Són els bancs. Les entitats bancàries d’aquesta Europa vella que tenim avui dia. A la nova Europa que ens volen endossar, en uns pocs mesos, serà pitjor: els bancs hi esdevendran encara molt més lladres!
Per ajudar el germà proïsme, no serveixen, vaja! No tenen cor. Només compten amb butxaques. Ni una mà, et volen oferir, ni una mica de rebaixa… fins i tot quan se t’ocorre ajudar gent necessitada.
Malgrat sia Nadal, que això no importa. O sí que importa. Precisament per ser Nadal, els bancs hi esdevenen el que són, molt més que mai. Hi ha les pagues dobles!
Negocis, purs negocis, mals negocis per aquells clients que són modests!
Els bancs xuclen i xuclen, fins més enllà d’on poden! I no te’n pots escapar. Et mantenen atrapat de mil i una maneres: ni el sou del teu treball en pots percebre al marge!
Fes-ne la prova avui mateix. Intenta fer arribar, ni que siguin 300 euros al modest compte corrent d’alguna de les famílies més pobres d’Amèrica Llatina. Si vols, et puc passar-ne el nom d’algunes quantes… T’hi hauràs de posar bé amb Déu! I amb el dimoni!
Per començar, comprovaràs que aquests euros no hi poden arribar directament, per correu normal, vaja… Haver-hi de viatjar personalment i donar-los en mà, tampoc no et fa cap gràcia… Ho pots intentar via internet… Però no, has optat pel camí tradicional de l’entitat bancària, aquella d’on has estat client tota la vida, des de fa dècades…
En una primera operació: a l’ingrés dels 300 €, que has fet en una entitat bancària de Mallorca, hi has de començar a sumar la reconversió en dòlars i la sortida cap a l’exterior.
A pagar s’ha dit, al banc!
A la darrera operació bancària: l’entitat bancària d’Amèrica Llatina, que rep els 300 €, ja una mica retallats, els lliura a la família destinatària, més retallats encara…
A continuar pagant, s’ha dit, al banc!
Una altra operació bancària intermèdia: entre l’entitat bancària mallorquina i l’entitat bancària d’Amèrica Llatina, hi ha d’intervenir algun banc nordamericà (Citibank, Bank of New York, Banca Conmerciale Italiana, Wise…).
Tant a l’ingrés com a la sortida, se’t requereix que tornis a pagar!
Amb què quedam, idò? Què hi queda per a aquella família pobra d’Amèrica Llatina que has volgut ajudar des de Mallorca?
Vols fer-li arribar 300 euros. Però comproves que no t’ho deixen fer de franc: la banca europea, rica, se’n queda 25; i la banca nordamericana, més rica, 50. A la família llatinoamericana, pobra, només n’arriben 225!
Setanta-cinc euros es queden pel camí, en mans de la banca rica, més enriquida encara gràcies a la família pobra.
Qui ha de voler, de bon de veres, que desaparegui la pobresa damunt la terra?
Per descomptat, que es veu ben clar:
Els bancs s’enriqueixen una mica més, també a costa de la gent que es va empobrint cada dia que passa.
I no són lladres? Més que lladres, són botxins!
Cecili Buele i Ramis,
Drets Humans de Mallorca
[@more@]
Idò, això ja s’ha acabat, Pep. I, pel que sembla, ja no tornarà. Ens han encolomat tot això d’haver de recórrer als bancs per a qualsevol coseta de no res, i jas, que no hi ha manera de desferrar-te’n. Imagina’t tu els d’allà baix. Encara s’ho deuen passar molt més puta!