– Associació, de socis personals individuals, a la pròpia associació (AHC):
http://mallorcaweb.net/arc46/general/arc46formulariindividual.php
– Coordinació amb altres Institucions i organitzacions amb les que compartim els mateixos criteris i compromisos humanistes i ecològics:
http://mallorcaweb.net/arc46/general/formularicolectiu.php
Som conscients de que el canvi d’actitud és un canvi simultani amb el canvi de la cultura referent i de que ningú, en particular, i sí tots, en equip, és/som protagonista/es d’aquest canvi. És per això que demanam reflexió, bona voluntat i cooperació solidària a tothom, persones, institucions, organitzacions i grups.
Antoni Ramis Caldentey
Coordinador provisional de l’AHC
http://mallorcaweb.net/arc46
7 de Novembre de 2004
