Començam el curs pel bon camí

Molta gent, milions en tot el món, estam començant un nou curs (escolar per a uns, laboral per a uns altres) i, a Espanya, és el primer que s’inicia en l’era Zapatero. Quina diferència de tarannà i estil! Quina diferència entre l’educació i el respecte actual en relació amb els vocers maleducats i irrespectuosos aznaristes! (encara Rajoy, a nivell estatal, i molts pepers balears segueixen utilitzant, públicament, aquest estil avinagrat tan groller i desagradable del bramit, deformació, atribució o de “l’empassa-la”).

Alguns mitjans de comunicació, i també alguns professionals de la psicologia (a través d’aquests mitjans) ens parlen de “la síndrome postvacacional”, com bastant comuna i estesa. No té per que existir aquesta síndrome. Retornar al treball, després d’un just temps d’oci, deu ser agradable, el treball és agradable (més que un càstig diví és un plaer humà) si l’ambient i clima laboral, al treball, són positius i agradables. Si en alguns casos es produeix aquesta síndrome estem per dir que l’organització, en qüestió, és una organització malalta, sense l’ambient i clima humans adequats (quants casos no coneixerem de mobbing o assetjament professional en el treball! Organitzacions inadequades malaltes i malaltisses que provoquen i sintomatitzen als seus propis treballadors). Però en organitzacions sanes no té per quines provocar-se ni produir-se cap síndrome. El meu fill major, quan era un nin, record que em va dir: “papà tu, en el treball, hauries de pagar en lloc de cobrar, pel bé que t’ho passes”.

La revista “El país Setmanal” d’avui ens presenta, entre uns altres, dos reportatges que ens fan sentir-nos optimistes: Un és una semblança de José Luis Rodríguez Zapatero feta per Juan José Millàs (t’estranya, després del viscut aquí i en tot el món occidental, que un polític d’avui, President del Govern, pugui ser com ell, sincer, pla, obert, demòcrata i preocupat pel bé comú i, si ho penses, resulta que és, senzillament, com deuria ser qualsevol persona educada en valors ecològics -socials humans-), l’altre és “Professors que es mullen” (“Diversitat, fracàs escolar, noves tecnologies, bilingüisme, indisciplina,… Educar als alumnes del segle XXI no és fàcil. Més de mig milió de docents afronten el repte entre el debat polític i social sobre el futur de l’educació”) realitzat per Carmen Aguilera.