Una altra Europa és possible (I)

UNA ALTRA EUROPA MILLOR, ÉS POSSIBLE?

AMB UNA ALTRA CONSTITUCIÓ, SÍ!

AMB AQUESTA CONSTITUCIÓ, NO!

(I)

Davant tantíssima de pressió pública i mediàtica, tan descaradament favorable a dir SÍ, amb els ulls clucs, a una Constitució europea que se’ns vol entaferrar per nassos, m’han entrat ganes de compartir allò que en pens i com ho veig.

M’he proposat, doncs, iniciar una sèrie d’escrits que, modestament i senzillament, puguin contribuir a escampar i difondre determinats elements de judici que poden ajudar a llevar de damunt la bena que impedeix de veure clarament certes retxilleres per on es va perdent l’aigua que raja de l’ull d’una font, des dels mateixos inicis totalment contaminada.

Observació primera.-

Qui s’ha posat a estudiar i analitzar el text que ha de ser sotmès a referèndum, perquè esdevengui la primera Constitució Europea de la història, és un fervent europeista.

No d’ara. Des de sempre, s’ha mostrat favorable a la construcció d’una Europa sobirana i solidària.

Fins i tot des que treballava, a les dècades dels anys 60 i 70, a l’interior de moviments educatius plenament favorables a la construcció europea. Fins i tot quan no eren gaires les veus que s’hi sentien en aquest sentit: ni a la nostra estimada terra mallorquina, ni a la resta de les illes Balears i Pitiüses,  ni al conjunt dels territoris dels Països Catalans.

No en parlem de la resta de l’estat espanyol!

La construcció d’una Europa feta en base als països que la integren, ja m’era un dels nords que m’orientaven en la tasca educativa desplegada intensament, sobretot a l’interior de moviments i organitzacions socials, com el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Drets Humans, Amnesty International, Comitè de Solidaritat….

Observació segona.-

Les reflexions que hi reproduesc són el resultat d’una anàlisi efectuada modestament.

No tant des d’una perspectiva tècnica o científica. Sinó, sobretot, des de la vivència que dóna el fet de continuar sent membre actiu a l’interior de diverses associacions i entitats cíviques, sindicals o polítiques que, sense cap afany de lucre, continuam treballant amb la dèria d’enfortir una participació ciutadana més intensa al nostre entorn més immediat.

Hi mantenim també aquesta mateixa perspectiva: la de contribuir-hi a aixecar una Europa més lliure, sobirana i solidària. 

Observació tercera.-

         El text de la Constitució europea que he estudiat i analitzat és un exemplar oficial, redactat en espanyol, adquirit a Brussel·les, a l’Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, a finals del mes de novembre de 2003.

Fou amb motiu del viatge que s’organitzà des de Mallorca, amb representants d’un grapat de plataformes en defensa del territori i del medi ambient illenc, amb la finalitat de recaptar l’atenció i l’ajuda de l’eurodiputat d’ERC, Miquel Mayol.

         Es tracta del text mateix del Projecte que va adoptar per consens la Convenció Europea els dies 13 de juny i 10 de juliol de 2003, i que va ser presentat al president del Consell Europeu, a Roma, el 18 de juliol de 2003.

Consta de quatre parts principals, a les quals afegeixen d’altres: a) Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa – b) Carta de drets fonamentals de la Unió – c)Polítiques i funcionament de la Unió  – d) Disposicions generals i finals – e) Protocols – f) Declaracions –  g) Llista de membres de la Convenció Europea

Observació quarta.-

Des d’aquesta perspectiva eminentment cívica, com a ciutadà que creu en els moviments socials i les xarxes cíviques a Mallorca, a les illes Balears i Pitiüses, i al conjunt dels Països Catalans, em vaig voler llegir i estudiar a fons el text d’aquell Projecte de Tractat pel qual s’institueix ‘una’ Constitució per a Europa.

Des dels mateixos inicis, ja vaig començar a detectar seriosos dèficits democràtics i dels valors que s’hi propugnen i que s’hi estableixen com a fonamentals:

Vaig veure que aquesta proposta de Constitució europea que se’ns fa, ni tan sols arriba a complir amb els mínims democràtics que esdevenen exigibles en ple segle XXI.

Per mostra un botó. Si la revolució de 1789 establia que llibertat, igualtat i  fraternitat eren considerades les tres peces clau d’aquella societat burgesa, la Constitució europea dels nostres dies en lleva la darrera (la solidaritat) i només considera valors fonamentals les dues primeres (llibertat i igualtat).

Per si això no bastava, tampoc considera valors fonamentals ni la igualtat de gènere, ni el dret a l’autodeterminació dels pobles. Tres elements que, en aquests darrers tres segles, s’han anat enfortint i consolidant moltíssim dins Europa.

Observació cinquena.-

La conclusió a la qual he arribat, per a mi, és més que evident:

No és aquesta l’Europa on jo vull viure, ni és aquesta l’Europa que jo vull.

Amb la recerca, difusió i defensa del NO a aquesta mala Constitució, crec que es pot contribuir, més que res, a procurar la recerca d’un millor benestar per al conjunt de la ciutadania europea; no solament per als sectors privilegiats de sempre.

Som del parer que, enlloc de prestar atenció als elements positius que, sens dubte, ha de contenir el text d’un Tractat com aquest, ens convé parar molt més esment a aquells altres elements que, sens dubte, impedeixen un increment del benestar per al conjunt de la ciutadania europea.

Votar SÍ a aquest text obre de pint en ample les portes a un empitjorament de la situació actual.

Votar-hi NO comporta, com a molt, continuar així com estam (CONTINUARÀ).

Cecili Buele

[@more@]

Quant a arc46

L'Arc Mediterrani, arc46 (http://mallorcaweb.net/arc46) neix l'any 1997, inicialment sense nom, com un grup d'intercomunicació per correu electrònic d'un conjunt d'orientadors i orientadores del domini català, la majoria de les Illes Balears. A partir de l'any 1998 es converteix en un web que vol ser un conjunt de recursos professionals i personals humanistes.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Una altra Europa és possible (I)

  1. Estimat Cecili (imagin que tu ets l’autor d’aquest escrit) tens molta raó amb moltes de les teves reflexions. En algunes, fins i tot te quedes curt (a la cultura occidental no és que hagin suprimit sols la fraternitat dels lemes de la Revolució Francesa, els han suprimit tots: no me diguis que tots som iguals i que tots casarem a la nostra filla com el pobre «bigotin», ni que tots els ocupats per exercits occidentals gaudeixen de llibertat), no obstant això, en el que discrep amb tu és amb la conclusió:
    …/…

  2. … / …
    Crec que Europa, forta, cohesionada, contrapunt de la barbaria aznarista (o bushista), és absolutament necessària i si, com a la nostra transició, «de entrada», hem de renunciar a un poc del que voldriem per les nostres idees en benefici d’ampliar el consens (als governs espanyol i català s’aplica la renuncia en benefici del consens amb prou eficàcia), hem de ser capaços de fer-ho. El qui més s’alegraria de que Europa digués no a ella mateixa és EEUU. I tampoc vull imitar a aquell Governador Civil Militar de les Illes, Carlos de Meer, que convidava a Europa a ficar-se a ella mateixa on li capigués pel despit que li suposava el rebuig a acceptar-nos a les instistucions europees, per ser, nosaltres, una dictadura. Ara tenim l’ocasió de ser Europa i de tenir una Europa forta i nostra.
    Antoni Ramis Caldentey
    Coordinador de l’AHC
    Illes Balears, 12-01-2005

  3. CIL diu:

    T’agraesc el comentari i l’opinió.
    T’acab d’enviar, benvolgut Toni, un extens i llarg comentari. M’ha estat denegat. Segons veig, l’he perdut. Em sap greu. Salut. CIL.

  4. Al meu amic Cecili i a tots els corresponsals i a tots els que envien comentaris:
    En quan a les idees, com diu el meu admirad Carod Rovira, totes són igualment repectables.
    I les de cada un, tot i no coincidir sempre amb tot, poden ser tan bones com les millors.
    En quan als escrits: Vos aconsello, tan els escrits com els comentaris, fer-los en un processador de textos, desar-lo bé i finalment: «copiar i enganxar» al cos de l’escrit o del comentari, segons els casos. En cas contrari fa molta ràbia perdre tot l’escrit i tot el temps emprat per fer-lo. I a mi me passa amb freqüència.

Els comentaris estan tancats.