Coherència, eficàcia, diligència i valor
.
Estimats amics i amigues:
Acabo de rebre un missatge del Dr. José Zaiter Bittar, professor universitari de ciències mèdiques a Guantánamo (Cuba) en el qual em mana un article sobre: “Modernitat, Home i Creativitat, un repte de l’Educació i la Societat” i en el qual em diu:
“Antoni! Hola compare! Aquí t’envio un article per a la teva consideració per si interessa als qui exploren el teu lloc. Ahir es va aprovar per l’assemblea del Poder Popular de Cuba la resposta al senyor Bush. Allò va ser apoteòsic! El poble va seguir les declaracions dels diputats i de Fidel sobre el document que al final diu més o menys que si ens ataquen, rebran la més humiliant derrota de la seva història… Fidel va destacar que es fa tot el possible per evitar la guerra que ens perjudicaria molt, però no temem enfrontar qualsevol conflicte i estem preparats per a això. Tant de bo i no es llencin! Pel bé del nostre poble i dels joves nord-americans. Rep una abraçada. José”.
Jo li he contestat (evidentment no són temps per a heroismes numantins, sinó, més aviat, per a decència geopolítica), consideracions que desitjo compartir amb Vd, els seus Lectors/as, Govern i Diputats/des:
“Estimat José: És molt bo el teu article sobre Modernitat vs Creativitat. Per altra banda, m’agrada l’esperit valent cubà que expresses en la seva presentació, encara que no accepto ni la ‘possibilitat’ d’un atac USA, la màquina de matar més gran del món. Els cubans, tots, i les cubanes, totes, sou carn de la nostra carn, sang de la nostra sang i esperit del nostre esperit. Mentre que els llenyataires (americans bushistas) constitueixen l’únic grup del món on els gossos i les gosses duen lligats, com si fossin gossos, a persones humanes (distint és el cas de tots els americans USA decents com Michael Moore: ‘Bowling for Columbine’, ‘Fahrenheit 9/11’). Estic avergonyit de la passivitat i impassibilitat que mostram els espanyols, europeus i, en general, tots aquells que no les rebem, directament, davant les agressions dels llenyataires USA i els seus aliats: Cuba (bloqueig i amenaça), Veneçuela (pressió mediàtica, política i econòmica), Palestina, Afganistan i L’Iraq (vils assassinats d’innocents i espoli dels seus béns). Per altra banda, el suposat traspàs de la sobirania a L’Iraq és una pura farsa (els receptors del traspàs no són representatius majoritaris i la força d’extorsió la manté USA). Farsa que no ha de ‘convèncer’, per a legitimar aquesta i totes les altres aberracions, a ningú (humà: animal racional, capaç de raonar, de manera que no li venguin gats per llebres i que no li convencin que la verge es diu Joana). Si el nostre anterior Govern va utilitzar tota la seva diplomàcia i part de les nostres Forces Armades per a donar suport als aberrants que maten innocents i cometen greus vexacions, voldria que l’actual Govern del Sr. Zapatero utilitzés tota la diplomàcia espanyola a ‘convèncer’ a Europa i Iberoamèrica, i aquestes a tot Occident i aquest a tot Orient que s’obligui als avars, i assedegats de sang innocent, petroli aliè i globalització capitalista, a cessar en les seves fustigacions, bloquejos, espolis i agressions arreu del món. I, pel que es refereix a Cuba, ja mateix (ni un dia més). Una abraçada i feliç cap de setmana. Antoni”.
Entre tots hem d’anar substituint la cultura de l’esforç per la competitivitat, segregació, agressivitat i violència per la cultura de l’esforç i plaer per la capacitat, solidaritat i cooperació. I, per a això, no podem mirar amb ulleres amb cristalls de colors, sinó que devem fer-ho a pèl (o amb ulleres amb cristalls transparents, els qui les precisem).
.
Escriu el teu testimoni en defensa del poble cubà: No al bloqueig a Cuba
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
3 de Juliol de 2004
[@more@]
Cuba ha estat un exemple de perseverància. No s’han agenollat davant els amics del nord malgrat els hagin atossigat i els segueixin acorralant. Han defensat sempre una mateixa tesi, els admiro: «més val morir dempeus que viure agenollat».
Tan de bo que aconsegueixin tirar endavant sense perdre les seves grans conquestes pel que fa a justícia social: educació, cultura, sanitat. Les darreres decisions dels americans son nefastes i repugnants. Pot ser un boumerang envers Bush.
Estam d’acord, Montse.
No obstant això, Bush i els que el segueixen no són de fiar. La cultura (i, què és això?), la justicia, l’humanisme,… no els interessa massa.
A més, José Zaiter ens adverteix que un sistema com el seu pot no aturar-se mai, fins a bomberdajar, Holanda, França o Espanya si els hi ve de bé. Tot i que bombardejar Cuba me semblaria tan disbarat com fer-ho a Espanya (o com fer-ho a Espanya. Esperem que a USA el seny es vagi imposant.
Una abraçada, Montse.
Antoni