El congrés dels Verds
MIQUEL LOPEZ CReSPI
Per a Jordi López, Nofre Bisbal, Margalida Rosselló i els col·lectius Verds que s’oposan a Miquel Àngel Llauger i els partidaris de la supeditació a Izquierda Unida, el grup verd es troba en una cruïlla decisiva sigui quin sigui el resultat del forçat congrés extraordinari d’aquesta formació. Els Verds partidaris de consolidar un projecte alternatiu a Izquierda Unida afirmen que ha esgotat l’actual marc de la coalició amb IU i parlen d’una greu crisi esdevenguda pel constant conflicte intern viscut els darrers anys. Alhora expliquen que ha deixat de ser una coalició «entre iguals» i ja no hi ha cap mena d’entesa basada en el respecte mutu entre forces polítiques diferenciades. Els Verds consideren l’intent d’Izquierda Unida de bastir un espai «verd» propi damunt les sigles del grup ecologista com una vertadera agressió. Els Verds de Jordi López, Nofre Bisbal i Margalida Rosselló afirmen que no hi ha gaire perspectives de futur fent seguidisme d’un grup, el de Llamazares, tan fortament dependent de la pressió del vot útil a favor del PSOE.
Però potser la diferència més important entre els partidaris d’Izquierda Unida i dels Verds és la forma de bastir el futur de les respectives formacions. Per als ecologistes, els fracassos continuats d’Izquierda Unida demostren que aquesta formació no s’ha sabut renovar a fons i aquesta manca d’autèntica renovació impossibilita els seguidors de Llamazares illencs per a articular políticament les noves sensibilitats socials.
Són dues formes totalment antagòniques de veure el futur dels Verds a les Illes. Per a Miquel Àngel Llauger no hi ha altra alternativa, si es volen salvar els mobles, que enfortir la unitat amb els seguidors de Manolo Cámara, Eberhard Grosske i Miquel Roselló. Mentre que per als que volen continuar lluitant per un ecologisme que sigui independent de l’esquerra acomodada les actuals deficiències de la coalició constatades en els seus successius fracassos demostren que aquesta forma de fer política no serveix, que és un tipus d’articulació que no ha estat capaç ni sembla útil per a bastir una nova forma de fer política més apropada als nous moviments socials i als nous perfils dels votants.
El sector de Jordi López, Nofre Bisbal i Margalida Rosselló acusa l’altre grup de crear un clima d’insuportable divisió interna en Els Verds i de «deslleialtats de tot tipus mai vista en la història d’Els Verds». El mateix sector partidari de la independència respecte d’Izquierda Unida assegura que aquestes constants deslleialtats inclouen «el recurs a la intoxicació mediàtica i a la propagació de falsedats per a desacreditar l’adversari, les actuacions públiques al marge dels mecanismes democràtics de presa de decisions…». I per acabar d’arrodonir les protestes contra les maniobres d’absorció d’Els Verds per part d’IU, els partidaris de Nofre Bisbal i Margalida Rosselló denuncien l’intent d’alteració de la voluntat d’Els Verds mitjançant una campanya orquestrada d’afiliació col·lectiva «amb la clara voluntat de condicionar el resultat del congrés extraordinari; ja que és del tot insòlit que persones que acaben de sol·licitar l’afiliació a una organització política demanin als pocs dies un congrés extraordinari».
Des del principi de la coalició l’objectiu estratègic d’Izquierda Unida era vampiritzar la marca «verda» dels ecologistes. I ara ja es poden constatar els resultats finals d’anys d’anar avançant implacablement en aquesta direcció. Davant els continuats fracassos electorals d’Izquierda Unida, per salvar mobles i cadiretes només quedava l’abandonament del vaixell enfonsat pels seus propis dirigents i la refundació o «refundició» del grup en alguna cosa aparentment «nova». Per a desgràcia del sector partidari de la independència política d’Els Verds, aquesta «refundació» s’ha de fer damunt les restes del que quedi del moviment ecologista. Com diuen els ecologistes illencs: «davant els intents d’Esquerra Unida d’apropiació de l’espai verd, directament del ‘segell’ verd; la convivència política amb els qui defensen acotar el cap i acceptar un paper de comparsa en aquesta refundació cosmètica d’EU ja no és possible».
[@more@]
Estimada Margalida, i estimats tots els Verds:
Avui llegeixo al «Balears» que dins els Verds hi ha qui es dedica més a dividir i a restar, per a, després, lliurar-se a EU.
Tot i que simpatitz molt amb EU i molts dels seus membres, per la història mostrada aquests 30 darrers anys això serà un error polític de grandissimes dimensions, que suposarà la disolució dels Verds dintra els vermells (com UM dins el PP), sense cap guany per a aquests vermells (des de 1975 duen la política d’anexionar-se altres partits, fins ara més petits, sense que mai, aquestes anexions, li hagin suposat cap creixement propi).
Ja ho deia mon pare al meu mestre: «li mostri a sumar i a multiplicar, que a restar i a dividir n’aprenen totsols».
Mol malament aquest Llauger, possiblement un submarí d’EU, i el seu «Fair Play». No va perdre la seva proposta al darrer Congrés? Idò, «cul batut i cara alegre i a sumar i a multiplicar dins els Verds autònoms»
Aquest «avui legeixo al ‘Balears'» es referia a un troç d’una carta que vaig enviar al Verds de Palma (o de les Illes) el passat dia 4 de setembre.
N’estic convençut (i si no, temps al temps) la refusió dels Verds amb els vermells (a la Peninsula ja es diven «Izquierda Verde») suposarà la desaparició dels Verds i cap guany quantitatiu pels Vermells, sino tot el contrari.