En resposta al comentari fet a… Cecili Buele

Efectivament, Antoni, som jo l’autor d’aquell escrit que, no sé per quines cinc-centes, en aquella ocasió no em va quedar transcrit exactament així com jo volia. Una altra vegada serà. Esperem que sigui a la pròxima…

Efectivament també, reconec amb tu que m’estic quedant molt curt a l’hora de valorar els aspectes negatius del text constitucional europeu que se’ns proposa votar…

T’he de dir, a més a més, que respect ben molt la conclusió discrepant que en treus tu… tot i no poder compartir-la plenament.

Si més no, per una raó molt simple: som de l’opinió que la necessitat d’una altra Europa, -forta, cohesionada, contrapunt de la barbàrie- no passa forçosament per haver de dir que SÍ a qualsevol model que se’ns presenti, a l’Europa que sigui.

Podria resultar fins i tot – i jo crec que en resulta, en aquesta ocasió, tal com ha estat elaborada i se’ns ha estat presentada – que l’Europa que volen que vulguem, la que se’ns proposa, esdevengui molt pitjor que l’Europa que tenim ara, en no pocs i en diversos aspectes!

L’exemple de la transició que m’assenyales – amb renúncies de tots a un poquet (obviant que sempre n’hi va haver alguns que hagueren de renunciar a moltes més coses que uns altres), no em pot servir de "bon exemple", de cap de les maneres. Així ens ha anat, a tots, fins ara! A la vista en tenim els mals resultats aconseguits en tants d’aspectes.

El més llastimós, per a mi, és que mai no sabrem en quina situació ens trobaríem ara, si tanta gent no hagués renunciat tant a tantes coses durant tant de temps i amb tant d’esforç! Ens ho podem imaginar, però no ho arribarem a saber mai. El que sí sembla cert és que, a la vista del que ha passat a Europa en aquestes darreres dècades, hom pot pensar i creure que "en dictadura militar no hi estaríem", com alguns posaven com a pretext i ens volien fer creure aleshores.

Som dels qui pensen que "no era això, companys, no era això" pel que vàrem treballar tan intensament des de l’esquerra durant tantes dècades de foscor dictatorial…

Si n’hi ha que s’hi conformen, bé. Que ho facin. En són ben lliures. Però jo no puc ni en sé.

Encara continuo volent i reclamant una democràcia cada cop més intensa, i no cada cop més feble (com crec que se’ns proposa); més directa, i no tan intensament representativa (com crec que se’ns proposa); més participativa, i no tan reservada a unes elits (com crec que se’ns proposa); més feminista, i no tan masclista (com, de fet, se’ns proposa); més respectuosa amb els pobles i les nacions que, des de segles ençà, han conformat Europa (com, de fet, en continuen rebent la resposta negativa); més solidària, i no tan mercantilista (com crec que se’ns proposa); més… i més… i més…

I, si no és així, com deia aquell: "madrecita, que me quede como estoy" !!!

Un cert nivell de renúncia per part de tothom, és clar que sempre esdevé necessari, imprescindible a l’hora d’emprendre alguna casta d’actuació. Molt més, si aquesta es desplega a l’àmbit públic, institucional o polític.

Però pens que sempre ha de ser fins a un cert punt. I, per descomptat, en igualtat de condicions per a tothom. No fos cosa que resulti que sempre siguin els mateixos els que han d’anar cedint en quantitats majors (els peixos petits), mentre que sempre són els mateixos els que poden tenir i mantenir el privilegi d’anar passant sense cedir tant (els peixos grossos).

I això, tant al nivell individual de les persones, com al nivell col·lectiu de determinats sectors de la població.

També m’agradaria dissipar alguna possible confusió que veig que s’està escampant des d’indrets diversos: dir que NO a aquesta Constitució no és dir que NO a Europa. L’Europa que diu NO a aquesta Constitució no diu NO a si mateixa. Diu NO a "aquesta" Constitució europea, en considerar-la massa xereca.

Amb unes altres paraules, qui, com nosaltres, diu NO a aquesta Constitució europea és perquè estima tant Europa que no la vol veure-hi tan barroerament maltractada!

Qui diu NO a aquesta Constitució, almanco en el nostre cas, vol dir que en vol una altra, de constitució, molt millor; vol dir que en desitja una altra millor, de constitució, de bon de veres; vol dir que en presenta una altra millor, de constitució, com a alternativa; vol dir que en defensa una altra millor, de constitució, aferrissadament; vol dir que n’escampa una altra millor, de constitució, fins allà on pot i sap (amb més pocs mitjans disponibles que els qui hi diuen SÍ, i amb massa poc temps per fer-ho).

Qui diu NO a aquesta Constitució vol dir que res de tot això no s’ha volgut tenir en compte per part de qui l’ha feta!

En aquest sentit, som del parer que qui més s’ha d’alegrar del SÍ a aquesta Constitució europea, precisament és el president Bush i tot el govern dels Estats Units de Nordamèrica. Entre d’altres aspectes, han de veure amb una gran satisfacció que el text d’aquesta Constitució europea reconeix, beneeix, consolida, amplia i consagra la presència intervencionista militar nordamericana en territori europeu a través de l’OTAN!

Per acabar, benvolgut Antoni. Amb les teves al·lusions a aquell governador civil "de cuyo nombre no quiero acordarme", em passa el mateix que amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Si els espanyols no foren els primers que hi entraren ¿per quines cinc-centes ara volen ser uns dels primers a dir-hi el SÍ?

Per qualque cosa serà això. I jo crec que per a res de bo. El temps ho dirà, i esper que faci justícia a cadascun dels desafiaments plantejats.

Ara bé. Pens que, si ens equivocam els que som partidaris del NO a aquesta Constitució, el més greu que ens pot passar a tots és que continuem uns anyets més, així com estam i així com anam ara a Europa.

Però si l’error arriba a recaure damunt la gent que s’ha atrevit a promoure i defensar aferrissadament el SÍ a no se sap ben bé què, com aquell qui diu amb els ulls clucs (perquè ni tan sols se n’ha donat la més mínima explicació, ni pública ni privada), aleshores les conseqüències poden resultar del tot nefastes per a massa gent.

La nostra responsabilitat cívica, sobretot de cara al futur i a les generacions més joves, és massa gran perquè puguem arriscar-nos a prendre-la amb tanta lleugeresa.

Cecili Buele i Ramis.

[@more@]

Tweet