De Cort a cortijo només van tres lletres, i el govern municipal de Palma les ha posades. Sense massa conflictes conceptuals ni polítics, i amb escassa oposició, han convertit l’Ajuntament de Ciutat en una mena de finca andalusa, on el negocis dels zeñoritos van bé i milloren, a lloms d’una jaca anomenada majoria absoluta. La “iniciativa privada” sistemàticament fica cullera en el suc de les arques municipals, sigui amb privatització de serveis, amb tupinades urbanístiques directes, o mitjançant concessions a empreses privades d’obres públiques, tan inacabables com la tela de Penèlope. Feina del matalasser, fer i desfer, sempre aferrats a la mamella.
Fageda ens va deixar una ciutat enrajolada, bruta i inhòspita, com un excusat de carretera. Enrajolada per a major glòria del gremi d’enrajoladors, sense mirar prim en ètiques ni en estètiques. Bruta de fems, a la part darrera de la postal turística. També bruta de negocis bruts, i de la vergonya per l’existència d’enormes pous d’exclusió social, tan coneguts com abandonats. Inhòspita, d’absència de llibertats i participació. La veu de les organitzacions ciutadanes que no són de la corda pepera ha estat silenciada, ignorada o agredida. A cop de subvenció i favoritisme, el PP de Palma va anar creant una “xarxa social” paral·lela, fidel als seus interessos, que va ser decisiva l’any passat per tornar a renovar el muntatge.
Així, Palma continua sent una autèntica bicoca, per als més vius. La història recent de Cort està farcida d’escàndols de difícil digestió en qualsevol altre indret amb un mínim de vida democràtica. En canvi, els ciutadans de Palma hem demostrat que tenim un estómac molt saludable: ens hem empassat la compra del ruïnós negoci funerari de Bon Sosec, el renting dels autobusos de l’ETM, el lloguer de l’estadi de Son Moix, els jardinets electorals transitoris i l’ample sistema d’aparcaments privats, que es duen per davant tot el que troben, ja sia infrastructures, arbres centenaris, patrimoni arqueològic, cultura del transport públic o les butxaques dels usuaris. ORAs i oremus, que el negoci continua.
Pensàvem que el tàndem Rodríguez-Fageda era insuperable, però encara no coneixíem la capacitat del Rodríguez-Cirer, i del seu equip de iupis, per menar la repartidora, caiga quien caiga. El darrer episodi de l’aparcament a S’Hort del Rei és bastant significatiu, però no l’únic, ni de bon tros. La barbaritat de Son Espases, la hiper estació per al mini tren, el nou “reglament de participació ciutadana”, i tantes d’altres coses, no són més que la punta de l’iceberg d’un model polític de gestió, on l’especulació i els interessos privats dels afins marquen l’ordre de prioritats, despersonalitzant i deshumanitzant la Ciutat, escampant valors amb una forta pudor a ranci.
De Cort han fet un cortijo, on l’únic cavall que camina és el cavall d’Atil·la. On aquesta gent trepitja no torna a sortir l’herba, també en el sentit més literal de l’expressió: en lloc d’herba, surten lletges rajoles.
Pep Juárez
Octubre de 2004. [@more@]
