Democràcia si, però participativa
Son molts, massa, els que pensen que democràcia és anar a votar cada quatre anys i protestar la resta de temps, criticar si ho fan be, si tal o qual és corrupte, si calia prendre decisions que no s’han pres.
Doncs NO, segons el diccionari de la llengua, Democràcia és predomini del poble en el govern de l’Estat. Vet aquí la lletra petita que mai llegim.
Si volem conquerir la veritable democràcia cal que ens arremanguem i ens mullem. Com? Hi ha múltiples formes de participar en els pobles o ciutats respectius. A bona part de les regiduríes hi ha grups de treball que col-laboren amb els responsables municipals. I si no hi son, reclameu-ho, digueu que voleu formar part de tal o qual responsabilitat, per a viure, des de dins, tot allò que es cou en el vostre Municipi.
Sempre s’ha dit que la unió fa la força. Ara més que mai hem d’unir esforços si volem aconseguir el món que volem, amb dignitat i justícia, amb pau i concòrdia, el que pertoca als sers humans.
Treballar junts per a negociar il-lusions, junts per a apaivagar ànims, junts per a projectar el futur, junts per a vetllar pels nostres interessos elementals: aigua, Naturalesa, sorolls, salut, escola, cultura, vellesa digne.
Junts per a ser capaços de treballar per coses nobles, i també per a denunciar als que, tot i que escollits pel poble no defensen els seus interessos. Junts per acomboiar a aquells que ho han deixat tot per aconseguir un treball digne que els permeti mantenir llurs famílies. Junts per exigir que els siguin reconeguts els seus drets. Junts per a mostrar-los els seus deures i ajudar-los per tal que els duguin a terme. Junts per a clamar justícia davant la ignomínia, junts per eradicar la pobresa i apostar per la igualtat.
Una bona majoria dels que ens governen no entenen les nostres rèpliques. Ens titl-len de protestar no importa per què. Si reclames, fas nosa. Em consta. Tan de bo fóssim molts els que féssim amb regularitat aquest exercici de dir NO, o PROU, quan estem segurs d’allò que reclamem. Alguns dels que manen, aquí i arreu, es creuen en possessió de la veritat. Estic convençuda de que si en lloc de protestes individuals fem pinya, hauran de dedicar-nos major atenció. Consti que no incito a la protesta, ans al contrari insto al treball en equip. Acosteu-vos al vostre Ajuntament i demaneu com podeu ser útils. Serà un pas endavant cara la consecució d’aquesta incipient democràcia que a tots ens agradaria assolir amb plenitud. Us heu demanat mai, i jo què faig per la democràcia? Si en lloc de tanta TV o de vaguejar mirant botigues dediquéssim un temps a interessar-nos per les coses del poble o ciutat, no dubteu que el resultat fora òptim.
I als polítics els recomanaria que dediquessin major temps als seus “súbdits”. Utilitzo aquesta fastigosa paraula que ja hauria d’haver saltat del vocabulari a favor d’altra més democràtica, conciutadans. (N’hi ha molts que els tracten així, de dalt a baix). Com fer-ho? Doncs escoltant les seves propostes, dibuixant amb ells projectes de barri, organitzant activitats que els eduquin com a ciutadans que els permeti d’assolir, per què no, un lloc preponderant en unes properes eleccions i evitar, així, que sempre hi hagi les mateixes cares en els llocs preferents. Si tots estiguéssim preparats, podria ocórrer el que passa als convents, o a les escoles, on els càrrecs de responsabilitat es renoven cada any. Tothom voldria ser recordat com el millor. Estem farts de veure sempre les mateixes cares, mateixos cognoms.
Si Democràcia és predomini del poble en el govern de l’Estat, per què no hi ha una certa rotació?
Montserrat Ponsa i Tarrés
2671omt@comb.es
[@more@]
