Faluja avui. Una ciutat fantasma
Silenci de cementiri
El meu cor és a Faluja
El meu cor és a Faluja. Està amb els homes, dones, infants, malalts, que resisteixen, bombardejats, rodejats per les tropes invasores del seu país.
El meu cor està amb els que defensen a Faluja les seves mesquites, les seves cases, les seves places, les seves plantacions, les seves escoles, la seva ciutat.
El meu cor amb els que ploren, criden, es desesperen, a Faluja.
El meu cor és a Faluja, on els iraquians defensen desesperadament el seu dret a viure a la seva ciutat, al seu país, en pau, decidint el futur que desitgen.
El meu cor és a Faluja, contra els adults blancs que elegiren Bush, per intentar exterminar la identitat dels iraquians, aniquilar la seva memòria i la seva capacitat d’auto-estima.
El meu cor és a Faluja, com ja estigué al Vietnam, com ja estigué a Algèria, com ja estigué a Bagdad. El meu cor amb els bombardejats, amb els humiliats, amb els ofesos, amb els discriminats, a Faluja.
El meu cor, en aquestes nits quan els llums denuncien bombes, quan els avions són portadors de terror, quan la covardia dels pilots extermina innocents, destrueix cors i vides, el meu cor amb els que temen la nit a Faluja.
El meu cor de matí a Faluja, amb els que es preparen per resistir, per morir, per sobreviure, per lluitar, per poder dormir una nit més a les seves cases, a les seves cambres, als seus llits, amb els seus fills, amb els seus néts, amb els seus pares, amb la seva esposa, amb la seva vida.
El meu cor amb odi als agressors, als assassins, als invasors, als adults blancs nord-americans que demanaren amb llurs vots que les àguiles imperials executin tots els que jutgen que amenacen la seva tranquil·litat, les seves propietats, les seves banderes, els seus odis, les seves frustracions.
El meu cor amb els palestins, a Ramalah, amb els ofegats, amb els envaïts, amb els amenaçats, amb els perseguits, amb els expropiats, amb els desposseïts, amb els desprotegits, amb els abandonats.
El meu cor a Faluja, en aquesta i totes les nits i dies en què hi ha cors que bateguen per l’esperança, per la solidaritat, per la vida.
Emir Sader
Emir Sader, professor de la Universitat de São Paulo (USP) i de la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro (Uerj), és coordinador del Laboratori de Polítiques Públiques d’aquesta última universitat i autor, entre altres llibres, de “La venjança de la Història".
Agència brasilera de notícies CARTA MAIOR, 10 de novembre de 2004
(Rebut, per correu electrònic, de Guillem Ramis)
[@more@]
