Espanya, n’hi ha que diuen, fa cinc-cents anys que existeix.
Afegeixen, amb la cara ben alta, que la volen continuar mantenint, per a sempre més, així com està ara.
Sense afegir-hi ni llevar-ne res de res.
Bé, que s’ho facin!
Europa, n’hi ha que diuen i saben, fa més de cinc-cents anys que existeix.
Afegeixen, també amb la cara ben alta, que, en aquest cas, la volen canviar d’així com està ara:
en volen una altra, que compti ben prest, més aviat que de pressa, amb una Constitució nova.
Són els mateixos d’abans. Són els de sempre.
Bé, que també s’ho facin!
La gent de Mallorca sabem molt bé que els Països Catalans són dins Europa,
moltíssim de temps abans d’haver estat engolits dins Espanya.
Què ens cal fer-hi, doncs, a hores d’ara?
Continuar mantenint-nos, així, lligats a Espanya, sense especificar-hi fins quan?
Començar a mantenir-nos-hi d’una altra manera, amb uns Estatuts nous dins una ‘nova’ Espanya?
Reconèixer-ne la independència, dins una Europa nova, comptant ben prest amb una Constitució pròpia?
Ben segur que, això darrer, no ho voldran mai els d’abans, que són els mateixos de sempre.
Ho haurem de fer nosaltres mateixos, pel nostre propi compte: emprant les eines democràtiques: aconseguint els vots d’una majoria que hi esdevengui favorable.
L’amo de Can Boira Rebenta
[@more@]
Plenament d’acord. El problema és que ho despertem aviat o desapareixem engolits pel monstre. Per cert heu llegit el nou llibre: El despertar dels Països Catalans?
Salut i endevant.
No encara, no l’he llegit. És un dels que tenc al punt de mira; com també la necessitat de deixondir-nos i espavilar, estiguem on estiguem, per tal d’enfortir consciències i d’ajuntar esforços tendents a clarificar l’objectiu comú, final, i a aconseguir-ne suports cada cop més rellevants: la independència dels Països Catalans, dins una nova Europa, només pot fer-se realitat quan ho vulguem la majoria de la gent que hi habitam. Ens queda molt a fer.