RAMÓN SÁNCHEZ-CUENCA LÓPEZ, amb DNI, núm:01611731-Y,expedit a les Illes Balears amb data 12-03-1996, i domicili a efectes de notificació al carrer Sant Alonso 20A 1er. 1ª, de Palma de Mallorca, com a PRESIDENT de l’Associació de Veïns de Sa Calatrava inscrita al Registre d’Associacions de les Illes Balears, a la SECCIÓ PRIMERA i amb número 573, i com SECRETARI LIBERTO DEL BUEN PASTOR SANTANA GARCIA, amb DNI, núm:42930775-X, expedit a les Illes Balears amb data 20-11-2000, i domicili al carrer Bastió d’En Berard 12 àtic de Palma de Mallorca, compareixen davant aquest Jutjat i respectuosament diuen:
D’acord amb lo que diu la Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears al seu Art. 3:
1.- Les persones físiques i jurídiques que observin perill de destrucció o deterioració en u bé integrant del patrimoni històric ho hauran de posar en coneixement de qualsevol administració pública, sigui o no competent en la matèria, de forma inmediata, sense perjudici de les accions jurisdiccionals que es puguin interposar.
2.- Es reconeix l’acció popular per exigir, davant els òrgans administratius, la jurisdicció contenciosoadministrativa i, si n’és el cas, la jurisdicció penal, l’observança de les normes en matèria de patrimoni històric i l’adopció de les mesures de defensa de la legalitat, restauració de la realitat física alterada i sanció de les infraccions.
1.- Que tenint coneixement de l’autorització i conseqüent destrucció parcial del jaciment localitzat al Bastió d’En Berard a Palma, autoritzat pel Consell de Mallorca, existeixen fundats temors que aquesta dinàmica afecti a la resta del jaciment.
2.- El Conjunt Històric de Palma de Mallorca està catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC), màxima protecció patrimonial recollida en la legislació vigent, i el Bastió d’En Berard forma part de l’esmentat Conjunt Històric, i que podria estar-se vulnerant la Llei de Patrimoni de les Illes Balears, així com la resta de legislació vigent al respecte.
3.- Les restes localitzades fins al moment indiquen que la cronologia abasta un ventall que va des del segle primer aC fins el segle passat, i els estrats antics i medievals pràcticament no han estat afectats per intervencions posteriors. Les estructures que destaquem com a més rellevants són les de època romana i època islàmica. Fins ara el que coneixem a través de la investigació arqueològica sobre la ciutat romana de Palma, de forma més palesa, és molt pobre. Per tant aquest jaciment aporta dades inèdites que el fan especialment interessant.
4.- Per tot el que hem explicat abans, entenem que l’autorització de la destrucció física de part del jaciment abans d’acabar l’excavació arqueològica, no només interfereix la pròpia investigació científica, si no que no s’ajusta al protocol d’intervenció, que no pot autoritzar una obra sense haver-la finalitzat, esgotant el jaciment. En aquest cas és pot considerar aquest extrem de màxima transgressió quant es destrueixen elements no excavats totalment. Ens referim en concret a, com a mínim, dos murs que tots els indicis porten a considerar que continuen més enllà d’un mur de cronologia posterior, que es considera el límit entre ambdós solars. L’espai on poden continuar els esmentats murs no està excavat al nivell romà quan es determina buidar el primer solar. Això il·lustra la manca de criteri sobre el conjunt del jaciment. Com es pot demanar un informe parcial i considerar-lo determinant quan les divisions dels solar responen a criteris moderns que no tenen res a veure amb l’urbanisme antic de l’espai? En cap cas no pot autoritzar-se una intervenció global a partir d’un criteri parcial, basat en una actuació parcial. Aquest tipus de dinàmica que informes parcials determinen el futur de les intervencions, ja es va fer palesa en una denuncia presentada davant la fiscalia el dia 28 de setembre, per el cas d’Antoni Maura. Per tant les institucions reincideixen en aquesta conducta dolosa en allò referent a la conservació del patrimoni.
5. Donat que no se ha conclòs l’excavació, no es pot fer una valoració de conjunt de les restes i per tant considerar la possible conservació del jaciment, sigui no autoritzant la construcció posterior, sigui integrant les restes en un projecte nou. A dia d’avui hem vist que les incipients restes romanes localitzades al primer solar, ja buidat, es projecten i multipliquen a la resta de l’espai. Això demostra que no es poden valorar elements per si mateixos, perquè el valor del conjunt és superior al de l’element aïllat. Aquest concepte del valor del conjunt per addició d’elements individuals està recollit explícitament en la legislació patrimonial (en especial en la declaració dels Conjunts Històrics).
6.- El context en el que es troben els béns patrimonials és un element important en la conservació del patrimoni. Aquests béns són i tenen sentit no només per se, sinó en relació al marc en el que es localitzen. La legislació recull aquest aspecte en el seu articulat ( art. 17, 18, 19 Ley 16/85 del Patrimonio Histórico Español y Llei 12/98 de Patrimoni Històric de les Illes Balears). Les restes arqueològiques s’expliquen i adquireixen un valor determinat no tan sols per la seva antiguitat, importància, monumentalitad o unicitat, si no perquè expliquen l’esdevenir d’un lloc concret i d’una comunitat humana concreta. Per tant el seu “valor” està intrínsecament lligat al lloc on es localitzen. Per il·lustrar aquest concepte, en el cas que ens ocupa, la localització de restes amb aquestes datacions, en aquesta zona, ens obliga a definir de bell nou el perímetre històric de la ciutat romana, en contra de las tesis tradicionalment acceptades. També hi ha indicis de possible context jueu, del qual no tenim notícia arqueològica fiable i contrastada fins el moment. De bell nou elements de summa importància alhora de refer la dinàmica històrica de Ciutat.
7.- A banda de tots els arguments presentats, considerem que aquestes restes concretes són d’especial interès. Es tracta, a l’espera de dades posteriors que acabin de donar forma a las tesis presentades por l’equip tècnic, d’un conjunt que és pràcticament l’únic documentat in situ d’aquesta època i amb aquestes característiques a tot Palma. Per tant aquest valor “d’unicitat” podria considerar-se motiu suficient per a la seva conservació i posada en valor.
8.- A data d’avui, no només s’ha buidat el primer solar sinó que ja s’ha aixecat pràcticament la totalitat del buc estructural de l’edifici projectat. Sobre aquesta qüestió ens plantegem un seguit de dubtes raonables: si no està el total de l’espai a construir acabat d’excavar i per tant no s’ha considerat la possible conservació de les restes que encara queden, com es pot iniciar un projecte que podria estar sotmès a modificacions posteriors? Es dona per suposat que no hi haurà cap entrebanc que suposi el replantejament de l’espai útil? Com pot plantejar-se integrar les restes patrimonials a un projecte del que ja s’ha iniciat l’execució? L’informe presentat documenta la murada del XIV en el perímetre d’aquest solar. Quines mesures s’han pres per no afectar la murada? S’ha aïllat la cara interna del mur amb geotextil o altre material adequat abans de l’aixecament dels murs estructurals del nou edifici? La part excavada a l’interior del solar, ens mostra l’estructura constructiva muraria del segle XIV, que no és de carreus de marès, sinó de tapial. S’han tingut en conte els possibles problemes de conservació del tapial afectat per la construcció d’un mur de formigó? I a afectes del gaudi de les restes, com es podrà observar la cara interna del mur històric? O fins i tot com es podrà intervenir, per exemple per necessitats de conservació, en aquesta cara interna de la murada? S’ha tingut la cura pertinent per no afectar aquest BIC ni amb el pas de vehicles pesats ni durant la construcció, evitant despreniments de materials i/o destrucció de cap element del mur? S’ha fet un seguiment de la construcció per part dels tècnics de patrimoni que pugui garantir que s’hagi fet amb totes les garanties? Considerem del tot inadequat permetre que la nova construcció es recolzi sobre el mur històric, per els problemes que això comporta. Cal tenir ben present que no es tracta d’una rehabilitació d’un edifici antic, sinó d’una obra de nova planta. Per tant la relació amb el patrimoni s’ha de plantejar sense condicionants. Que la línia de façana del carrer munti damunt el mur històric s’explica pel fet que cap dels edificis és de recent construcció. Per tant no ha de ser una motivació per afectar la murada, quan justament es parteix d’una situació que permet l’aïllament de l’element (que recordem és un BIC) i per tant qualsevol intervenció (a efectes de conservació, rehabilitació o restauració) i el seu gaudi. El sentit comú imposa una separació física entre el mur antic i les noves estructures, que permeti el pas i l’observació de bé. Fer una caixa de formigó que aïlla tres de les quatre cares del mur no ofereix les garanties de conservació mínimes i per tant considerem que l’actual projecte no s’ajusta a la legalitat.
9.- A remarcar, lligat amb el punt anterior, la desaparició d’un mur antic (sota el front de formigó del buc de l’edifici), que apareix a la memòria d’excavació del primer solar codificat amb les sigles C-250. Aparentment aquesta estructura sembla formar part de la murada medieval o tractar-se d’una estructura murària més antiga, punt que no podem confirmar ja que en la memòria d’intervenció consultada no apareix la relació d’estructures amb la seva definició i cronologia. No tenim constància documental que hi hagi hagut cap permís explícit per part dels organismes competents autoritzant l’enderroc o cobriment de l’esmentada estructura. Per tant podríem estar davant d’una conducta al marge de la legalitat.
10.- L’esperit de la legislació patrimonial es resumeix en dos conceptes bàsics: protecció i transmissió del llegat patrimonial. Bona part del seu articulat palesa aquests aspectes. Les institucions públiques han de vetllar per el compliment de la llei i ser el model a seguir en allò que fa referència a la protecció del patrimoni. Les actuacions fetes tant per l’Ajuntament de Palma com pel Consell de Mallorca, per acció o omissió, entenem que contravenen aquestes disposicions legals. En aquest cas entren en conflicte la protecció dels drets d’un particular (promotora de l’obra civil) i la protecció d’un bé públic. Les institucions públiques tenen el deure de regular els mecanismes per fer compatibles el desenvolupament urbanístic i el legítim dret privat i la protecció del patrimoni i el seu gaudi, que és un dret de la ciutadania.
Posem aquests fets i consideracions en coneixement del fiscal per si un cas fossin constitutius de delicte, i agrairíem ordenés l’oportuna inspecció i acordés, en el suposat de confirmar-se l’infracció de la Llei, incoar expedient sancionador als subjectes responsables, dictant-se l’immediata ordre de paralització dels treballs iniciats, o en el seu cas, lo que allò que a bé estableixi el dret.
Palma de Mallorca a 21 d’octubre del 2004
Ramón Sánchez-Cuenca López Liberto del Buen Pastor Santana García
[@more@]
