L’EUROPA QUE VOLEM… MÉS
SOLIDÀRIA
No és
aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc
és l’Europa somniada,
Després de
tantes guerres ben marcades,
On gaudir
de la pau per a conviure.
No és
aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc
és la casa que volem!
Aixecar-ne,
està clar que junts podem,
Tota una
altra molt més plena de somriures.
No és la
nostra l’Europa doblerera!
No és la
nostra la del gran capital!
És la
nostra espai lliure pels infants,
Una terra
feta dona, veu, poeta.
¡És possible
trobar qualcú que cerqui,
com el
cranc, anar d’anques enrera,
deixant
altres drets a una vorera,
restablint,
en el fons, vells privilegis!
Llibertat
i igualtat només ens queden
D’aquelles
tres notes que ens deixaren
Quan a la
Gàl·lia feren certes passes
Antics
lluitadors d’Europa vella.
Ara són
sis els valors nous que s’hi proclamen,
Enlloc
dels tres que s’escamparen un bon dia.
¡I volen
fer del Banc Central centre de vida
Els bons
missers i juristes que hi comanden !
Ja no se
cerca una Europa més fraterna,
Ja no s’apunta
que sigui solidària.
S’hi
estimen més persones ben aïllades.
Ja no
interessen les societats més fermes.
Aquell que
viu millor que com va viure-hi
¿Ja no deu
res a gent d’altres contrades,
Allà d’on
vol fugir per acostar-se’ns,
Veient que
ho té pitjor per sobreviure-hi!
Sabem ben
cert que una altra Europa és ben possible,
Una altra
Europa que reprengui millor el vol,
La que no
escampi com fins ara molt més dol,
Com ha
escampat en anar-se fent més rica.
Molt més
respecte a la dignitat humana,
Als drets
humans, igualtat i llibertat
¿Qualcú
podrà sense solidaritat
anar
enfortint algun estat o democràcia?
Pertot
s’aixeca una gent que fort reclama:
Que ningú
voti a favor del disbarat
Que la
gent que comanda des de dalt
Amb tanta
d’insistència a tots demana.
Votem NO a
aquesta Europa que recula!
Diguem NO
a una tal constitució
Que ofega
pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ
a la nova Europa que despunta!
i Ramis,
Festa de l’Estendard, 2004
Diada nacional de Mallorca
[@more@]
